Pere Verdaguer i Juanola

De CiFipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Verdaguer)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiPere Verdaguer i Juanola
Nacionalitat: Catalunya
Naixement: 9 d'abril de 1929 a Banyoles (Catalunya)
Mort: 1 de febrer de 2017 a Perpinyà (Catalunya Nord)
Ocupació: Escriptor i dialectòleg
Premis: premi Canigó (2010), premi Joan Blanca (2002), premi Carles Rahola d'assaig (1992), Creu de Sant Jordi (1983).

Pere Verdaguer i Juanola (Banyoles, Pla de l'Estany, 9 d’abril de 1929 — Perpinyà, 1 de febrer de 2017)[1] va ser un dels autors més prolífics de Catalunya nord amb els seus treballs sobre dialectologia rossellonesa i literatura rossellonesa i les seves obres de ciència-ficció.[2]

Vida

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939. Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i féu la carrera de lletres a Montpeller. Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994.

Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord, amb una forta connexió amb les activitats al sud de la frontera. Fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i responsable, a l’inici (1969), de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, a través de la premsa i dels seus llibres s’interrogà sobre el passat, el present i el futur de la Catalunya del nord de l’Albera.

El 1965, aprofitant la bona disposició del diari «Midi Libre», Verdaguer hi va començar a publicar una tira diària de còmic, amb dibuix de Roger Taillade. Eren les aventures d’un noiet, l’Ubiquet, que havia trobat una màquina del temps, amb què solucionava problemes de la societat nord-catalana, i que van donar lloc a la novel·la El cronomòbil, publicada a Barcelona, a Edicions 62, el 1966. També el 1966 a Barcelona va ser autoritzat el primer setmanari en català des de la guerra civil, «Tele/estel», que publicava un relat a cada número i on Verdaguer va publicar els primers contes. A partir d’aquí Verdaguer va continuar publicant novel·les, totes de ciència-ficció, sobretot a Barcelona, però escrites des del seu context, més lliure i normalitzat que al sud de la frontera.

Dins l’abundant obra d’assagista, també té dos volums que val la pena tenir en compte: Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre (Castillet, Perpinyà, 1978)[3], recopilació de cròniques humorístiques publicades a «L’Indépendant», són en gran part cartes de l’extraterrestre Marçal Espaiós, que veu desconcertat com actuen els terrícoles, i el volum Cartes a la Roser[4], que inclou alguns textos referits a la ciència-ficció[5].

Obra CiFiCAT

Novel·la

Narrativa breu

Assaig

  • Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre (1978). Perpinyà: L'independant, 1978.
  • Cartes a la Roser (1982). Barcelona: PAM, 1982.

Referències

  1. Renyé, Aleix «Ha mort l'escriptor nord-català Pere Verdaguer». El Punt Avui, 01-02-2017 [Consulta: 1r febrer 2017].
  2. Munné-Jordà, Antoni: "Pere Verdaguer, novel·lista català de ciència-ficció", El Biblionauta, versió on-line, 5 d'abril de 2017 [Consultat: 15 de novembre de 2020]
  3. Verdaguer, Pere: Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre, Castillet, Perpinyà, 1978.
  4. Cartes a la Roser, PAM, Barcelona, 1982.
  5. Munné-Jordà, Antoni: "Pere Verdaguer, novel·lista català de ciència-ficció", El Biblionauta, versió on-line, 5 d'abril de 2017 [Consultat: 15 de novembre de 2020]
  6. «La vedellada de míster Bigmoney» va aparèixer publicat per primer cop a la revista «Tele/Estel», núm. 51, el 1967. Des de llavors s'ha reeditat a Munné-Jordà, Antoni: Futurs imperfectes. Antologia de ciència-ficció, Barcelona: Ed. 62, 2013, pàg. 161.176. Aquesta versió és la que es pot llegir on-line al quiosc de l'a.c. El Biblionauta.

Enllaços externs