Joan Perucho i Gutiérrez

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiJoan Perucho i Gutiérrez
Nacionalitat: Catalunya
Naixement: 7 de novembre de 1920 a Barcelona
Mort: 28 d'octubre de 2003 a Barcelona
Ocupació: Escriptor i jutge
Premis: Ciutat de Barcelona (1953); Andreu Xandri (1954); Josep Yxart (1957); de la Crítica de narrativa catalana (1981); Ramon Llull (1981); Joan Crexells (1982); Cavall Verd (1984); Nacional de Cultura de Literatura (1994); de la Crítica de poesia catalana (1996); Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2001); Gabriel de la Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción (2002); Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2002)

Joan Perucho i Gutiérrez (Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge. Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.

Vida

Realitzà l'educació a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón.

Durant la Guerra Civil, va ser mobilitzat per l'exèrcit de la República, al cos d'artilleria a les bateries antiaèries del barri del Carmel de Barcelona. En acabar, es va haver d'incorporar a l'exèrcit franquista i formà part de les tropes d'ocupació de Menorca, darrer reducte republicà en tot el territori de l'Estat espanyol. Tot i això, la guerra i la postguerra són pràcticament absents en la seva obra. Durant molts anys se l'ha considerat un autor allunyat del corrent literari del realisme. La seva obra ha estat marcada per la fabulació de mons imaginaris.

El 1940 va iniciar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. En paral·lel, comença a desenvolupar la seva carrera literària, com a poeta. L'any 1948 s'incorpora a la carrera judicial després de guanyar-ne les oposicions, i l'any següent es casa amb Maria Lluïsa, amb qui tindrà quatre fills. Durant la dècada dels 50, continua la seva producció amb més reculls poètics. També es relaciona amb els pintors del grup "Dau al Set" Antoni Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart, amb qui comparteix temes com la màgia, l'esoterisme i, sobretot, la concepció de l'artista visionari. De fet, a la seva casa d'Albinyana on passava els estius i alguns caps de setmana, afirma que havia vist fantasmes.

Progressivament incorpora la prosa a la seva obra, i també ho va fent amb els elements que acabarien essent essencials: la fantasia, la mitologia, la curiositat històrica, amb els quals ha acabat construint un espai literari allunyat de la realitat. La seva narrativa ha anat integrant amb harmonia la fabulació i la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia. Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en la literatura catalana.

El seu món literari característic comença amb el conte "Amb la tècnica de Lovecraft" (1956), la primera referència a l’escriptor nord-americà que es va publicar a Espanya. Aquesta obra inaugura una nova manera de fer, que té continuïtat amb les novel·les Llibre de cavalleries (1957) i Les històries naturals (1960). No són novel·les històriques tot i que la realitat històrica hi és concreta, són il·lusions literàries a partir de la simbiosi d'erudició i invenció. Julià Guillamon afirma en referència a Les històries naturals: "És una novel·la culta escrita com si es tractés d'una novel·la popular, que recupera l'esperit de les lectures juvenils, de les historietes il·lustrades i del cinema fantàstic d'abans de la guerra".

Els gustos del públic i del mercat editorial, però, en aquella època donaven una atenció quasi absoluta al realisme, així que aquestes dues novel·les no obtingueren el ressó que era d'esperar. Aquest fet provoca que deixés, momentàniament, d'escriure'n. Molts dels llibres d'aquesta època són volums d'articles confegits sobre una base de ficció, publicats a la premsa. Perucho és autor de tres llibres de falsa història natural: Botánica oculta (1969), Historias secretas de balnearios (1972) i Monstruari fantàstic (1976), construïts a partir d’articles i conferències.

La dècada dels vuitanta suposa d'una banda el reconeixement de la seva obra, i, de l'altra, el retorn a la novel·la i a la poesia. Amb Les aventures del cavaller Kosmas (1981) obté el premi Ramon Llull i el Premi Nacional de la Crítica de narrativa del 1981, i el Joan Crexells del 1982. El 1983 es reediten Les històries naturals. La traducció nord-americana el 1988 li obre les portes del reconeixement internacional. Avui el llibre ja ha estat traduït a una vintena d'idiomes.

Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica (1981), la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional de Literatura (1995), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2001), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2002) i el Premi Gabriel de la Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción. Va ser Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Morí a Barcelona el 28 d'octubre del 2003.

Obra CiFiCAT

Novel·la

Narrativa breu

Assaig

Altres

Referències


Bibliografia

Enllaços externs