4 3 2 1 (2017) – Paul Auster

Autor: Paul Auster
Títol: 4 3 2 1 (4 3 2 1)
Editorial: Edicions 62
Any: 2017
Pàgines: 893
ISBN: 978-84-297-7612-6
Valoració: ★★★★★

 

Després d’un silenci novel·lístic de set anys, només trencat pels dos assajos biogràfics Diari d’hivern (2012) i Informe de l’interior (2013), Auster torna amb una novel·la molt ambiciosa, 4 3 2 1. Amb aquesta obra es pot afirmar que l’autor arriba a la culminació de la seva carrera literària, ja que 4 3 2 1 reuneix un contingut coral amb un estil detallat, transcendent i deliciós, i no és arriscat dir que, si no ho havia aconseguit anteriorment, aquesta obra catapulta l’autor com un dels millors novel·listes contemporanis. En català ha estat publicat per Edicions 62 amb la traducció impecable d’Albert Nolla, que ja s’havia encarregat de les darreres novel·les i biografies del novaiorquès. Esperem, però, que encara que 4 3 2 1 sigui el punt culminant actual de la narrativa d’Auster, no sigui el darrer text que escrigui i que tampoc ens deixi amb un lapse de set anys una altra vegada, per bé que l’espera ha valgut la pena.

Primer de tot cal avisar que és tracta d’un text llarg, són 900 pàgines atapeïdes, per tant es necessita calma per llegir-lo; es tracta de l’obra més llarga de l’autor i que supera i de molt la resta de novel·les. La novel·la s’organitza a través de set capítols dividits en quatre parts cada una, excepte el primer capítol, que té cinc parts. Aquest capítol de més, és l’1.0, una introducció, una part comuna a la resta de capítols, on s’explica l’ascendència del protagonista, l’Archie Ferguson. Aquest pròleg comença amb la llegenda familiar de com l’Isaac Reznikoff, l’avi patern d’en Ferguson, arriba als Estats Units el primer dia del segle XX i per diversos atzars acaba canviant de cognom de Reznikoff a Ferguson, fins al naixement del petit Archibald, que porta el nom d’un oncle difunt de la mare, família aquesta, els Adler, de la qual també s’explica la seva història. Sembla que la història de l’arribada de l’avi patern guarda moltes semblances amb l’arribada de l’avi del mateix autor.

A partir del naixement, la història es ramifica i així cada una de les parts de cada capítol ens explica les vicissituds de quatre Fergusons diferents, en un exercici del qual Auster s’ha significat en anteriors ocasions, el conegut what if, i que és com la casualitat fa que la vida prengui un o altre camí, casualitats que no són controlades pel protagonista:

El que vull dir és que no sabràs mai si has triat l’opció equivocada o no. Hauries de tenir tots els fets abans de saber-ho, i l’única manera de tenir tots els fets és ser en dos llocs al mateix temps, cosa que és impossible.

Així se’ns despleguen quatre possibles vides que conten des de la infància, l’adolescència i la joventut del protagonista, amb personatges que es repeteixen i que tenen diferents relacions amb el personatge principal. El petit Ferguson haurà d’afrontar un seguit de situacions, marcades per la família, les relacions amb la gent que l’envolta, els accidents, les lectures, els viatges, algun acte delictiu… i sobretot la mort, que configuraran cada una de les quatre històries. Ara bé, sempre hi haurà un objectiu en els quatre Fergusons, esdevenir escriptor, un altre aspecte que es pot resseguir molt en l’obra d’Auster. De petit, en tots els casos, la lectura esdevé un element fonamental per a en Ferguson i serà aquesta lectura, impulsada per la mare i la tieta Mildred, la que marcarà el camí en les lletres del protagonista. Amb tot, mentre que en algunes vides l’èxit com a escriptor serà ben prematur, en d’altres el treball d’escriptor es desvia més aviat cap al periodisme o com a escriptor d’un èxit més aviat escàs:

Una mica semblant a l’alegria que havia tingut després d’obtenir la beca Walt Whitman, es va adonar, però amb aquesta diferència: la beca l’hi havia pres, mentre que el llibre seria sempre seu, encara que no el llegissin mai més de setanta persones.

De fons, un decorat format per la història nord-americana de la segona meitat del segle XX que embolcalla el desenvolupament narratiu, apareix i en alguns moments condiciona la vida dels diferents Fergusons. Bàsicament es té molt present les diferents candidatures presidencials, els conflictes per als Drets Civils dels afroamericans, amb revoltes que van tenir lloc a Nova Jersey, d’on són originaris els quatre Fergusons. També hi té un paper ben important el moviment de lluita contra la Guerra del Vietnam, amb alguns episodis d’extrema violència, alhora que mostra la duresa dels reclutaments en nois joves que acaben l’institut o la universitat i no tenen cap més pròrroga d’estudis. Alguns dels Fergusons hauran de passar per l’oficina de reclutament, tot i que per diversos motius es deslliurarà de ser reclutat i algun dels seus amics s’exiliarà al Canadà per evitar haver d’anar a la guerra. Potser en aquest punt és on hi hauria l’única crítica a la novel·la, ja que Auster s’esplaia en explicar aquests fets i els repeteix en diferents Fergusons, cosa que l’allarga innecessàriament. Amb tot, també cal destacar que introdueix molt de dramatisme que ajuden a entendre l’angoixa de la gent que va viure aquests fets.

Altres elements que tindran gran protagonisme en la novel·la són també referents en la novel·lística d’Auster, així els esports sobretot el beisbol i el bàsquet, tindran un gran protagonisme en la vida del jove Ferguson. Impressiona bastant el motiu pel qual en Ferguson 4 deixarà de jugar al beisbol quan apuntava maneres a l’institut i que recorda molt tan el final de la història d’en Ferguson 2, com també de la pròpia biografia d’Auster.

França, en general, i París, en particular, també tindran la seva cuota a la novel·la, ja que sigui com a turista ocasional o com habitant de la ciutat, allà alguns dels Fergusons tindran alguns dels moments més feliços de la seva existència. Alguns d’aquests viatges els farà sol, amb la família i en alguna ocasió amb la parella.

S’arriba així a un dels altres grans temes de la novel·la, el descobriment de l’amor i la pràctica d’aquest. Mentre en Ferguson 1 tindrà un descobriment precoç de la pràctica amorosa, així com un desengany també primerenc, en Ferguson 3 serà un bisexual curiós, ja que sembla més aviat que l’amor només el troba en els homes, mentre que amb les dones només hi ha sexe amb prostitutes. Finalment, en Ferguson 4 té diverses parelles amb resultats desiguals i amb diferents curiositats amb cada una, que el lector ja anirà descobrint.

I és que la descoberta és una de les grans raons de la novel·la, si es parteix sense cap condicionant previ, poc a poc es va descobrint les diferències entre els diferents Fergusons, t’adones que no és un únic personatge, alhora que n’hi ha alguns que semblen més estimats per l’autor. I com passava a Trilogia a Nova York, a vegades la realitat no és el que sembla i potser simplement es construeix a través de l’escriptura de l’autor o de l’alter ego de l’autor, amb bones dosis de metaliteratura i alguna aparició del narrador que ens anticipa fets que encara han de passar i augmenten les ganes de llegir. Així doncs, si la novel·la havia estat genial, és amb el darrer capítol que esdevé sublim, amb un gir prou inesperat amb què la clou. Finalment agrair a Auster per haver escrit 4 3 2 1 i:

Moltes gràcies a l’A. I. Ferguson per haver-nos dut a fer una passejada pel bulevard dels Records.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 54 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari