MATAR UN ROSSINYOL (1960) – Harper Lee

Autor: Harper Lee
Títol: Matar un rossinyol (To Kill a Mockingbird)
Editorial: LaButxaca
Any: 2006 (1960)
Pàgines: 368
ISBN: 9788499302010
Valoració: ★★★★

 

Els clàssics són clàssics i encara que passa el temps, la seva lectura esdevé commovedora, no caduca i et sorprèn de fins a quin punt t’hi pots acabar sentint atret. Aquesta entradeta, vàlida per a qualsevol obra canònica es pot ben aplicar a Matar un rossinyol, un clàssic de la literatura nord-americana, que es pot trobar al mateix nivell que El vigilant al camp de sègol o les obres recentment publicades de Carson MacCullers. La novel·la va ser premiada amb el Premi Pulitzer i popularitzada per la pel·lícula homònima del 1962, dirigida per Robert Mulligan i interpretada per Gregory Peck, que va guanyar l’oscar a millor actor per aquest paper. En català no va ser editada fins el 2006, amb una traducció de Xavier Pàmies Giménez.

La narració té un punt autobiogràfic de l’autora i s’ambienta en el sud dels Estats Units, a la ciutat i comtat de Maycomb, recreació literària del seu Monroeville natal a partir d’uns fets que ella va viure a la dècada de 1930. La novel·la és narrada des de l’òptica dels germans Jem i Scout Finch, amb una ingenuïtat amable, però alhora amb una força i una emotivitat remarcables i és aquesta dualitat entre un punt de vista pretesament infantil amb un contingut cru, marcat per la injustícia i per un món d’adults que els infants no són capaços d’entendre, perquè ells veuen la veritat, no les convencions.

La primera part és una llarga introducció on s’explica la vida tranquil·la de la família Finch, els germans són orfes de mare i viuen amb el pare, Atticus, un advocat impertorbable i legislador estatal, que s’estima els seus fills i els dona molta llibertat, a la qual ells corresponen per bé que també seran protagonistes d’alguna malifeta. Malgrat el que diuen familiars i amics, Atticus sap com pujar els nens. En aquesta primera part es posa de manifest la quotidianitat de Maycomb, que sovint l’acosta a una mena de Macondo nord-americà.

Pel que semblava, tothom a Maycomb tenia una predisposició o altra: a la beguda, al joc, a la mesquinesa, a l’extravagància.

En els jocs hi haurà un element que sempre estarà en la ment dels nens, la casa d’en Boo Radley, un home que no surt mai de casa i que ells creuen boig, per bé que l’Atticus sempre el defensa i demana als nens que no juguin amb ell. Irònicament, saben que és dins a casa perquè:

En Boo hi era per l’explicació de sempre: ningú havia vist encara que se l’emportessin panxa enlaire.

Ja al final d’aquesta part apareix un tema que altera el pare, i de retruc tota la família, que serà el protagonista de la segona part de la novel·la: La defensa d’en Tom Robinson, un home negre acusat de la violació de la Mayella Ewell, la filla d’en Bob Ewell i membre d’una de les famílies més pobres, ignorants i desgraciades del poble, que no tenen ni ofici ni benefici. Atticus Finch serà l’encarregat de la defensa de Robinson, cosa que li comportarà el rebuig de gran part del poble i també la incomprensió d’algun familiar, fins al punt que hi ha algun moment de gran tensió i on la seva vida corre cert perill. Amb tot, és una figura respectada i aconsegueix no només arribar al dia del judici, sinó també superar-lo amb bastant més èxit del previst. Els fills de l’Atticus no coneixeran aquesta situació fins que els comencin a insultar i a insultar el pare amb l’apel·latiu “amic dels negres”, que segons l’Atticus:

Dir a algú “amic dels negres” és tan buit com dir-li “nas de mocs”. És difícil d’explicar; la gent curta i ignorant fa servir aquesta expressió quan es pensa que algú afavoreix la gent de color desfavorint-los a ells.

Ara bé, el que és obvi i evident als ulls d’uns nens, no és el que passa en una societat marcada per la segregació racials, els nens són com un referent a totes les persones, tothom sap què va passar, qui diu la veritat entre Ewell i Robinson, però el racisme del sud dels Estats Units és més poderós que la veritat. Amb tot, Atticus Finch aconseguirà que el judici contra Robinson no sigui una farsa i posarà en evidència les contradiccions d’Ewell i aconseguirà que el jurat deliberi durant una hora sobre el veredicte. Una hora sembla poc, però si llegiu el llibre entendreu que és una eternitat. Robinson serà el rossinyol que no s’ha de matar, perquè és pecat fer-ho, en canvi es poden matar gaigs, però no rossinyols.

Matar un rossinyol és una novel·la valenta en el moment que va ser escrita i que encara conserva actualitat amb un discurs proper que vol netejar de prejudicis i fer aflorar les contradiccions humanes, a través de la visió d’uns infants que hi veuen més clar que els adults. Aquí és on rau el mestratge d’aquesta obra, la capacitat de relatar la injustícia a través de la mirada d’uns nois, per d’aquesta manera fer que l’al·legat antiracista sigui més potent.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 51 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari