KENTUCKY (2017) – Aniol Florensa

Autor: Aniol Florensa
Títol: Kentucky
Editorial: Brau edicions
Any: 2017
Pàgines: 272
ISBN:978-84-15885-63-4
Valoració: ★★★

 

Sempre hi ha hagut intents forçats de passar a la posteritat amb més ganes que talent. Estic segur que, igual que l’Stan Lee es va guardar el seu nom real per escriure un dia la gran novel·la americana —que, per cert, de moment no ha escrit—, hi deu haver una legió d’escriptors treballant en la gran novel·la sobre el Procés. Mentrestant no arriba, o per si aquesta no arriba mai, tenim a mà Kentucky, l’entrada en escena del guionista, publicista i escriptor Aniol Florensa, a qui podeu trobar en viacrucis per les terres catalanes presentant la seva òpera prima disfressat de pollastre de la mà de Brau edicions.

Kentucky és una novel·la que és llegeix d’una tirada —o de dues—. És un llibre divertit, lleuger, hil·larant i que, com tota bona obra de gènere, diu alguna cosa més entre línies del que aparentment sembla.

L’argument? El President del Govern Espanyol ha pactat amb el Molt Honorable President de la Generalitat la concessió de la independència a la República Catalana. A canvi, s’instal·larà un cementiri de residus altament contaminants al Principat. Seran aquests tòxics els que transformaran l’aviram en un exèrcit d’animals radioactius amb un instint assassí que riu-te’n dels demogorgons d’Strangers Things.

D’entre els personatges principals destaquen uns alter egos —o així els ha vist un servidor— de polítics i polítiques de primera línia d’actualitat que el lector atent descobrirà sense cap problema. Però també segurates de súper amb ànima de sheriff, guionistes i, és clar, l’adolescent freak enganxat als ordinadors, a Star wars i als jocs de rol que esdevindrà el veritable heroi de la història.

En llegir-la, trobem una novel·la a mig camí de la ciència ficció i la literatura d’humor més cafre i sèrie-beïsta. És ci-fi, entre d’altres motius, perquè Catalunya ja és independent. Però també és una novel·la de sang i fetge on les gallines mutants esbudellen tothom qui troben al seu pas. Florensa, amb tirada i ofici als mitjans audiovisuals, va concebre en un primer moment la història com un guió cinematogràfic —no sé si més influït per Hitchcock o pel cinema de baix pressupost—. Podríem dir que: Kentucky = Els ocells de Hitchcock + Sharktornado. O que: Kentucky = el Telenotícies + Megatiburón contra Crocosaurio. O que: Kentucky = Polònia + Mama se ha comido a mi perro. O pel que fa als referents literaris: Kentucky=l’esperpent de Valle-Inclán + les xaladures distòpiques de Valero Sanmartí.

Però no us equivoqueu, tot i que la novel·la apunta cap a la sèrie B, les matèries primes literàries —és a dir, la trama i el llenguatge— estan molt treballades. Florensa cuida el llenguatge, el text està ben escrit i ben puntuat. Pel que fa a la trama, al final del llibre totes les històries queden tancades —sí, tancades. Creu-me i no pateixis per això quan vagis pel darrer quart de novel·la —tot i que poques pàgines abans pensis que, de tants fronts oberts com genera la història, un o altre quedarà obert.

Potser sembla que frivolitza amb tot el que està caient, però el Procés és només el marc espai temporal on situar aquesta bogeria. Com sempre, res millor per desdramatitzar o per comprendre què ha passat que l’humor i la distòpia.

 

Compra els teus llibres online a



Ens ajudes amb una donació?

+info