Recomanacions: La nostra tria per aquesta Nit de bruixes 2017

Un any més, els tripulants de la nau El Biblionauta signem un seguit de recomanacions per aquests dies d’ànimes errants i esperits assedegats de sang.

Es tracta d’un tria personalíssima i, doncs, absolutament heterogènia. L’única restricció, el gènere, més o menys acostat al terror, i que els llibres siguin publicacions (o reedicions) dels últims 12 mesos. Gairebé sempre ens n’hem sortit.

En qualsevol cas, no ens volem estar de dir-vos tampoc en aquesta ocasió que la millor recomanació és que aneu a una bona llibreria i us deixeu aconsellar pel vostre llibreter de confiança.

La tria d’en Daniel Genís:

Contes de terror, de diversos autors (Apostroph, 2017)

En aquesta ocasió, em sembla un bon moment per recomanar aquest recull de 4 contes de terror escrits per 4 autors catalans, durant la nit de 2016 que van romandre tancats al castell de Torrebesses. Un experiment entre literari i sociològic que, en aquella primera ocasió, va comptar entre les “víctimes” amb Emili Bayo, Jordi de Manuel (molta atenció al seu conte, perquè és dels de canguelo de debò!), Empar Fernández i David Marín. Qualitat i resultats desiguals per a un format atrevit i que, afortunadament, ha tingut continuïtat: fa escassos dies, quatre inquilins més han repetit experiència. Veurem com acaba… [ressenya]

 

La tria de l’Enric Bassegoda:

Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson (L’altra, 2016)

Quan els nens americans recorren els carrers durant la nit de Halloween, saben a quines cases anar i a quines no. La casa de la família Blackwood no és d’aquelles on es vulgui anar: Habitada per dues germanes esquerpes que amaguen un gran secret, un secret que poc a poc s’anirà desgranant i que gira entorn d’una sucrera on hi havia arsènic, en comptes de sucre. L’aïllament de les germanes Blackwood es trencarà amb l’arribada del cosí Charles, que alterarà la convivència i les acabarà exposant a la massa despietada de la gent del poble, cosa que provocarà que les noies s’aïllin encara més. Una novel·la amb fantasmes als dos costats de la porta de la mansió Blackwood. [ressenya]

 

La tria d’en Joan Manuel Soldevilla:

Recursos inhumans, de Pierre Lemaitre (Bromera, 2017)

Llegir Lemaitre és sempre apropar-se a un autor desassossegant, que en cada un dels seus llibres explora les pors més íntimes que ens envolten i les exprimeix fins a límits sovint insuportables. Recursos inhumans és una novel·la que segueix aquest repte però que es desenvolupa fora del format més convencional, que tan bé domina el nostre autor, i s’endinsa en un terreny fins ara poc explorat més enllà del gènere com és el relat d’acció –del tipus La jungla de cristal o la saga de Jason Bourne-. Salvatge i desconcertant, el relat manté al lector atemorit i sense alè, però anant més enllà del simple entreteniment i oferint un retrat demolidor de la nostra societat i els valors que la sostenen.

 

La tria d’en Jordi Casals:

Invasión, de David Monteagudo (Candaya, 2015)

Un home arquetípic de mitjana edat, a qui acaba d’abandonar la seva dona i que treballa a una d’oficina avorrida, veu gegants caminant entre la gent normal. Sembla que només ell se n’adona de la presència d’aquestes enormes criatures -algunes d’elles són coneguts seus que, d’un dia per l’altre, han crescut desmesuradament i han endurit els seus trets facials-. Ha embogit? Són al·lucinacions? Invasión es una novel·la inquietant on un sol narrador en un temps lineal­ ens endinsa en una història que ens atrapa i ens angoixa. Un llibre que es llegeix d’una sola ventada, esperonats per la necessitat de saber com David Monteagudo ­-que va deixar tant obert el final de Fin– resoldrà la història.

 

La tria d’en Miquel Codony:

Pesadilla a veinte mil pies y otros relatos espeluznantes, de Richard Matheson (Gigamesh, 2016)

La por, la inquietud, el neguit… són algunes de les sensacions més difícils d’evocar en literatura, i no hi ha gaires escriptors que ho aconsegueixin. Un dels meus preferits  és en Richard Matheson, insuficientment conegut més enllà dels aficionats als gèneres fantàstics. Per això vull recomanar ara el recull dels seus relats publicat al 2016 amb el títol Pesadilla a veinte mil pies, y otros relatos espeluznantes, segon volum del recull cronològic el·laborat per Gigamesh. Escrits entre 1955 i 1971, hi apareixen petites meravelles de l’horror, sovint a cavall entre diferents gèneres. Sense Matheson no es pot entendre el terror modern. [ressenya]

 

La tria de la Meri Motos:

Fuego, de Joe Hill (Nocturna, 2017)

Enllaçant diferents gèneres, entre ells el terror, aquest Halloween podeu endinsar-vos en la darrera novel·la de Joe Hill, Fuego, publicada recentment per Nocturna. Tot un èxit de vendes que es podrà veure projectada en els cines. En ella, es narra la història d’uns supervivents a una epidèmia que provoca una combustió espontània. Una espora que marca la pell dels contagiats amb taques negres i daurades abans de fer-los esclatar en flames. Història apocalíptica, narrada des del punt de vista dels infectats i amb els quals podem empatitzar. Una bona lectura que us entretindrà unes quantes hores, doncs, tot i que és amena i d’àgil lectura, consta d’unes quantes pàgines… [ressenya]

 

La tria d’en David “Callahan” Ruiz:

Regreso al futuro 2. Enigmas espaciotemporales, de John Barber i Bob Gale (Norma, 2017)

Tots pensàvem que Back to the Future, la saga cinematogràfica més famosa sobre viatges en el temps, havia acabat amb la seva tercera part. Doncs res més lluny de l’espai-temps! Bob Gale, el seu guionista principal, ens convida a tornar a 1986 en format còmic, just després que Marty McFly hagi destruït el De Lorean i una miqueta abans de rebre una carta enviada per Clara l’any 1893. L’obra, editada en tapa dura per Norma Editorial, és una nova història de l’imaginari de Gale que ens permet aprofundir en la personalitat dels seus protagonistes i en la problemàtica del viatge temporal. Esteu preparats per tornar al futur?

 

La tria d’en Carlos Acedo:

Dark fantasies, de diversos autors (Sportula, 2017)

Aquestes fosques fantasies són escrites per les millors plomes tant nacionals com internacionals en què (sorpresa!) gairebé hi ha paritat entre homes i dones. És un llibre que conté històries d’una qualitat literària i especulativa fora del comú, un gran ventall dels monstres clàssics i altres completament nous amb moltíssimes possibilitats de convertir-se en nous clàssics, vistos sempre des d’una perspectiva nova i original. Vampirs que absorbeixen les emocions, prostíbuls de sirenes, naturalistes de l’ecologia zombi… I molts altres personatges més foscos, híbrids i totalment sinistres que et faran tenir malsons.

 

La tria de la M. Mercè Cuartiella:

Una dolça cançó, de Leila Slimani (Bromera, 2016)

Hi ha poques coses més esgarrifoses que un assassí de nens. Si el llibre arrenca amb la mort brutal de dos petits, l’angoixa està servida. Amb una prosa fresca i aparentment senzilla aquesta novel·la ens mostra una situació ben quotidiana: uns pares joves que treballen, uns horaris difícils, uns fills que necessiten que algú se n’encarregui. Slimani ens descabdella, al llarg d’aquesta història, els subtils lligams que ens uneixen a aquells que treballen per a nosaltres i als quals confiem, potser un xic massa alegrement, els nostres bens més preuats. Un llibre aterridor, que ens parla de les relacions de confiança i de dependència i que no ens deixarà dormir.

 

La tria d’en Jacint Casademont:

El callejón de Jack, de Joaquim Colomer (Amazon, 2017)

A finals de les dècades del 70 i 80s, amb un breu repunt a principis d’aquest segle, es van convertir en èxits silenciosos de venda i lectura els thrillers sobrenaturals. Partint d’aquesta estructura clàssica de les investigacions policials es mesclen apunts esotèrics, màgics o satànics alhora que molts tics delirants de la seva època ( com el sexe i les drogues amb clara provocació buida). Joaquim Colomer recupera amb solvència aquella explosió literària amb un interessant rentat de cara, com un treballat estudi de l’assassí. Una novel·la angoixant, que bordeja el terror a vegades, i que serà plaent a tots els amants de les arts obscures.

 

La tria de l’Agus Izquierdo:

Saga, de Brian K. Vaughan i Fiona Staples (Planeta Còmics, 2017)

Un planeta i el seu satèl·lit s’han declarat mútuament una guerra perpetua. Una guerra bruta, amb hostilitats xenofòbiques i plena de polítiques dictatorials. Però el conflicte no és directe: els dos bàndols lluiten a través de les seves colònies, repartides arreu la galàxia. Al bell mig d’aquest conflicte es construeix una història d’amor impossible entre dos amants que cauen en el parany de la puresa i la llibertat. D’aquest mode tan senzill es cuina una apassionant versió de Romeu i Julieta, i una de les novel·les gràfiques de ciència-ficció més prometedores del segle.

 

La tria de l’Antoni Herrero:

Xiuxiuejos terrorífics, de Guy de Maupassant (Secc, 2017)

Quan pensem en Halloween ens podem imaginar una mansió antiga, una llar de foc i un vell explicant històries de por. Aquestes narracions podrien ser ben bé les de Guy de Maupassant, un autor de finals del s.XIX molt traduït al castellà però gairebé inèdit en llengua catalana. Autor de textos clàssics de terror com L’horla ha estat recuperat pels companys d’Edicions Secc a través del recull de relats Xiuxiuejos terrorífics. En aquests textos Maupassant s’acosta als fets més versemblants i als esdeveniments més plausibles, allunyant-se així de les seves obres més conegudes, tot i que sense perdre el caràcter punyent i ple d’horror dels seus relats.

Si voleu més recomanacions, també podeu donar un cop d’ull a la nostra tria en la versió en castellà del web aquí.

Bona castanyada, i terrible lectura
El Biblionauta

 

llibreries amigues:
El Biblionauta

El Biblionauta

Un viatge als llibres. Literatura en general. Ciència-ficció, fantasia, terror i còmics en particular.

el-biblionauta has 97 posts and counting.See all posts by el-biblionauta

Deixa un comentari