Criatures científiques i homes artificials [per Ricard Ruiz Garzón*]

Dies enrere, un prestigiós cap de cultura em comentava que havia intentat encarregar un article per al seu diari amb la intenció de commemorar el 200 aniversari del Frankenstein de Mary Shelley, que com tothom sap se celebra al llarg d’aquest 2018. El seu enfocament semblava oportú, ja que volia obrir pàgina amb una anàlisi de la recepció a Catalunya de la novel·la original, en aparèixer el 1818, i de les primeres traduccions de l’obra que es van poder llegir a casa nostra, tant en castellà com en català. No hi va haver manera. Després de perseguir els grans experts del país, el periodista va entendre que aquesta feina no l’havia fet mai ningú, i que cap especialista estaria avui disposat a fer-ne la recerca pertinent en arxius i hemeroteques, i menys per a un article en premsa.

Doncs bé, aquest fet, que a molta gent li semblarà normal, jo el trobo escandalós.

‘Frankenstein’, dirigit per Guillem Morales i amb Joel Joan i Àngel Llàcer, s’ha estrenat aquest any al TNC.

És un escàndol, sí, que encara tinguem forats d’aquesta magnitud en les nostres lletres, fills com som d’una aposta perversa pel realisme històric, denunciada sovint en aquest blog i que seguim sense esmenar. I és un escàndol, també i pels mateixos motius, que els nostres mitjans, les nostres editorials i els nostres escriptors -amb honorables excepcions- estiguin passant de puntetes per una efemèride tan essencial com la del Frankenstein. Més enllà de traduccions i reedicions, d’algun homenatge de biaix, de les activitats a escoles i festivals, d’encerts i desencerts als escenaris i de certs projectes infantils i juvenils que aviat veuran la llum, la producció catalana a l’entorn del clàssic es reduirà en aquest bicentenari a menys títols cabdals dels que es poden comptar amb una mà, inclús una mà amputada; fins i tot, empeltant amb l’època victoriana, una de molt amputada.

Mary Shelley i el monstre de Frankenstein és el magnífic assaig de Ricard Ruiz Garzón a propòsit del 200 aniversari de la publicació de la novel·la.

No seré jo, per molts motius que comencen en un immens respecte pel citat periodista, qui redacti ara aquell article, però sí que voldria defensar breument la seva pensada. D’entrada, perquè si hi ha consens en considerar que el gènere de la ciència-ficció va néixer amb Frankenstein i Mary Shelley, la ciència-ficció catalana ho va fer justament amb un homenatge destacat a la novel·la. Ho ha demostrat molts cops el mestre Antoni Munné-Jordà, que a la seva coneguda antologia Futurs imperfectes situa aquest origen català del gènere en el relat La darrera paraula de la ciència, publicat el 1875 a La Renaixensa pel crític i intel·lectual Joan Sardà Lloret sota la signatura S. Lloret. Des del seu inici amb referències a Milton, Galvani i Prometeu, fins a la seva cloenda gòtica en forma de somni, el conte de Sardà traspua per totes bandes l’esperit maleït, beneïdament maleït, de Vil·la Diodati. Només cal llegir-lo, i llegir les reflexions de Munné-Jordà a la citada antologia, per acceptar una vinculació de totes totes innegable.

Un motiu més per aplaudir una investigació així ens el proporciona un altre dels grans estudiosos catalans del fantàstic, el professor de la UAB Víctor Martínez-Gil (tot i que aquí hi ha concordança amb altres col·legues, de l’Emili Olcina o el Sebastià Roig al mateix Munné-Jordà, que no debades n’és editor). En efecte, al seu també indefugible Els altres mons de la literatura catalana, Martínez-Gil ens recorda que la primera gran novel·la catalana del gènere va ser al 1912 Homes artificials, del republicà i esperantista Frederic Pujulà i Vallès. Una joia d’arrel mig wellsiana mig frankensteiniana -citada en dies de pressumptes ‘governs frankenstein’ per articulistes com Francesc Canosa, alguna cosa va canviant per fi-, en la qual un científic fàustic crea una dotzena d’androides que òbviament no seguiran al peu de la lletra les ordres del seu creador. Un referent absolut, en fi, que Munné-Jordà va reeditar com dic abans d’arribar al seu centenari.

Portada de la revista ‘Cavall fort’ del mes de juny, dedicada a ‘Frankenstein’.

Hi ha més raons, en fi, per iniciar algun dia la investigació desitjada pel meu amic. Al teatre i al cinema, per exemple, l’emprempta del monstre de la Shelley mereix una atenció semblant, i tant o més a la ciència, el discurs modern de la qual va modelar-se de l’Àrtic a Ingolstadt perseguint criatures revoltades. L’escàndol queda pendent d’esmena, tanmateix, fins que algú s’animi a omplir el forat. Mentrestant, això sí, ens podem consolar tot parafrasejant les paraules que el monstre, a fi de comptes la víctima final i el botxí definitiu, li deia al malaurat Victor:

Seré al teu costat la teva nit de noces.

Només ens falta acabar de triar, en aquest afer, amb qui ens volem casar.

© Ricard Ruiz Garzón


Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, columnista i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va cursar estudis d’Humanitats. Guanyador de guardons com el Premio Miradas 2006 de la Fundación Manantial, el Premi Ramon Muntaner 2016 o el Premi Edebé de literatura infantil, és autor de mitja dotzena de llibres, entre ells Esquizo (2008), Herba negra (2016; guanyadora del Premi imperdible 2017 a millor llibre fantàstic en català), amb Salvador MacipSelfis (2017), amb Saïd El Kadaoui, la sèrie juvenil Guardians de Somnis, amb Álex Hinojo i els àlbums infantils El mejor regalo del mundo (2010) i Quin cap! (2016), la novel·la infantil La immortal (2017) i l’assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein (2018), una mirada contemporània a la vida i l’obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal. També ha fet d’antòleg a volums com Mañana todavía (2015) o Risc/El riesgo (2017), i ha participat amb relats en diversos llibres col·lectius. Entre el 1996 i el 2016 va exercir com a periodista i crític literari a mitjans com TV3 (Dellibres, Via Llibre, Els Matins), BTV (Qwerty), El Periódico (iCult, Llibres), El País(QuadernBabelia), Time OutQué Leer, RAC-1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio, RNE i la SER. Entre altres dedicacions, també ha estat assesor editorial, per a segells com Fantascy (2012-2016) o :Rata_ (2015-2016), vicepresident de l’Associació de Periodistes Culturals (2013-2016) i membre del jurat de premis literaris com el Pere Quart, el Joaquim Ruyra, el Ciutat d’Alzira o el Crexells [Informació extreta de la pàgina de l’autor a l’AELC]. 

 

Compra els teus llibres online a





Ens ajudes amb una donació?