Joan Perucho i Gutiérrez

De CiFipèdia
La revisió el 10:19, 18 març 2020 per Admin (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Biografies| |Nació= Catalunya |dia naixement= 7| mes naixement= de novembre| any naixement= de 1920 | lloc naixement=a Barcelona |dia mort= 28| mes mort= d'octubr...».)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiJoan Perucho i Gutiérrez
Nacionalitat: Catalunya
Naixement: 7 de novembre de 1920 a Barcelona
Mort: 28 d'octubre de 2003 a Barcelona
Ocupació: Escriptor i jutge
Premis: Ciutat de Barcelona (1953); Andreu Xandri (1954); Josep Yxart (1957); de la Crítica de narrativa catalana (1981); Ramon Llull (1981); Joan Crexells (1982); Cavall Verd (1984); Nacional de Cultura de Literatura (1994); de la Crítica de poesia catalana (1996)

Joan Perucho i Gutiérrez[1][2][3] (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.[1] Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.[4]

Vida

Fill de Manuel Perucho i Monsó (mort a Barcelona el 23 de març de 1965[5]) i de Jesusa Gutiérrez i Duque. Va nàixer al carrer Torrent de l'Olla al barri de Barcelona de Gràcia.[4]

Realitzà l'educació des de xiquet a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón. Durant la Guerra civil es formà als Serveis de Cultura al Front.[6]

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona.[cal citació]

Des de 1942 col·laborà en la revista Alerta amb Nèstor Luján, Manuel Valls i Antoni Vilanova.[7] En la revista Ariel publicà la que seria la primera crítica literària que es va fer de l'obra Ocnos de Luis Cernuda.[8]

Posteriorment es va dedicar a la carrera judicial. Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

L'any 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.[3] L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[9]

Afirmà que havia vist fantasmes a sa casa d'Albinyana.[10]

Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en la literatura catalana.[cal citació]

El 1947 publicà el seu primer poemari Sota la sang.[11] Aquest poemari tenia contingut existencialista.[12]

Tingué un èxit considerable per primera vegada amb Llibre de cavalleries, publicat el 1957.[13]

La seva novel·la més aclamada, Les històries naturals,[11] una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina,[14] ha estat traduïda a més de quinze idiomes.[11]

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el 1953 amb el Premi Ciutat de Barcelona amb El mèdium, l'any 1981 amb el Premi Joan Crexells de narrativa i la primera edició del Premi Ramon Llull de novel·la per Les aventures del cavaller Kosmas, obra per la qual també rebé el Premi de la Crítica de narrativa catalana. El 1996 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per Els jardins botànics, el 1995 amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.[9]

Obra CiFiCAT

Referències

Bibliografia

Enllaços externs