Aurora Bertrana i Salazar

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiAurora Bertrana i Salazar
Nacionalitat: Catalunya
Naixement: 29 d'octubre de 1892 a Girona (Catalunya)
Mort: 3 de setembre de 1974 a Berga (Catalunya)
Ocupació: Escriptora, viatgera, política i violoncel·lista
Premis: Jocs Florals de Tarragona amb el conte “Un pomell de violes” (1956) ; Accèssit V Concurs de Contes Literaris de l’Asociación Condal amb “L’enamorada del silenci” (1958); Jocs Florals de l’Alguer amb la novel·la Ariatea (1961); Premi Serra Húnter d’assaig dels Jocs Florals de Caracas amb Sorts i dissorts de la llengua catalana (1966) i premi Crítica Serra d’Or (1974) amb Memòries fins al 1935 (1973).

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d’octubre de 1982- Berga, 3 de setembre de 1974) fou escriptora, viatgera, política i violoncel·lista.[1][2]

Vida

Filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar és la gran de quatre germans (Helena, Heribert i Cèlia). Tot i que neix al barri del Mercadal, aviat la família es trasllada a casa dels avis Salazar, a la Rodona de Santa Eugènia (Girona), on gaudeix del contacte amb la natura, passió que comparteix amb el seu pare.

Arran de l’ocupació de Prudenci, comença a tenir els primers contactes amb el món cultural. Inicia els estudis de música a Girona, els quals continuarà a Barcelona per avançar en la pràctica del violoncel (1909-1922). S’instal·la a Suïssa per instruir-se en rítmica i plàstica a l’Institut Dalcroze i munta el primer trio de jazz femení (1922-1926). Es casa amb Denys Choffat, un enginyer suís a qui ofereixen un contracte de feina a la Polinèsia, on s’instal·len del 1926 al 1929. Des d’allà, envia textos a la revista D’Ací i d’Allà, els quals formaran part del volum Paradisos oceànics (1930), que esdevé tot un fenomen socioliterari.[3] A partir de llavors, s’identificarà Bertrana com una intel·lectual moderna, compromesa i cosmopolita. Escriu en publicacions periòdiques (Mirador, La Humanitat, Opinió, etc.), pronuncia conferències, funda el Lyceum Club de Barcelona (entitat cultural per a dones), s’integra al Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya i es presenta a les eleccions a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya (1933: primer cop que la dona vota a Espanya). Publica Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934) i L’illa perduda (1935), escrita conjuntament amb el pare.

Com a reportera de La Publicitat viatja al Marroc per conèixer la realitat de la dona musulmana. De l’experiència sorgeix El Marroc sensual i fanàtic (1936). Publica la novel·la Edelweis (1937). A partir del 1938 comença el període d’exili: Suïssa (principalment, Ginebra) i França. Choffat passa al bàndol nacional. Es guanya la vida amb diverses ocupacions (professora, administrativa…). Publica la versió francesa de Paradisos oceànics: Fenua Tahiti. Vision de la Polynésie (1943).

Al Rosselló s’integra en el nucli d’exiliats entorn de Pau Casals i Pompeu Fabra. El 1949 s’instal·la a Barcelona. Passa estius al Berguedà i publica Vértigo de horizontes (1952), versió castellana de Camins de somni (1955). S’editen Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), fruits de la seva experiència en missió humanitària durant la Segona Guerra Mundial. Publica La nimfa d’argila (1960) i Ariatea (1960).

Visita regularment Caterina Albert a l’Escala, amistat de la qual sorgeix Oviri i sis narracions més (1963). Reprèn l’activitat pública amb conferències, jurats de premis (en especial, el Prudenci Bertrana de novel·la: 1968-1971), homenatges al pare, etc. Col·labora a la revista Presència i guanya el Premi Serra Húnter d’assaig dels Jocs Florals de Caracas amb Sorts i dissorts de la llengua catalana (1966). Publica les novel·les Fracàs (1966) i Vent de grop (1967), la qual es porta al cinema amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua (1970). Publica La ciutat dels joves (1971), última obra de ficció. El 1973 s’edita Memòries fins al 1935 i, el 1975, Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya.

Mor a Berga el 1974.


Obra CiFiCAT

  • La ciutat dels joves (1971). Barcelona: Pòrtic, 1971 / Barcelona: Males Herbes, 2019 (reedició, versió no censurada amb pròleg d’Adriana Bàrcia).

Referències

  1. Aurora Bertrana. AELC [Consulta: 15 de maig de 2020]
  2. Aurora Bertrana. Traces (UAB). [Consulta: 15 de maig de 2020]
  3. BÀRCIA, Adriana «Una vida de novel·la a escena». Núvol (Barcelona), novembre de 2019. [Consulta: 25 de maig de 2020]

Bibliografia

  • A.D. Actes del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis. Barcelona: Departament de Cultura i Institució de les Lletres Catalanes, 2019.
  • BÀRCIA, Adriana, Àlbum Aurora Bertrana. El món és vostre, només us cal voluntat per a conquerir-lo. Barcelona: PEN Català, 2017.
  • Avui us parlaré. Conferències d’Aurora Bertrana. Girona: Diputació de Girona, 2019.
  • BONNÍN, CATALINA. Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida. Girona: Diputació de Girona, 2003.
  • GRANELL, Glòria; MONTAÑÁ, Daniel; RAFART, Josep. Aurora Bertrana, una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.
  • MONTAÑÁ, Daniel; RAFART, Josep. Paradisos rurals. Barcelona: Cossetània, 2017.
  • REAL, Neus. Aurora Bertrana: periodista dels anys vint i trenta. Girona: Curbet Edicions, 2007.
  • Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974). Girona: Ajuntament de Girona, 2017.

Enllaços externs