LAS TRES MUERTES DE FERMÍN SALVOCHEA (2017) – Jesús Cañadas

Autor: Jesús Cañadas
Títol: Las tres muertes de Fermín Salvochea
Editorial: Roca
Any: 2017
Pàgines: 413
ISBN: 9788416700851
Valoració: ★★★

 

Vaig descobrir un Jesús Cañadas fa uns anys, amb Los nombres muertos. Més tard, vaig descobrir un altre Cañadas, el de Pronto será de noche. El primer era un jove autor amb moltes coses per explicar, i molt bé. No tot em va agradar d’aquell llibre, és cert. Ja vaig comentar en el seu moment que alguns passatges eren excessivament exagerats per al meu gust, però això, als meus ulls un defecte, també he de reconèixer que devia ser degut a la passió amb què viu l’escriptura el seu autor, i això no pot ser res dolent, oi? En línies generals, he de dir que agraeixo a la lectura d’aquell llibre sobretot l’haver-me fet conèixer el nom de Jesús Cañadas, perquè des de llavor que figura en la meva llista d’autors a tenir en compte. Així doncs, quan va aparèixer Pronto será de noche, no vaig poder evitar comprar-me’l. Va ser en la lectura d’aquest altre llibre que vaig descobrir el segon Cañadas, un autor molt més madur i mesurat amb la ploma, que economitzava les escenes d’acció i havia après a alternar la triperia amb la subtilitat de la violència no explícita.

Doncs bé, amb Las tres muertes de Fermín Salvochea (que surt a la venta el proper dia 5) tornem a trobar el Cañadas desbocat de Los nombres muertos, sí, però passat també pel sedàs que conformen els anys i l’experiència, com ja havíem pogut llegir a Pronto será de noche. En definitiva, que en aquest llibre, com qui diu, trobem les dues millors cares de l’autor en una de sola. Com si el dr. Jekyll hagués aconseguit de domesticar el desinhibit Hyde fins poder-se’n aprofitar del bo i millor. Però no només Cañadas. El propi Fermín Salvochea té dues cares en el llibre.

Salvochea apareix com el personatge històric que va ser (1842-1907), el mític polític andalús que arribà a ser alcalde anarquista de la ciutat de Cadis (vila natal de l’autor) i defensor del federalisme. Però també té un revers fosc, i apareix a la novel·la com un caçador de vampirs, al més pur estil d’Abraham Lincoln cazador de vampiros. Un encert majúscul, que casa perfectament amb la personalitat d’un personatge mitificat per la historiografia i perfectament “fantasiejat” per l’autor, que com ens va demostrar en Los nombres muertos, compta com una de les seves millors virtuts la d’agafar fets i personatges històrics i anar-los desfigurant a poc a poc, com el fang en mans del terrissaire, fins a fer-ne elements de ficció. A més, cal destacar especialment el retrat de Salvochea, configurat a partir d’històries indirectes teixides per personatges que el van tractar.

El cuerpo de Fermín Salvochea ha desaparecido. No sabemos dónde está. Sólo sabemos que algo está matando a los niños del Hospicio y que de algún modo todo tiene que ver con Salvochea, con una tijera de plata partida en dos y con un secreto que está escrito aquí dentro.

Aquí cobra especial importància el paper de Juaíco. A través d’un relat fragmentat en el temps, aquest personatge carismàtic i representatiu d’aquelles classes populars que tan bé retrata l’autor, teixeix un Salvochea a mig camí de la realitat i la mentida, essent impossible de destriar on acaba un i comença l’altre. Excel·lent el pintoresquisme dickensià de molts punts de l’obra, així com l’estil folletinesc: amors, sorpreses, riures, etc. Menció a part, pel que fa a això, l’extraordinària tasca lingüística duta a terme per l’autor. En primer lloc per aconseguir imprimir en la ment del lector la fantasia que es tracta d’un text d’època i, en segon lloc, per regalar-nos aquest reguitzell d’expressions gaditanes tan extraordinàries i nombroses que han estat mereixedores d’un glossari al final del llibre. Un plaer llegir-les! I qui no ho entengui així és que no sap que la pluralitat de llengües i girs i expressions i registres no són cap problema, sinó una riquesa que les gents i els pobles haurien d’esforçar-se a conservar i estimar.

La mentida, en aquest procés de transfiguració que dèiem de Salvochea, a més, pren autèntica categoria literària i, en un estil que m’ha recordat una pel·lícula genial (malgrat que no és de les més populars) de Tim Burton, Big Fish, ens enfrontem al dilema de si rere la misèria de la vida dels desheretats hi pot haver misteri i bellesa. M’agrada la reivindicació i la crítica social en la literatura fantàstica, ho reconec. L’aproximació a la realitat crua dels nostres dies des de l’amable distància d’un relat de ficció resulta enormement pedagògica i aclaridora. I qui ho desitgi i s’hi vegi en cor, que els posi nom i cognoms a aquests vampirs de casa bona xucladors de les il·lusions de la gent humil del poble!

-Esas tonterías, como usted las llama, se las inventa para protegerle, Sebastián.
-Pero ¿para protegerme de qué?
-De todo, zagal, de todo. El mundo de ahí fuera es muy feo. A veces es mejor una bonita mentira que la más descarnada de las verdades.

Cañadas creu que sí, evidentment, que els desheretats bé es mereixen somiar en un món millor. Fantàstic. De la mà de l’anarquista Salvochea, que ve a capgirar el món real i els descobreix que n’hi ha un altre de terrorífic, però on ells poden ser els herois. Ara bé, no ens ofereix una obra introspectiva, l’autor, de reflexió sobre aquesta temàtica, sinó que ell prefereix aprofundir en la vessant més propera a l’acció i ens trobem que aquest Salvochea del llibre disposa d’un autèntic elenc de gadgets al més pur estil James Bond per fer front a les hordes de vampirs i elements sobrenaturals que assolen la ciutat andalusa.

Violència, molta violència, acció trepidant, moltíssima, dosis de misteris paranormals in crescendo, un investigador de l’ocult anomenat Edgardo A. Poe, dolents molt dolents, bons no gaire bons… ingredients que, barrejats en la seva justa mesura, fan del llibre un producte adictiu i que demostra un cop més que el seu autor, Cañadas, té un enorme sentit de l’espectacle quan escriu, la qual cosa és un mèrit grandiós, perquè la literatura també ha de ser espectacle i aquest llibres és, senzillament, espectacular.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 305 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari