BALLAR EN LA FOSCOR (2010) – Karl Ove Knausgård

Autor: Karl Ove Knausgård
Títol: La meva lluita 4: Ballar en la foscor (Min Kamp. Fjerde bok)
Editorial: L’Altra Editorial
Any: 2016 (2010)
Pàgines: 554
ISBN: 978-84-945085-2-3
Valoració: ★★★★★

 

Un dels grans reptes que té un autor literari quan s’enfronta a una sèrie de novel·les és mantenir el nivell o, si pot ser, augmentar-lo. En el cas del quart volum de La meva lluita del noruec Karl Ove Knausgård, aquest axioma és compleix i, des del meu punt de vista, arriba a un nivell no és difícil afirmar que és capaç de superar l’anterior volum i, fins i tot millora els dos primers, La mort del pare i Un home enamorat, que compartien un nivell de qualitat. Va ser editat de la mà de L’Altra Editorial el 2016, com la resta de títols, amb la traducció impecable d’Alexandra Pujol Skjønhaug.

Què és el que aconsegueix catapultar aquesta quarta entrega en el millor volum de tots els anteriors? Per començar hi ha tot el que és propi de l’univers Knausgård: la sinceritat, la proximitat amb els fets, la manca completa d’autocensura. Tot això el converteix en un escriptor honest, perquè ha decidit parlar d’ell i no amaga res. És capaç de parlar sense cap mena d’embut de l’alcoholisme incipient del seu pare que el durà a l’autodestrucció, i contraposada a la relació amb el pare, hi ha la relació amb la mare i el seu germà Yngve:

Casa ja no era un lloc físic. Eren la mare i l’Ygnve. Ells eren casa.

Del seu propi consum d’alcohol desmesurat, dels seus desitjos d’adolescent que com a professor a vegades ratllen la legalitat i superen la immoralitat, de l’interès per la música i les lectures:

Jo compro llibres i discos perquè diuen alguna cosa sobre la vida, sobre què vol dir ser una persona aquí a la Terra

Aquests elements ja els s’havien vist en els volums anteriors i han estat valorats molt positivament en les ressenyes precedents.

L’estructura narrativa s’acosta al segon volum, obvia la línia simple cronològica de L’illa de la infantesa i elabora uns flashbacks i alguns salts endavant. En aquest cas, hi ha una narració que comença l’estiu que va acabar l’institut i es va decidir a provar la feina de professor al nord de Noruega fins que finalitzat el curs, decideix, com ja tenia previst, deixar aquella experiència per dedicar-se a ser escriptor i narra aquesta experiència. Ara bé, entremig hi ha un gran flashback que ens transporta dos anys enrere, quan tenia setze anys i ens narra el que va suposar per a ell el divorci dels seus pares; la relació amb els avis, no sovint fluïda, així com les peripècies d’un jove entre els setze i els divuit anys, que comença a escriure ressenyes de discos i aconsegueix una col·lecció que desperta admiració. Però que s’emborratxa molt sovint:

Tenir ressaca no estava tan bé com estar borratxo, però gairebé, vaig pensar, perquè aquella sensació de recuperació, de veure com el cos recuperava lentament la força i el dinamisme tenia el seu punt exultant.

Fins que aquest relat arriba al moment que iniciava la novel·la, l’estiu dels seus divuit anys quan decideix marxar al nord. Encara cal afegir, alguns, no molts, salts endavant, moments futurs a la novel·la, el més interessant de tot és una trobada amb unes exalumnes.

Ara bé, el que revoluciona aquesta novel·la és el fil argumentatiu que de seguida s’endevina i que a mitja novel·la fa que t’adonis de com acabarà. Knausgård arriba al nord essent verge, amb moltes ganes, amb l’obsessió, de trencar aquesta situació després de molts intents fallits, que explicarà en el llarg flashback.

Tenia divuit anys, era mestre, tenia el meu propi apartament i, per la meva edat, una col·lecció de discos enorme, de discos majoritàriament bons. Tenia bon aspecte, de tant en tant podia passar per algú que tocava en un grup, amb la meva gavardina, amb els meus texans negres, les meves vambes de bàsquet blanques i la meva boina negra. Però ¿per què no podia fer l’única cosa que volia fer?

D’aquí que com a professor estigui a punt de travessar tot de línies prohibides amb les seves alumnes, que de fet, no són gaire més joves que ell i que poden ser molt més properes del que li sembla. I aquest fil és explicat sense cap tabú ni prejudici, som espectadors de moltes experiències que poden semblar humiliants per a ell, tampoc s’amaga d’explicar el seu comportament amb l’onanisme. Ens narra com eren les seves relacions amb diverses noies, relacions molt adolescents, amb poc sentiment i molt d’interès en experimentar, però que no acabaven del tot bé, observat per un societat petita on tothom es coneix, que és la del nord de Noruega, on tot el que fa és motiu de comentari a dins de les classes.

A títol personal, aquesta ambientació al nord de Noruega, on Knausgård arriba amb divuit anys per iniciar el seu camí com a escriptor que necessita una primera parada com a professor, és un dels altres aspectes que destaca a la novel·la. És professor, sí, però aquesta és una etapa de formació per a ell, sobretot personal, malgrat que sembli que no ha canviat, haurà evolucionat i estarà preparat per iniciar una nova etapa a Bergen, a l’Escola d’Escriptors. Al nord trobarà dues realitats, la dels alumnes i les seves famílies, gent senzilla que es dediquen a la indústria del peix, al costat dels professors de l’escola, alguns que venen del sud només per fer diners i marxar ràpid. Seran dos mons on Knausgård haurà d’encaixar, sovint es pregunta com ho ha fet, com l’han acceptat, per aconseguir així superar la foscor de l’hivern polar, al qual se sent atret. D’aquí el títol, ell haurà de saber ballar en aquesta foscor, alhora que haurà de saber establir el seu camí, complir els compromisos adquirits amb la feina, mentre posa els fonaments pel que serà la seva carrera d’escriptor.


Saga de La meva lluita:
La mort del pare ★★★★
Un home enamorat ★★★★
Ballar en la foscor ★★★★★
Dies de pluja

 

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 54 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari