Homes artificials

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiHomes artificials
Autor: Frederic Pujulà i Vallès
Llengua: català
Publicació: Barcelona, 1912
Editorial: Joventut
Gènere: Ciència-Ficció
Premis: -

Homes artificials és una novel·la de Frederic Pujulà i Vallès publicada originalment el 1912 a la Biblioteca Joventut. Posteriorment, la col·lecció "2001" de Pleniluni Edicions la va reeditar, el 1986. En destaca la portada, a càrrec del prestigiós dibuixant i il·lustrador Fernando Fernández, i compta amb unes valuoses notes biogràfiques de Joaquim Martí i Mainar. Precisament, Martí i Mainar en fou el curador de la reedició més recent, la de 2009 a Pagès Editors, que també inclou al final aquestes notes.

L'obra és considerada la primera de ciència-ficció en llengua catalana i, juntament amb L'illa del gran experiment (1927) d'Onofre Parés i Retorn al sol (1936) de Josep Maria Francès, del més destacable en català d'abans de la guerra civil[1].

Argument

El llibre ens narra com el doctor Pericard crea dotze homes artificials (tots asexuats i perfectes), amb els quals pretén millorar la humanitat. Els dotze superhomes, batejats amb les lletres de l'alfabet grec, es fabriquen en unes incubadores especials amb esperma de foca. El doctor cerca la perfecció de les seves criatures, fer d’elles una mena de superhomes nietzschians, criant-los en un món idíl·lic aïllat de tots els defectes de la societat del seu moment. L’experiment no funciona i la realitat s’imposa. Els immaculats superhomes es converteixen, cadascú d’ells, en la síntesi d’algun dels vicis socials dels que volia apartar-los el seu creador.

La realitat s'imposa damunt dels principis filosòfics i el projecte de societat perfecta no s'arriba a materialitzar.

Curiositats

Crítiques

  • Joan Fuster: "Si no per la intenció, si –almenys– per la tècnica, Homes artificials és ja, el 1912, un conat de ciència-ficció".[3]
  • Joaquim Martí i Mainar: "Publica el seu relat en un moment que la temàtica dels androides és encara ben actual en el món de la ciència-ficció".[4]
  • Pere Martí Betran: "Veiem con en aquests éssers que havien de ser superhomes se sintetitzen tots els grans vicis i les fonts de poder del món occidental. I si no totes, almenys les que més preocupen al nostre autor; la política, la religió, el militarisme, l'art, la crítica...".[5]
  • Vicenç Pagès Jordà: "Prefigura l’art abstracte, els clons i la importància configuradora de la tecnologia".[6]
  • Sebastià Roig: "Conté un rerefons frankensteinià i utòpic".[7]
  • Ramon Mas: "És un llibre especial i difícil de classificar dins la sci-fi de l’època".[8]
  • Jordi Nopca: "Pujulà es va avançar als robots, patentats per l'escriptor txec Karel Capek a l'obra de teatre R.U.R. l'any 1920".[9]

Referències

  1. Munné-Jordà, Antoni i Solé i Camardons, Jordi: "La aportación catalana a la ciencia ficción", BEM (Andorra), núm. 58, agost-setembre 1997.
  2. Pujulà, Frederic: "El codi de la No-llei, o el radical doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel·lectual". Enllaç al relat, en versió digital, en l'edició que en va fer Joaquim Martí per a l'edició de Pagès Editors, 2009.
  3. Fuster, Joan: "Ciència-ficció", Serra d'Or, any XI, núm. 114, març de 1969, pàg. 173. Recollit a Obres completes V. Literatura i llengua, Edicions 62, Barcelona, 1977, pàgs. 393-396
  4. Martí i Mainar, Joaquim: "Pujulà i Vallès: l'home i l'escriptor", dins Pujulà, Francesc: Homes artificials, Pagès Editors, Lleida, 2009, pàg. 170-176
  5. Martí i Bertran, Pere: "Homes artificials", Escola Catalana, núm. 248, Barcelona, febrer de 1988, pàg. 18.
  6. Pagès Jordà, Vicenç: "El pulp filosòfic de Frederic Pujulà", Revista de Girona, núm. 267, Girona, 2011, pàg. 64 [Consultat: 17 de setembre de 2019]
  7. Roig, Sebastià, El futur dels nostres avis, Diputació de Girona, Girona, 2012, pàg. 26
  8. Mas, Ramon: "Homes artificials", Les Males Herbes [Consultat: 17 de setembre de 2019]
  9. Nopca, Jordi: "Els pioners de la ciència-ficció catalana", Diari Ara 15-12-2012 [Consulta: 17 de setembre de 2019]