Tot i que durant tot el mes d’agost hem romàs de vacances i, per tant, no ha aparegut cap ressenya, la llista del millor que hem llegit els últims tres mesos (juliol, agost i setembre) és més que suculenta.
Com sempre, si us interessa saber-ne més, només cal que premeu a [seguir llegint ressenya] i podreu accedir al que n’han dit els nostres tripulants.
I recordeu: en aquesta tria s’han escollit únicament els 5 llibres millor valorats. Si voleu conèixer altres títols, només cal que xafardegeu entre les moltes ressenyes del web.
El ferrocarril subterrani (2016), de Colson Whitehead
The Underground Railroad (o “El Ferrocarril Subterrani”, el títol de la traducció al català que ha publicat aquest setembre Edicions del Periscopi) és un llibre que arriba amb referències poc menys que immillorables: guanyador del premi Pulitzer a millor obra de ficció i del National Awarda millor novel·la de 2017, seleccionat com a finalista a la llista llarga del premi Man Booker del mateix any, i guanyador del premi Arthur C. Clarke, premi eclèctic que pretén guardonar les obres més interessants que ofereix la ciència ficció cada any. Afegiu-hi les bones crítiques que va rebre Zone One, l’anterior obra d’en Whitehead, i que es tractava d’una novel·la amb zombis (no sé si “de” zombis) , i us trobareu davant d’un títol amb tots els ingredients necessaris per a cridar la meva atenció i generar-me unes expectatives considerables.
Invasiones (2017), d’Ismael M. Biurrun
Immillorable. Així he de qualificar la meva primera experiència amb la prosa d’Ismael Martínez Biurrun, un dels grans autors de literatura de terror actuals en llengua castellana. El llibre escollit per estrenar-me amb Biurrun no ha estat la seva celebrada Rojo alma, negro sombra (premi Celsius i Nocte 2009), sinó un breu recull de tres històries (que no sé si anomenar relats llargs o novel·les curtes) publicades recentment per l’editorial Valdemar (en aquest cas en la col·lecció El Club Diógenes i no a Insomnia), que sembla haver-se erigit en la llar per antonomàsia del millor del terror espanyol. I per molts anys!
La mala dona (2008), de Marc Pastor
Avui en dia, el nom de Marc Pastor és de sobres conegut pels amants del gènere fantàstic (i m’atreviria a dir que també per bona part dels que no són lectors habituals d’aquest gènere) i gaudeix d’una merescuda reputació, tant en llengua catalana com (cada vegada més, també) en llengua castellana. I en d’altres. Només cal donar un cop d’ull al nombre de llibres venuts i a les crítiques del seu últim llibre, Farishta (2017), per adonar-nos que això és així. Ara bé, aquesta envejable condició segurament té molt a veure amb la repercussió que va tenir ja fa força anys (2008) el segon dels seus llibres, el que ressenyem precisament avui: La mala dona.
Alícia a través del mirall (2016), de Lewis Carroll i Benjamin Lacombe
Aquest any, Edelvives ens ha regalat Alícia a través del mirall, la segona part d’Alícia al país de les meravelles. Una edició molt acurada amb el text original de Lewis Carroll, traduït per Ramón Buckley. Les dues histories s’han publicat en dos volums, tal com les originals. Ja vam expressar la nostra admiració pel talent de Benjamin Lacombe en aquest web fa uns mesos, quan vam fer la foto-ressenya de Frida (2016). Doncs bé, novament és Lacombe qui ens transporta en aquesta ocasió al món màgic d’Alícia, a través de les seves imaginatives i originals il·lustracions. El francès combina magistralment il·lustracions grans a color, algunes d’elles a doble pàgina, amb altres de petites i en blanc, negre i vermell. I amb un traç inconfusible dóna vida als diferents personatges de l’obra: la Reina de Cors, Tweedledum i Tweedledee, Humpty Dumpty…
Quan arriba la penombra (2017), de Jaume Cabré
Després de l’extraordinari i merescut èxit de Jo confesso el 2011, Jaume Cabré no havia tornat a publicar narrativa de ficció. Sí que havia publicat l’assaig Les incerteses el 2015 sobre els processos creatius i els gustos culturals. Fins aquest Sant Jordi, quan ha retornat al relat breu, deu anys després de Baix continu, el que havia estat el seu darrer llibre de relats. Sí bé és cert que el públic potser demanava una altra novel·la al nivell de la protagonitzada per l’Adrià Ardèvol, el que ens ha ofert Cabré és una nova mostra de capacitat creativa i de domini de la narrativa que sembla impossible que deixi ningú descontent.
