Aprendre ciència i tecnologia llegint ciència-ficció [per Jordi de Manuel*]

Començo l’escrit amb una confessió: soc biòleg, probablement, perquè quan tenia quinze anys vaig llegir El dia dels trífids (una novel·la de ciència-ficció postapocalíptica escrita per John Wyndham a principis dels anys 50).

Quan m’han demanat definir la ciència-ficció —a mi, que no m’agraden les definicions— he pronunciat només tres paraules: “Què passaria si…?” La ciència-ficció sempre parteix d’un experiment mental, d’una especulació en la qual sovint, però no sempre, la ciència i la tecnologia són importants en la trama. El propòsit de la literatura (de ciència-ficció o d’altres gèneres) mai no hauria de ser didàctic ni divulgatiu, però és evident que la narrativa de ciència-ficció pot presentar contextos d’aprenentatge relacionats amb la tecnociència. El catedràtic d’ecologia Joandomènec Ros, en una conferència al congrés “Ciència i Ficció: l’exploració creativa dels mons reals i dels irreals”, va relacionar l’aprenentatge de l’ecologia amb novel·les del gènere. Ros va esmentar Verne, Robinson, Asimov, Clarke, Dick, Bradbury, Stewart i Heinlein, entre d’altres. Va recomanar algunes obres, la lectura de les quals permetia aprendre sobre el funcionament dels oceans, la gènesi d’una atmosfera oxidant, la successió ecològica, el canvi climàtic, les catàstrofes oceàniques, l’efecte dels paràsits sobre el comportament dels hostes, les limitacions que la física imposa a l’evolució o el caràcter contingent de la història de la vida.Vincular l’aprenentatge de la ciència amb la ciència-ficció no és nou: als anys 60 algunes universitats nord-americanes ho posaven en pràctica. A principis dels anys 90 al nostre país, a la Universitat Politècnica de Catalunya els professors Jordi José i Manuel Moreno van crear l’assignatura “Física i ciència-ficció”. Utilitzaven el gènere no només com a recurs didàctic, sinó com a motor d’aprenentatge. Deien els professors:

La visió o lectura intel·ligent  tant de films com de novel·les de ciència-ficció, a més d’actes lúdics, són una via per reflexionar i exercir l’esperit crític sobre les conseqüències socials del progrés tecnocientífic.

Cal distingir, però, la ciència-ficció de la ciència-en-ficció, que el químic i escriptor Carl Djerassi va definir com:

El gènere literari que utilitza arguments i trames narratives de caràcter científic on es plantegen dilemes ètics relacionats amb la ciència i la  implicació social d’aquesta.

Amb la complicitat de la revista de divulgació científica Mètode, el metge i escriptor Salvador Macip i un servidor vàrem realitzar un experiment inèdit en cap altra llengua literària del món: reunir vint-i-un autors i autores amb formació tecnocientífica en el recull de relats Científics lletraferits (Universitat de València, 2011). Cada narració es vertebra, lliurement, a partir d’un fet tecnocientífic. Els relats transiten en una gradació que va de la ciència-en-ficció a la ciència-ficció més pura. Narracions poc especulatives s’alternen amb narracions amb un alt grau d’especulació tecnocientífica.

Xavier Duran, en l’assaig La ciència en la literatura, (Ed. Universitat de Barcelona, 2015) fa una anàlisi exhaustiva de la presència de la ciència a la literatura universal. Duran s’inventa el terme cienciaferits per referir-se als narradors i poetes que conreen, divulguen o aprofiten la ciència mitjançant la creació literària.

Llegir ciència-ficció, narracions que especulen sobre la ciència i la tecnologia, alfabetitza i proporciona cultura tecnocientífica, o si més no curiositat per la ciència. Cal que la trama sigui versemblant i coherent amb la ciència, encara que estableixi regles pròpies. En aquest sentit, els autors amb formació tecnocientífica tenen un cert avantatge a l’hora d’ordir trames amb versemblança científica. Autors catalans amb obres de ciència-ficció com Sebastià Estradé (1923- 2016, enginyer industrial), Rosa Fabregat (1933, farmacèutica), Miquel Barceló (1948, enginyer aeronàutic), Joaquim Casal (1948, enginyer industrial), Marià Bosom (1955, enginyer químic), Jordi Font-Agustí (1955, enginyer industrial), Carme Torras (1956, matemàtica), Xavier Duran (1959, químic), Daniel Closa (1961, biòleg), Joan M. Arenas (1964, metge), Joan Marcé (1965, arquitecte), Jaume Valor (1965, arquitecte), Salvador Macip (1970, metge) o Jordi Navarri (1971, químic) entre altres, proporcionen coherència als elements tecnocientífics a les trames de les novel·les que escriuen. Seria ingenu afirmar que estem construint un corpus de ciència-ficció hard en la literatura escrita en català, perquè queda un llarg camí per normalitzar el gènere en la nostra llengua, però la presència de científics lletraferits és un bon signe de normalitat i un cop de mall més al mur gruixut que encara separa les lletres de les ciències.

A l’ensenyament secundari, tant a l’ESO com al batxillerat, hi ha oportunitats perquè els nois i les noies aprenguin tecnociència amb la ciència-ficció. No només perquè el professorat pot preparar activitats contextualitzades en el gènere (pocs llibres de text ho fan), sinó perquè també es poden recomanar lectures del gènere a patir de les quals aprendre continguts tecnocientífics. És amb aquesta intenció que, al final d’aquest escrit, es proporciona una taula amb més de trenta novel·les de ciència-ficció catalana amb els continguts relacionats amb la ciència i la tecnologia que les trames posseeixen. No hi són totes, ni potser les millors, però és una mostra que la ciència-ficció a la literatura catalana està en camí de normalitzar-se.  A l’enllaç del web “La novel·la com a context per a  l’educació científica”, d’una tesi doctoral on s’investiga aquest tema, es poden trobar altres obres literàries que no són necessàriament del gènere.

L’escriptor i editor Antoni Munné-Jordà, potser el millor coneixedor del gènere en català, actualitza l’estat del gènere en la nostra llengua en Futurs imperfectes (Edicions 62, 2013) i la checklist creix en altres articles que va publicant. Munné-Jordà més d’una vegada  ha dit que la ciència-ficció també ha de tenir un efecte “vacuna”, és a dir que ens ha d’immunitzar sobre allò que pot venir. Aquest efecte preventiu i d’anticipació és també una funció de la literatura que no es contradiu amb el gaudi i l’entreteniment. Víctor Martínez-Gil, a Els altres mons de la literatura catalana (Galàxia Gutemberg, 2004) recopila gairebé noranta textos d’autors històrics del fantàstic i Sebastià Roig escriu dos assajos importants on fa una passejada arqueològica pel fantàstic i el terror: El malson dels nostres avis (Duxelm, 2006) i El futur dels nostres avis (Diputació de Girona, 2012). Miquel Barceló també ha publicat Ciencia ficción. Nueva guia de lectura (Nova, 2015). En aquestes recopilacions del gènere hi ha novel·les i narracions que completen i milloren la taula de lectures que aquí es proporciona.

Al principi d’aquest escrit feia una confessió de la influència d’una lectura, El dia dels trífids, sobre el futur d’un jove adolescent. Des de llavors, he llegit moltes altres obres que han influït en la meva forma d’escriure i d’entendre el món. I és que, en certa manera, som el que llegim.

Novel·les de ciència-ficció en literatura catalana amb les quals podem aprendre tecnociència (ordenades a partir d’any d’edició o, en alguns casos, reedició):

Novel·la Autor/a Continguts científics
Més enllà no hi ha fronteres (Laia, 1966) Sebastià Estradé Astrofísica
Traficants d’idees (Empuries 1994) Xavier Duran Neurociència
La dama de glaç (Pagès Ed., 1997) Rosa Fabregat Genètica, reproducció assistida, bioètica
Testimoni de Narom (Pagès Ed., 2000) Miquel Barceló i Pedro Jorge Romero Nanotecnologia
Aquesta matinada i potser per sempre (Pagès Ed, 2000) Manuel de Pedrolo Universos paral·lels, teories sobre el temps
Nigra (Anataviana joves, 2002) Jordi Ortiz Astrofísica
El cinquè oceà (El Bullent, 2003) Jordi Navarri Astronomia, ecosistemes d’altres mons, vida subaquàtica
El mirall de protozous (Pagès Ed, 2003) Pere Verdaguer Cohesió i plasticitat molecular
Traficants de llegendes (Pagès Ed, 2004) Jordi Font-Agustí Implants cerebrals, tecnologia de creació audiovisual, bioètica
Els viatgers de la negra nit (Pagès Ed.,  2006) Jordi Ferrés Cibernètica, implants informàtics al cervell per a suplir la vista dels cecs
Memòries d’un futur bàrbar (Pagès Ed, 2006) Montserrat Julió Genètica (afectació ambiental en la reproducció humana)
El cant de les dunes (Pagès Eds, 2006) Jordi de Manuel Robòtica, intel·ligència artificial, selecció natural, prions, ecosistemes d’altres mons
L’olor de la pluja (La Magrana, 2006) Jordi de Manuel Canvi climàtic, sequera, manipulació genètica, microbiologia  bacteris, fractals
Certificat C99+ (La Galera, 2009) Lluís Hernández Forats negres
La mutació sentimental (Pagès Ed., 2008) Carme Torras Robòtica, intel·ligència artificial, crioconservació, bioètica
Mans lliures (Edicions 62, 2009) Jordi de Manuel Energia nuclear, contaminació radioactiva,    immunosupressió
Homes artificials (Pagès Ed., 2009) Frederic Pujolàs Eugenèsia, manipulació genètica, vida artificial, bioètica
El joc de Déu (Bromera, 2010) Salvador Macip Acceleradors de partícules, forats negres, física quàntica
L’any de la plaga (La magrana, 2010) Marc Pastor Toxicitat a les plantes, mutació, trastorn mental (síndrome de Capgras)
La febre del vapor (Pagès Ed., 2011) Jordi Font-Agustí Enginyeria elèctrica i mecànica, termodinàmica, indústria química
Ulalls (La Galera, 2011) Salvador Macip i Sebastià Roig Mutació
Un intrús a l’estany (Edicions 62,  2011) Joan Marcé Informació genètica, codis numèrics, astrofísica
Els fills de l’atzar (Pagès Ed, 2012) Blanca Mart Genètica, clonació, bioètica
El somriure d’un eco (Pagès Ed.,  2013) Jordi Gimeno Realitat virtual, domòtica, ciberidentitat més enllà de l’existència humana, bioètica
Tilepadeion. Sé què penses (Pagès Ed., 2015) Joaquim Casal Física dels termoexplosius, violació cerebral cibernètica, bioètica
El visitant (EDM, Eds. 2015) Joan Marcé Microbiologia, física quàntica, evolució
Introducció a l’ombra (Pagès Ed., 2015) Manuel de Pedrolo Composició de la matèria
El camí de la pesta (Capital Books, 2016) Daniel Closa Microbiologia,  selecció natural,  immunologia, pesta
Somnis entre anells (Pub. Univ València, 2015) Jordi Navarri Astrofísica, ecologia d’altres mons
La decisió de Manperel (Columna, 2013) Jordi de Manuel Ecosistemes extrems, geologia, matemàtiques, fractals
Herba negra (Fanbooks, 2016) Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón Manipulació genètica, hipòtesi Gaia
Enxarxats (Males Herbes 2017) Carme Torras Informàtica, robòtica, bigdata
Quan la tortuga perdé la closca (Voliana, 2017) Marià Bosom Matèria fosca, teoria de cordes, nanotecnologia, virus, computació quàntica
El món fosc. Talps (Santillana, Jollibre 2018) Jordi de Manuel Selecció natural, robòtica, ecologia d’altres mons,  genètica  virus


© Jordi de Manuel


* Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor i escriptor. Va estudiar Biologia a la UB, on es va doctorar en Ecologia. Ha publicat una vintena d’articles d’àmbit científic. Treballa a les aules de secundària des de 1986. Ha elaborat multitud de materials educatius i ha escrit prop de cinquanta articles relacionats amb l’educació científica i la recerca en didàctica. En el camp de la ficció ha publicat diverses novel·les combinant, sobretot, el gènere negre i la ciència-ficció. També ha escrit nombrosos relats per a infants, joves i adults aplegats en reculls propis i en antologies. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaquen el Premi El Lector de l’Odissea (amb un jurat format per un Consell de Cent Lectors), el Premi Ciutat de Mollerussa, el Premi Pere Calders, el Premi Manuel de Pedrolo, el Premi Ictineu (2010 i 2014) i el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. És creador de la sèrie de novel·les de gènere negre protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot [Informació extreta de la pàgina personal de l’autor].

 

Compra els teus llibres online a



Ens ajudes amb una donació?

+info