ACTE DE VIOLÈNCIA (1975) – Manuel de Pedrolo

Autor: Manuel de Pedrolo
Títol: Acte de violència
Any: 1975 (2016)
Editorial: Sembra Llibres
Pàgines: 293
ISBN: 9788416698004
Valoració: ★★★★★

 

2018 serà l’any Pedrolo i com a tal és d’esperar un esforç per part de l’administració, les editorials, la premsa i demés organitzacions per tal de recuperar i donar a conèixer la vasta obra de Manuel de Pedrolo. Per sort petits projectes com Sembra Llibres, Orciny Press o Tigre de Paper ja s’han avançat i han permès que tornessin a veure la llum algunes de les seves novel·les, però caldrà esperar a l’any vinent per veure el gruix de les reedicions. Inconformista, experimental, incòmode i sense pèls a la llengua, Pedrolo no es casava amb ningú i no dubtava a donar veu a qualsevol inquietud. Les seves novel·les sovint plantegen qüestions (no resoltes) que el propi lector haurà d’esforçar-se a respondre, de forma que gairebé sempre trobem un component profund més enllà de la trama. Acte de violència no és cap excepció. Amb el rerefons d’un acte massiu de desobediència civil l’autor ens presenta aquí una novel·la distòpica que no s’allunya gaire del panorama actual, un fet que posa de manifest que l’escriptor nascut a l’Aranyó fa quasi un segle està més vigent que mai.

El petit Dan surt de casa de bon matí i troba el carrer desert, sense l’habitual traginar de gent. En arribar al col·legi el troba tancat i barrat: no hi ha ni rastre d’amics, professors ni companys de classe. No hi ha ningú tret de la Sea, una noieta a la que coneix de vista. Davant aquest panorama decideixen girar cua i marxar plegats. De camí cap a casa ambdós prenen consciència del clima d’imminent violència que es respira a la ciutat. Sense comprendre gaire la situació aflorarà en ells un instint bàsic: la por. La Sea pertany a una família benestant afí al poder i se sent segura, però a mida que avancen pels carrers el Dan, orfe de pare i provinent d’una família treballadora, li farà veure que el comportament de la policia no admet discriminacions. Els malvats, li diu, són aquells que porten armes i les disparen.

Avança per un món buit, per una ciutat morta, de carrers sense regar, de cases altes i closes.

En una petita fàbrica de màquines d’escriure el Bran i el Tara, els dos socis propietaris de l’empresa, debaten què cal fer amb els pocs individus que han anat a treballar. Els caràcters oposats de tos dos els duran a un intens diàleg sobre el destí dels seus empleats. Oti i Nat treballen al servei domèstic i es troben al carrer mentre duen a terme uns encàrrecs. Les dues noies veuen un jove desconegut que fuig de les brigades policials i a les seves mans estarà ajudar-lo o no. I com ells molts altres personatges hauran de prendre consciència del moment que els ha tocat viure i decidiran actuar en conseqüència: amagats rere les portes d’un bar dos escriptors, en Gramú i en Guriana, filosofen sobre el poder de les paraules; dins d’una botiga de queviures en Guill i la Ter parlen d’amor i de fidelitat; un fet tràgic interromp l’assaig d’una companyia de teatre que vol representar una obra subversiva; una noia amaga al seu estimat, desertor de les forces de l’ordre, en el petit pis on viu; en la intimitat de la nit dos amants s’adonen que són uns desconeguts i que tenen molt poc en comú.

Durant tres dies i les seves respectives nits serem testimonis de les vides dels habitants de la ciutat. Sentirem les converses, coneixerem els seus neguits i podrem albirar les seves il·lusions. La majoria d’ells seguiran al peu de la lletra les instruccions d’un misteriós missatge que es repeteix al llarg del llibre: ÉS MOLT SENZILL: QUEDEU-VOS TOTS A CASA. El clima de tensió que es respira està marcat per la desinformació i per la desobediència civil. L’aparell de repressió d’en Domina, l’individu que fa quinze anys que governa amb mà de ferro la ciutat, espera que s’encengui l’espurna de la violència per actuar, però la ciutadania oposa una resistència pacífica. Les armes del poble són els carrers buits, la vida paralitzada i la solidaritat dels veïns i contra això els poderosos no hi tenen res a fer.

Vivim en una mena de de terra de no ningú, entre allò que ha estat, deficient i esclavitzador, i una nebulosa que no sabem com dissipar.

L’autor és gat vell i ens enganxa ja d’entrada amb el punt de vista d’uns infants espantats i aliens a l’escenari que els envolta. A partir d’aquí és impossible no empatitzar amb una prosa sensible i propera que construeix capítol rere capítol un seguit d’històries entrecreuades. La novel·la pren senders de realisme i també de ciència-ficció. No em mal interpreteu. Ho fa imaginant una societat com la de 1984 però amb un enfoc més pròxim i amb uns sentiments tan punyents com els d’El conte de la criada. Aquesta obra de Pedrolo és una font inesgotable de recerca filosòfica i està de rabiosa actualitat. Si quan Donald Trump va arribar al poder es va disparar la venda d’exemplars de 1984, per què avui en dia no pot passar el mateix amb Acte de violència? Seria una excel·lent manera d’afrontar el 2018, l’any que ha de servir per restaurar l’honor perdut d’aquest autor tan extraordinari que va ser Manuel de Pedrolo.

Antoni Herrero

Antoni Herrero

Compagina el terror, la fantasia i la ciència-ficció amb la seva feina de programador Cobol. És l’autor del web de ressenyes Desde Otranto.

aherrero has 6 posts and counting.See all posts by aherrero

Deixa un comentari