PÒRTIC (1977) – Frederik Pohl

Autor: Frederik Pohl
Títol: Pórtico (Gateway)
Editorial: NOVA
Any: 2017 (1977)
Pàgines: 352
ISBN: 9788466662031
Valoració: ★★★★

 

Sempre té alguna cosa d’emocionant (barreja d’excitació i de temor) acostar-se a un clàssic per primera vegada. Aquesta és almenys la sensació que acostumo a tenir jo: excitació per constatar tot allò que n’he sentit a dir de bo; temor per si al final les expectatives han estat exagerades. Doncs bé, en agafar Pórtico en aquesta nova i extraordinària reedició de l’editorial NOVA, així és com em trobava. Frederik Pohl no m’era un desconegut. Ja fa un temps vaig tenir ocasió de descobrir-lo amb Mercaders de l’espai, una novel·la que em va encantar, així que més o menys intuïa el que m’hi podia trobar. I què ha estat?

En primer lloc, he de dir que l’inici em va desconcertar. No s’assemblava gens a la novel·la que jo esperava trobar. Em refereixo a la sessió de psicoteràpia a què un androide anomenat Sigfrid sotmet el protagonista, Robinette Broadhead, que en una mena de confessió catàrtica s’allibera del seu dolor a través de la conversa. De fet, l’humor, fi i intel·ligent, era també una de les senyes d’identitat de Mercaders de l’espai. És a través d’aquestes sessions que sabem que fa 16 anys el protagonista va marxar de Pórtico. I què és Pórtico? Doncs un gran misteri per a la Humanitat. És un artefacte format en el nucli d’un petit asteroide, descobert per una raça alienígena desconeguda fa molts i molts anys, abans de la pròpia espècie humana, els Heechee, que no han deixat cap rastre.

L’artefacte té la facultat de traslladar-te a una velocitat inimaginable a punts llunyans de la galàxia. Però els humans no entenen la màquina, i els rumbs estan prefixats, per la qual cosa els que s’arrisquen a pujar-hi tant pot ser que acabin a un món on hi trobin fortuna i glòria com la mort. És el preu que s’ha de pagar: la pròpia vida. També a Mercaders de l’ espai es jugava amb aquesta idea, la del preu.

Pohl ens ofereix una original manera de construir el seu mon, que podríem definir com de fets consumats. És a dir, en comptes de plantejar una sèrie inacabable de capítols encarats únicament a explicar-nos com és aquest futur, decideix submergir-hi de ple el i que sigui ell, com pugui, que vagi desentrellant com hi succeeixen les coses. No sé si en una obra de ficció és pertinent, però em sembla que és un recurs “realista”, que també recordo en alguna obra de Dick, com Ubik. Allò de mostrar i no explicar. Em sembla que en això es nota que no és una obra actual: avui dia em dona la sensació que els autors gaudeixen tant o més en la creació dels seus mons (detallats, rics i extensíssims en pàgines…) que en l’autèntic desenvolupament de l’argument de la novel·la. Personalment en això em decanto pels clàssics.

En una Terra sobrepoblada i sobreexplotada, el futur és a l’exterior. El llibre és una distòpia d’un futur que s’albirava (s’albira) com a possible a mitjà termini: el d’un planeta exhaust i on els recursos són insuficients per a mantenir les masses. En aquests viatges, hi ha la possibilitat de descobrir coses útils per a la humanitat, i això es paga bé, però el risc és gran, ja que tot està en mans de l’atzar (l’autèntic tema de la novel·la). L’atzar té un lloc molt destacat en la vida de tots els protagonistes (el propi joc de la loteria que ho desencadena tot, metàfora dels vols intergalàctics des de Pórtico) i la pròpia decisió que emprenen d’embarcar-se en un d’aquests viatges és fruit d’una sèrie de casualitats i d’una acció impulsiva i irracional.

Potser també hem de relacionar amb aquesta irracionalitat que governa les accions dels personatges del llibre la sorprenent (per a l’època) desinhibició sexual. No és l’única cosa, sinó una més, que m’ha fet pensar en llegir aquesta novel·la amb una saga que ha donat bastant a parlar els últims temps en això del fantàstic (alguns van trigar ben poc a voler-la convertir en un clàssic), em refereixo a la trilogia inconclusa de Lluna d’Ian McDonald. Tant amb Pórtico, com amb Mercaders de l’espai. La qual cosa em du a pensar que de vegades potser tendim a jutjar el passat amb extrema duresa i a ésser massa indulgents amb el grau d’obertura mental dels nostres temps. No dista gaire aquesta obra d’una altra que també desafiava els convencionalismes d’aquells temps i dels nostres, m’atreviria a dir. Em refereixo a Món anell (1970), un altre clàssic trencador en diversos aspectes i també en aquest del tractament de la sexualitat.

Malgrat trencar una llança per la modernitat dels seus punts de vista, he de dir que no tot ha estat del meu gust, però. Per exemple, he trobat que a la novel·la li costa un xic d’arrencar (tot i que quan arrenca, vola!) i tampoc m’ha agradat el recurs que usa l’autor d’intercalar fragments d’anuncis i notícies enmig l’acció de l’obra, ja que malgrat que pugui semblar original al començament, al final acaba essent absolutament anticlimàtic, destrempador. Pel que fa a la pròpia història a Pórtico, en més d’un i de dos moments se m’ha fet un pèl tediosa. Ara bé, aquests instants de crisi són compensats amb escreix pels hilarants capítols entre Robinette i Sigfried (magnífics) i, en especial, pel final. Resulta curiós, perquè en cap moment de la novel·la s’amaga el destí de la missió espacial que emprenen Robinette i el seu grup. Des de les sessions de psicoteràpia del principi sabem què li ha ocasionat al protagonista la seva neurosi, però Pohl s’encarrega de demostrar-nos per què aquest llibre es mereix l’etiqueta de clàssic. No diré res més, per no desbaratar l’efecte, però personalment em va resultar colpidor i meravellós, per inesperat. Una autèntica obra mestra, digna d’un geni.

Està per veure quants dels suposats clàssics d’avui dia (cada any les editorials ens en volen fer comprar tres o quatre, pel cap baix) són capaços d’acostar-se al nivell de finals com aquest.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari