Diferència entre revisions de la pàgina «Frederic Pujulà i Vallès»

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
 
(Hi ha 17 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 7: Línia 7:
 
}}
 
}}
  
'''Frederic Pujulà i Vallès''' (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var (departament), França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor, catalanista i esperantista.  
+
'''Frederic Pujulà i Vallès''' (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor, catalanista i esperantista.  
  
 
==Vida==
 
==Vida==
Amb la seva família, d'ascendència catalana i bretona, es trasllada a Cuba on viuran fins al 1888 que tornen a Catalunya. A Barcelona on continua els estudis i fa la carrera de Dret. Col·labora a diverses revistes catalanistes i federalistes, però és sobretot al setmanari modernista ''Joventut'' on publica narracions, articles i cròniques de gèneres ben diferents.  
+
Amb la seva família, d'ascendència catalana i bretona, es trasllada a Cuba on viurà els seus primers deu anys de vida, fins al 1888, que tornen a Catalunya. A Barcelona continua els estudis i fa la carrera de Dret. Col·labora a diverses revistes catalanistes i federalistes, però és sobretot al setmanari modernista ''Joventut'' on publica narracions, articles i cròniques de gèneres ben diferents.  
  
A París coneix la llengua internacional esperanto i es converteix en un dels seus impulsors a Catalunya. N'escriu una gramàtica, contes, vocabularis i traduccions com la de l'obra d'Adrià Gual Misteri de dolor. El 1905 funda la societat esperantista Espero Kataluna.  
+
A París coneix la llengua internacional esperanto i es converteix en un dels seus impulsors a Catalunya. N'escriu una gramàtica, contes, vocabularis i traduccions com la de l'obra d'Adrià Gual ''Misteri de dolor''. El 1905 funda la societat esperantista Espero Kataluna.  
  
L'any 1909, va aprofitar el seu càrrec de director del 5è Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona, per donar a conèixer a tot el món l'existència de la llengua catalana i de la nostra cultura. La seva intervenció com a soldat a la Primera Guerra Mundial fou voluntària, com la d'altres combatents catalans.<ref>Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010.</ref>
+
Aquells anys ja havia iniciat la redacció d'alguns relats curts de gènere fantàstic: el 1904 havia publicat "[[El codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel·lectual]]" i "[[La fi de la segona República espanyola]]", i, un any més tard, "[[Trista profecia o la despoblació de Barcelona]]" (tots dos relats amb el pseudònim [[Rafel Vallès i Roderich]]).<ref>Pujulà, Frederic: "[https://publicacions.elbiblionauta.com/producte/el-codi-de-la-no-llei El codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel·lectual]". Enllaç al relat, en versió digital, en l'edició que en va fer Joaquim Martí per a l'edició de Pagès Editors, 2009.</ref>
  
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, és a París, casat amb Germaine Rebours.<ref>Gelabertó, Joaquim; Gelabertó, Joan Carles [http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103960/130122 «Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí»]. Revista de Girona, Núm. 245, 2007, pàg. 52-57 [Consulta: 14 octubre 2016].</ref> Nacionalitzat francès, decideix apuntar-se a l'exèrcit gal i és destinat a la primera línia de combat. De tornada a Barcelona, arraconat pels noucentistes, publica algunes narracions, editades anteriorment, en col·leccions literàries de caràcter popular.  
+
L'any 1909, va aprofitar el seu càrrec de director del 5è Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona, per donar a conèixer a tot el món l'existència de la llengua catalana i de la nostra cultura. La seva intervenció com a soldat a la Primera Guerra Mundial fou voluntària, com la d'altres combatents catalans.<ref>Safont, Joan: ''Per França i Anglaterra''. A Contra Vent, 2012, p. 52.</ref>
 +
 
 +
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, és a París, casat amb Germaine Rebours.<ref>Gelabertó, Joaquim; Gelabertó, Joan Carles: [http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103960/130122 «Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí»]. ''Revista de Girona'', Núm. 245, 2007, pàg. 52-57 [Consulta: 14 octubre 2016].</ref> Nacionalitzat francès, decideix apuntar-se a l'exèrcit gal i és destinat a la primera línia de combat. De tornada a Barcelona, arraconat pels noucentistes, publica algunes narracions, editades anteriorment, en col·leccions literàries de caràcter popular.  
  
 
El 1913 va col·laborar amb l'editor Josep Paluzie i Lucena redactant la versió en esperanto del llibre de Paluzíe ''Un artista en ajedrez (Valentín Marín)'' (edició bilingüe castellà/esperanto), dedicat a Valentí Marín i Llovet, i editat a Barcelona per ''Hijos de Paluzíe, editores''.<ref>[http://www.chesshistory.com/winter/extra/esperanto.html ChessNotes d'E.Winter: Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto] [Consulta 14 desembre 2009]</ref>
 
El 1913 va col·laborar amb l'editor Josep Paluzie i Lucena redactant la versió en esperanto del llibre de Paluzíe ''Un artista en ajedrez (Valentín Marín)'' (edició bilingüe castellà/esperanto), dedicat a Valentí Marín i Llovet, i editat a Barcelona per ''Hijos de Paluzíe, editores''.<ref>[http://www.chesshistory.com/winter/extra/esperanto.html ChessNotes d'E.Winter: Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto] [Consulta 14 desembre 2009]</ref>
  
Entre el 1921 i el 1939 fa de corresponsal i redactor en cap del diari El Diluvio. Republicà i catalanista actiu, després de la Guerra Civil no té cap possibilitat d'exercir la seva professió. Per la seva defensa del catalanisme i el republicanisme d'esquerres, acabada és condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim però, per la seva edat, la pena de mort és commutada per uns anys de presó. Tradueix de l'anglès i el francès i escriu en algunes revistes de l'exili.  
+
Entre el 1921 i el 1939 fa de corresponsal i redactor en cap del diari ''El Diluvio''. Republicà i catalanista actiu, després de la Guerra Civil no té cap possibilitat d'exercir la seva professió. Per la seva defensa del catalanisme i el republicanisme d'esquerres, acabada és condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim però, per la seva edat, la pena de mort li és commutada per uns anys de presó. Tradueix de l'anglès i el francès i escriu en algunes revistes de l'exili.  
  
 
Passa els darrers anys de la seva vida a casa del seu fill a Bargemon, a la Provença. Amb la seva mort el 14 de febrer de 1963 deixa un nombre considerable d'obra inèdita.  
 
Passa els darrers anys de la seva vida a casa del seu fill a Bargemon, a la Provença. Amb la seva mort el 14 de febrer de 1963 deixa un nombre considerable d'obra inèdita.  
  
==Obra==
+
==Obra CiFiCAT==
===Teatre===
+
===Llibres===
* ''Titelles febles''. Barcelona: Publicació Joventut, 1902.
 
* ''El geni''. Barcelona: Joventut, 1904.
 
* ''Dintre la gàbia''. Barcelona: Publicació Joventut, 1906.
 
* Autunaj ventoj: unakta dramo. París: La Revuo, 1906.
 
* ''El boig''. Barcelona: Joventut, 1907.
 
* ''La Romantoj: Kvin monologoj''. París: Hachette, 1907.
 
* ''La Grafo erarinto''. Barcelona: Tobella & Costa, 1908.
 
* ''Naivulo, Karabandolo la plugisto, Fiškaptisto kaj rigardonto''. Barcelona: Tobella & Costa, 1908.
 
* ''Frenezo du unuaktaj drametoj''. París: Hachette, 1909.
 
* ''La veu del poble i el poble de la veu''. Barcelona: Llibr. Científic-Literaria de Josep Agustí, 1910.
 
===Narracions===
 
* ''Creuant la plana morta''. Barcelona: Fidel Giró, 1903.
 
* ''La "Ella" d'en Vademecum: relat''. Barcelona: Fidel Giró, 1904.
 
* ''De la trinxera estant''. Barcelona: Impremta Ràfols, 1918.
 
* ''El metge nou''. Barcelona: Ilustració Catalana-Lectura Popular, 192?
 
* ''En el repòs de la trinxera''. Barcelona: Edicions 1984, 2006.
 
===Novel·la===
 
 
* ''[[Homes artificials]]'' (1912) és considerada la primera novel·la de ciència-ficció en llengua catalana, deutora de l'ideari modernista. Barcelona: Joventut, 1912 / Barcelona: Pleniluni, 1986 / Lleida: Pagès editors, 2009.
 
* ''[[Homes artificials]]'' (1912) és considerada la primera novel·la de ciència-ficció en llengua catalana, deutora de l'ideari modernista. Barcelona: Joventut, 1912 / Barcelona: Pleniluni, 1986 / Lleida: Pagès editors, 2009.
===Poesia===
 
* ''Akcepto himno''. Barcelona: Muzikeldonejo Firmo Dotesio, 1909.
 
* ''Cants de la Costa Brava: palamosines'' Palamós: Impremta Grassot, 1958.
 
===Crítica literària o assaig===
 
* Francisco Pi y Margall. Barcelona: Edició de propaganda, 1902.
 
* Clau esperanto. Barcelona: Tobella y Costa, 1905.
 
* Les representacions teatrals en els camps de batalla de França. Barcelona: Escola Catalana d'Art Dramàtic, 1920.
 
* Clau esperanto: llengua auxiliar internacional creada pel Dr. L. L. Zamenhof, de Varsòvia (Polònia). Barcelona: Federació Catalana d'Esperantistes, 1921.
 
===Traduccions===
 
*Al català:
 
** ''Més enllà de las forsas'', del noruec Bjørnstjerne Bjørnson (1904)
 
** ''Kaatje'', peça en vers del belga Paul Spaak (1914)
 
** diverses novel·les de Georges Simenon
 
*A l'esperanto:
 
** ''Don Ki^hoto de la Mancô en Barcelono: 5 câpitrj'', de Miguel de Cervantes (1925).
 
** ''Mistero de doloro'', d'Adrià Gual (1909).
 
===Diccionaris i gramàtiques===
 
** ''Gramàtica catalana de la llengua internacional Esperanto''. Barcelona: Joventut, 1906.
 
** ''Curs pràctic de la llengua Esperanto: amb les regles gramaticals, exercicis en esperanto i en català i vocabulari català-esperanto''. Barcelona: Biblioteca Joventut, 1908.
 
** ''Vortaro Esperanto = Kataluna''. Barcelona: Biblioteca Joventut, 1908.
 
** ''Vocabulari català-esperanto= Vortaro kataluna-esperanto''. Barcelona: Joventut, 1909.
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Línia 70: Línia 34:
  
 
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
* FABRE, Jaume: "Frederic Pujulà, periodista condemnat a mort pel franquisme", Serra d'Or (Barcelona), núm. 639, 2013, p. 36-37.  
+
* FABRE, Jaume: "Frederic Pujulà, periodista condemnat a mort pel franquisme", ''Serra d'Or'' (Barcelona), núm. 639, 2013, p. 36-37.  
* FARRÉ i VILALTA, Imma: "Dues cartes de Frederic Pujulà i Vallès a Caterina Albert. Testimoniatge de combat i de supervivència", Els Marges (Barcelona), núm. 80, 2006.  
+
* FARRÉ i VILALTA, Imma: "Dues cartes de Frederic Pujulà i Vallès a Caterina Albert. Testimoniatge de combat i de supervivència", ''Els Marges'' (Barcelona), núm. 80, 2006.  
* FONT I SOLSONA, Josep: "Escoli teatral en els camps de batalla de França", Avui (Barcelona), 1982, p. 2.  
+
* FONT I SOLSONA, Josep: "Escoli teatral en els camps de batalla de França", ''Avui'' (Barcelona), 1982, p. 2.  
* FUSTER, Joan: "Ciència-ficció", Serra d'Or (Barcelona), núm. 114, 1969, p. 37.  
+
* FUSTER, Joan: "Ciència-ficció", ''Serra d'Or'' (Barcelona), núm. 114, 1969, p. 37.  
* GELABERTÓ RISSECH, Joaquim i GELABERTÓ ORÚE, Joan Carles: "Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí", Revista de Girona (Girona), núm. 245, 2007, p. 52-57.  
+
* GELABERTÓ RISSECH, Joaquim i GELABERTÓ ORÚE, Joan Carles: "Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí", ''Revista de Girona'' (Girona), núm. 245, 2007, p. 52-57.  
* LLUÍS, Joan-Lluís: "L'esperança desfeta de l'esperanto", Presència (Girona), núm. 1937, 2009, p. 23.  
+
* [[LLUÍS, Joan-Lluís]]: "L'esperança desfeta de l'esperanto", ''Presència'' (Girona), núm. 1937, 2009, p. 23.  
* MARTÍ I BERTRAN, Pere: "Homes artificials", Escola Catalana (Barcelona), núm. 243, 1988, p. 17-18.  
+
* MARTÍ I BERTRAN, Pere: "Homes artificials", ''Escola Catalana'' (Barcelona), núm. 243, 1988, p. 17-18.  
* MARTÍ I MAINAR, Joaquim: "Pròleg", dins PUJULÀ, F.: En el repòs de la trinxera. Barcelona: Edicions 1984, 2006, p. 7-17.  
+
* MARTÍ I MAINAR, Joaquim: "Pròleg", dins PUJULÀ, F.: ''En el repòs de la trinxera''. Barcelona: Edicions 1984, 2006, p. 7-17.  
* MARTÍ I MAINAR, Joaquim: "Pujulà i Vallès: l'home i l'escriptor", dins PUJULÀ, F.: Homes artificials. Lleida: Pagès, 2009, p. 153-183.  
+
* "Pujulà i Vallès: l'home i l'escriptor", dins PUJULÀ, F.: ''Homes artificials''. Lleida: Pagès, 2009, p. 153-183.  
* MARTÍ I MAINAR, Joaquim: "Frederic Pujulà, un palamosí a la Gran Guerra", Revista de Girona (Girona), núm. 288, febrer de 2015, p. 80-87.  
+
* "Frederic Pujulà, un palamosí a la Gran Guerra", Revista de Girona (Girona), núm. 288, febrer de 2015, p. 80-87.
* MUNNÉ-JORDÀ, Antoni: "Cent anys de novel·la de ciència-ficció catalana", Serra d'Or (Barcelona), núm. 633, 2012, p. 46-49.  
+
* [[MUNNÉ-JORDÀ, Antoni]]: ''Futurs Imperfectes. Antologia de la ciència-ficció''. Barcelona: Educació 62, 2013.
* MUNNÉ-JORDÀ, Antoni: "Alguns llibres i alguns autors de ciència-ficció", Butlletí. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona), núm. 95, 1995, p. 77-82.  
+
* – "Cent anys de novel·la de ciència-ficció catalana", Serra d'Or (Barcelona), núm. 633, 2012, p. 46-49.  
* MUNNÉ-JORDÀ, Antoni: "La ciència-ficció en la literatura catalana", L'Espill (València), núm. 22, 1985, p. 25-48.  
+
* "Alguns llibres i alguns autors de ciència-ficció", ''Butlletí. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya'' (Barcelona), núm. 95, 1995, p. 77-82.  
* PAGÈS JORDÀ, Vicent: "El PULP filosòfic de Frederic Pujulà", Revista de Girona (Girona), Núm. 267, 2011, p. 62-64.  
+
* "La ciència-ficció en la literatura catalana", ''L'Espill'' (València), núm. 22, 1985, p. 25-48.  
* PLANTADA, Esteve: "Paraula de trinxera", Avui. Cultura (Barcelona), 2007, p. 14.  
+
* PAGÈS JORDÀ, Vicent: [https://core.ac.uk/download/pdf/39067110.pdf "El PULP filosòfic de Frederic Pujulà"], ''Revista de Girona'' (Girona), Núm. 267, 2011, p. 62-64.  
 +
* PLANTADA, Esteve: "Paraula de trinxera", ''Avui. Cultura'' (Barcelona), 2007, p. 14.  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Línia 90: Línia 55:
 
* «[http://www.escriptors.cat/autors/pujulaf/ Frederic Pujulà i Vallès]» a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
 
* «[http://www.escriptors.cat/autors/pujulaf/ Frederic Pujulà i Vallès]» a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
 
* [http://www.webcitation.org/query?id=1256463015755992&url=www.geocities.com/Area51/Zone/7461/oldno.htm english] [http://www.bibliopolis.org/resenas/rese0117.htm ''Homes Artificials'']
 
* [http://www.webcitation.org/query?id=1256463015755992&url=www.geocities.com/Area51/Zone/7461/oldno.htm english] [http://www.bibliopolis.org/resenas/rese0117.htm ''Homes Artificials'']
* [http://www.esperanto.cat/ke/ke0303.pdf Biografia] (''Kataluna Esperantisto'' núm. 327)
+
* [http://www.esperanto.cat/ke/ke0303.pdf Biografia] (''Kataluna Esperantisto'' núm. 327).
 +
* «[https://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Pujul%C3%A0_i_Vall%C3%A8s Frederic Pujulà i Vallès]» a la ''Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure''.
 +
 
 
[[Categoria:Biografies|Pujulà]]
 
[[Categoria:Biografies|Pujulà]]
 +
[[Categoria:Any 1877|Frederic Pujulà]]
 +
[[Categoria:Any 1963|Frederic Pujulà]]

Revisió de 15:40, 7 abr 2020

Infotaula de premiFrederic Pujulà i Vallès
Nacionalitat: Catalunya
Naixement: 12 de novembre de 1877 a Palamós (Catalunya)
Mort: 14 de febrer de 1963 a Barjamon (França)
Ocupació: Periodista, escriptor i activista polític
Premis: Englantina d'Or dels Jocs Florals de Montevideo (1949): Ai, de tant esperar....!

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor, catalanista i esperantista.

Vida

Amb la seva família, d'ascendència catalana i bretona, es trasllada a Cuba on viurà els seus primers deu anys de vida, fins al 1888, que tornen a Catalunya. A Barcelona continua els estudis i fa la carrera de Dret. Col·labora a diverses revistes catalanistes i federalistes, però és sobretot al setmanari modernista Joventut on publica narracions, articles i cròniques de gèneres ben diferents.

A París coneix la llengua internacional esperanto i es converteix en un dels seus impulsors a Catalunya. N'escriu una gramàtica, contes, vocabularis i traduccions com la de l'obra d'Adrià Gual Misteri de dolor. El 1905 funda la societat esperantista Espero Kataluna.

Aquells anys ja havia iniciat la redacció d'alguns relats curts de gènere fantàstic: el 1904 havia publicat "El codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel·lectual" i "La fi de la segona República espanyola", i, un any més tard, "Trista profecia o la despoblació de Barcelona" (tots dos relats amb el pseudònim Rafel Vallès i Roderich).[1]

L'any 1909, va aprofitar el seu càrrec de director del 5è Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona, per donar a conèixer a tot el món l'existència de la llengua catalana i de la nostra cultura. La seva intervenció com a soldat a la Primera Guerra Mundial fou voluntària, com la d'altres combatents catalans.[2]

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, és a París, casat amb Germaine Rebours.[3] Nacionalitzat francès, decideix apuntar-se a l'exèrcit gal i és destinat a la primera línia de combat. De tornada a Barcelona, arraconat pels noucentistes, publica algunes narracions, editades anteriorment, en col·leccions literàries de caràcter popular.

El 1913 va col·laborar amb l'editor Josep Paluzie i Lucena redactant la versió en esperanto del llibre de Paluzíe Un artista en ajedrez (Valentín Marín) (edició bilingüe castellà/esperanto), dedicat a Valentí Marín i Llovet, i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores.[4]

Entre el 1921 i el 1939 fa de corresponsal i redactor en cap del diari El Diluvio. Republicà i catalanista actiu, després de la Guerra Civil no té cap possibilitat d'exercir la seva professió. Per la seva defensa del catalanisme i el republicanisme d'esquerres, acabada és condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim però, per la seva edat, la pena de mort li és commutada per uns anys de presó. Tradueix de l'anglès i el francès i escriu en algunes revistes de l'exili.

Passa els darrers anys de la seva vida a casa del seu fill a Bargemon, a la Provença. Amb la seva mort el 14 de febrer de 1963 deixa un nombre considerable d'obra inèdita.

Obra CiFiCAT

Llibres

  • Homes artificials (1912) és considerada la primera novel·la de ciència-ficció en llengua catalana, deutora de l'ideari modernista. Barcelona: Joventut, 1912 / Barcelona: Pleniluni, 1986 / Lleida: Pagès editors, 2009.

Referències

  1. Pujulà, Frederic: "El codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel·lectual". Enllaç al relat, en versió digital, en l'edició que en va fer Joaquim Martí per a l'edició de Pagès Editors, 2009.
  2. Safont, Joan: Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52.
  3. Gelabertó, Joaquim; Gelabertó, Joan Carles: «Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí». Revista de Girona, Núm. 245, 2007, pàg. 52-57 [Consulta: 14 octubre 2016].
  4. ChessNotes d'E.Winter: Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto [Consulta 14 desembre 2009]

Bibliografia

  • FABRE, Jaume: "Frederic Pujulà, periodista condemnat a mort pel franquisme", Serra d'Or (Barcelona), núm. 639, 2013, p. 36-37.
  • FARRÉ i VILALTA, Imma: "Dues cartes de Frederic Pujulà i Vallès a Caterina Albert. Testimoniatge de combat i de supervivència", Els Marges (Barcelona), núm. 80, 2006.
  • FONT I SOLSONA, Josep: "Escoli teatral en els camps de batalla de França", Avui (Barcelona), 1982, p. 2.
  • FUSTER, Joan: "Ciència-ficció", Serra d'Or (Barcelona), núm. 114, 1969, p. 37.
  • GELABERTÓ RISSECH, Joaquim i GELABERTÓ ORÚE, Joan Carles: "Frederic Pujulà i Vallès, escriptor i polític palamosí", Revista de Girona (Girona), núm. 245, 2007, p. 52-57.
  • LLUÍS, Joan-Lluís: "L'esperança desfeta de l'esperanto", Presència (Girona), núm. 1937, 2009, p. 23.
  • MARTÍ I BERTRAN, Pere: "Homes artificials", Escola Catalana (Barcelona), núm. 243, 1988, p. 17-18.
  • MARTÍ I MAINAR, Joaquim: "Pròleg", dins PUJULÀ, F.: En el repòs de la trinxera. Barcelona: Edicions 1984, 2006, p. 7-17.
  • – "Pujulà i Vallès: l'home i l'escriptor", dins PUJULÀ, F.: Homes artificials. Lleida: Pagès, 2009, p. 153-183.
  • – "Frederic Pujulà, un palamosí a la Gran Guerra", Revista de Girona (Girona), núm. 288, febrer de 2015, p. 80-87.
  • MUNNÉ-JORDÀ, Antoni: Futurs Imperfectes. Antologia de la ciència-ficció. Barcelona: Educació 62, 2013.
  • – "Cent anys de novel·la de ciència-ficció catalana", Serra d'Or (Barcelona), núm. 633, 2012, p. 46-49.
  • – "Alguns llibres i alguns autors de ciència-ficció", Butlletí. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona), núm. 95, 1995, p. 77-82.
  • – "La ciència-ficció en la literatura catalana", L'Espill (València), núm. 22, 1985, p. 25-48.
  • PAGÈS JORDÀ, Vicent: "El PULP filosòfic de Frederic Pujulà", Revista de Girona (Girona), Núm. 267, 2011, p. 62-64.
  • PLANTADA, Esteve: "Paraula de trinxera", Avui. Cultura (Barcelona), 2007, p. 14.

Enllaços externs