LA PEDRA DE LA LLUM (2017) – Carles Vilar

Autor: Carles Vilar
Títol: La pedra de la llum
Any: 2017
Editorial: Tempore
Pàgines: 344
ISBN: 9788484110989
Valoració:★★★

 

Un servidor no és gaire coneixedor del gènere de fantasia. Com gairebé tothom he llegit a Tolkien i tinc en la seva trilogia de l’anell el referent més clar del que és la fantasia èpica. A part d’això ben poca cosa, i en català encara menys. Al meu desconeixement d’aquest tipus de literatura s’hi afegeix l’escassa publicació que es fa en la nostra llengua de llibres d’aquesta temàtica: he sentit a parlar de la trilogia Kàrvadan i poca cosa més. Ara, però, en Carles Vilar i l’editorial Tempore han unit forces per omplir aquest buit. Amb la intenció de recuperar la glòria que la fantasia es mereix dins del panorama editorial arriba a les llibreries La pedra de la llum.

Korluith és un món fantàstic on cada ésser té una pedra al seu interior. Aquesta pedra s’ubica sota del cor i és responsable dels anhels de cada individu, és el motor que guia els seus passos vers el futur desitjat. Normalment la pedra s’escull en plena infantesa i es tracta d’un procés íntim i molt especial. Som a l’Era de les Races, una època en què els déus han abandonat Korluith i els homes (i d’altres races) han heretat la terra, tot i que la seva màgia encara perviu.

La màgia s’utilitza quan ningú s’ho espera i ha de ser un art controlat i sincer.

En Gneufos és un jove aventurer de vint-i-sis anys que viu a la ciutat d’Urgoeth. El seu avi Lainuoth li va transmetre la passió pels mites ancestrals i ara en Gneufos només viu per les antigues llegendes; de l’ofici de ferrer del seu pare no en vol saber res. Per una part vol descobrir els secrets que amaguen els llibres dels quals parlava l’avi i per l’altra vol sorprendre Fanubiel, una noia de la seva edat amb qui s’avé molt, amb nous poemes d’amor. La inspiració la trobarà a les contrades que estan més enllà d’Urgoeth. Un matí d’hivern Gneufos deixa enrere el poblat i cavalca fins arribar a la granja de Fosoriel, on fa nit. L’endemà arriba al riu Emeriond, el límit de la província coneguda pels Beluingar. Creuar el riu equivaldrà a fer un pas cap a un món màgic i meravellós ple d’aventures.

Gneufos emprendrà un viatge amb el vell Eranthur de Gandiorn, un individu misteriós que canviarà la seva vida, i amb un grup de Belesthim, guerrers provinents de Belagast. Tots ells visitaran paratges que mai haurien imaginat: passatges sota terra on habiten terrors primigenis, terres llunyanes infestades d’éssers malvats i poblats amb la missió de custodiar alguns dels coneixements més antics i poderosos de Korluith, entre ells els que conté el llibre sagrat de Gerblion. L’expedició no estarà exempta de perills. Gneufos coneixerà de ben aprop la violència que engendra el mal i haurà d’aprendre a conviure amb el dolor i la pèrdua. En aquest punt l’autor és ben capaç d’abandonar el to líric i pausat que regna a la novel·la i fer un canvi de registre, brusc i molt efectiu, per capficar-nos al bell mig de la batalla més cruenta.   

El cel blau es tapà quan la immensa ombra passà sobre els seus caps. Una ombra que estenia una por que semblava provenir del passat.

La novel·la tracta un tema ja de per si antiquíssim: la lluita entre el bé i el mal. L’ombra maliciosa que amenaça amb estendre’s des del sud està representada per Narthuor, el portador de tenebres. L’època de calma sembla haver arribat a la seva fi i Gneufos i els seus amics seran els encarregats de buscar una arma amb la qual poder fer-li front: es parla de Phosluid, una pedra de gran poder que s’esvaeix entre els límits de la realitat i el mite. Éssers malvats com els Pertorbadors del silenci i personatges misteriosos com Koreidiel estan cridats a jugar un paper primordial en aquesta història; fins i tot els dracs, bèsties poderoses i ancestrals que normalment van a la seva, hi voldran dir quelcom. Tant de bo les pedres que els guerrers duen al seu interior els transmetin coratge, ja que bona falta els farà.

Llegint la novel·la és impossible no trobar paral·lelismes amb El senyor dels anells. La mitologia sorgida de la ploma de Tolkien ha estat i serà sempre font d’inspiració per a moltes altres històries. Així doncs és fàcil relacionar els Narthorim amb els elfs, el Maethlum amb el mithril, el Cavaller Fosc amb Sauron i Luamhur amb el Bosc Negre. Aquest fet no fa sinó engrandir l’abast del llibre i conferir a la història un caràcter encara més èpic. L’autor, però, hi posa cullerada pròpia amb la brillant idea de les pedres de poder, amb la cosmogonia que envolta el món de Korluith i amb detalls com la Sala de les Sagrades Escriptures o els tiberis on mai falta el pa amb tomàquet. Les magnífiques il·lustracions d’en Pau Gasol Valls també són essencials per proporcionar identitat pròpia a aquesta novel·la tan especial.

D’altra banda es nota l’escriptura primerenca en les descripcions, sovint repetitives i plenes a vessar d’adjectius ampul·losos, i també en els diàlegs. En Carles posa molt èmfasi a explicar la creació del món de Korluith: ho fa per duplicat en textos previs a cada capítol i sovint també dins de cada un d’ells. Aquestes explicacions poden resultar massa feixugues i entortolligades. Si bé a la ment de l’autor resulta tot molt clar i concís el fet d’explicar la gènesi d’un món fantàstic al lector pot resultar una gesta molt agosarada, per no dir contraproduent; Tolkien va necessitar tot un llibre i en canvi en Carles ho fa en uns pocs paràgrafs. La novel·la per si tampoc resulta autoconclusiva: més aviat és una mena d’introducció. I això tampoc em va acabar de convèncer. El text, però, és atractiu i està molt ben escrit. Vull veure la novel·la com un procés d’aprenentatge, una mica com el que ha de superar Gneufos. Tant debò la pedra interior de l’autor el guiï pel bon camí en futurs projectes. I tant debò, estimats lectors, la vostra pedra us faci pessigolles en sentir a parlar d’aquesta novel·la, senyal que teniu ganes d’aventures i que voleu acompanyar en Carles Vilar i els seus personatges al llarg d’aquest fabulós viatge.

 

Antoni Herrero

Antoni Herrero

Compagina el terror, la fantasia i la ciència-ficció amb la seva feina de programador Cobol. És l’autor del web de ressenyes Desde Otranto.

aherrero has 4 posts and counting.See all posts by aherrero

Deixa un comentari