Article: Oz en vinyetes

Hi ha una tradició a casa nostra que ha entès el llenguatge del còmic com un camí per a la difusió i divulgació de peces literàries clàssiques. En aquest sentit cal recordar les propostes d’Editorial Bruguera a la segona meitat del segle passat que treballaven en aquesta línia, i que van fer una tasca ingent de difusió cultural. Els formats eren bàsicament dos; per una banda la col·lecció Historias Selección i per l’altra Joyas literarias juveniles. A Historias Selección,  començada l’any 1956, l’editor oferia una versió mixta; per una banda el text literari –sovint retallat i adaptat- i com a complement una versió en còmic -250 vinyetes era el límit- que s’intercalava entre les pàgines escrites. El jove lector normalment se saltava el text i anava directament a la lectura de la historieta, dibuixada per artistes remarcables de la casa, des d’Ambrós –creador gràfic d’ El Capitán Trueno– a Darnís passant per Jaime Juez o Manuel Cuyás.

A la col·lecció Joyas literarias juveniles, iniciada l’any 1967, l’aposta pel còmic era directa ja que el que es proposava era una adaptació pura al llenguatge de la vinyeta; hi intervenien guionistes de prestigi com Víctor Mora o Andreu Martín i dibuixants de la factoria Bruguera com eren Torregrosa, Vives, Carrillo o Edmond, sempre amb portades magnífiques d’Antonio Bernal.

En els dos casos es tractava d’un model uniforme d’adaptació on guionistes i dibuixants s’havien d’ajustar a uns paràmetres inflexibles definits per l’editor; el projecte tenia una clara voluntat pedagògica i és ben cert que molts lectors van tenir una primera aproximació als textos de Verne, Salgari o Karl May, clàssics del gènere d’aventures, però també de Dickens, Melville, Swift, Defoe, Dumas o Walter Scott, per citar només uns pocs noms rellevants.

Aquest model del que anomenen pròpiament adaptació ha anat desapareixent amb els anys, possiblement perquè aquesta voluntat divulgativa associada a l’oci ha perdut vigència entre els editors de productes de clara intencionalitat comercial. Això, però, ha permès l’aparició, primer des de l’àmbit francòfon i després des dels Estats Units, d’iniciatives que anaven més enllà de la versió divulgativa. En aquests casos, dibuixants i guionistes no volien apropar l’obra als lectors joves, introduir-los a textos literaris consolidats per la tradició sinó oferir la seva particular versió del patrimoni literari heretat; parlem, per tant, no d’adaptacions, sinó de traduccions a una altre llenguatge. O dit d’una manera simplificada: el destinatari del model Bruguera era un lector que no coneixia el text clàssic, que el descobria per primer cop gràcies al llenguatge de la historieta mentre que el destinatari del model traducció és un lector que ja ha llegit el text clàssic, que vol descobrir una revisió de la peça literària que li ofereix una mirada complementària a la pròpia. D’un cas exemplar de traducció volem parlar.

El mago de Oz, la cèlebre obra de L. Frank Baum ha estat traduïda al llenguatge del còmic per part del guionista Eric Shanower i del dibuixant Skottie Young. Editat per Marvel fa uns anys, actualment Panini acaba de publicar en dos volums l’integral de la sèrie que recull en més de mil pàgines un còmic que ha obtingut un notable ressò i diversos premis i reconeixements.

Frank Baum, periodista, escriptor i guionista va obrir el segle XX publicant l’any 1900 The wonderful Wizard of Oz, i ho va fer, entre altres motius, amb l’explícita voluntat d’oferir una nova mirada sobre la literatura infantil, de crear una narrativa renovadora que volia anar més enllà de la còpia mimètica dels relats dels admirats Grimm i Andersen. Després de l’èxit de la seva proposta, Baum va decidir seguir explorant el món fantàstic que havia creat, que es va mostrar curull d’unes enormes possibilitats narratives; així van sorgir fins a catorze novel·les al llarg de vint anys que van ampliar aquest univers de ficció.

El mago de Oz en còmic que presentem suposa una aposta excepcional per la seva valentia estètica i pel resultat aconseguit. Acostar-se gràficament a l’obra de Baum no és tasca senzilla ja que la iconografia heretada al llarg de més d’un segle pesa d’una manera considerable. Amb els dibuixos primigenis de W.W. Denslow, que van acompanyar les primeres edicions de l’univers d’Oz i van condicionar la recepció de l’obra en una determinades coordenades artístiques, però sobretot a partir de la pel·lícula homònima de 1939, dirigida per quatre gegants del Hollywood daurat –Richard Thorpe, Victor Fleming, Mervin LeRoy i King Vidor– i protagonitzada per una inoblidable Judy Garland, Oz es va consolidar en la memòria col·lectiva amb una empremta gràfica que s’ha mantingut indeleble durant dècades.

Skottie Young s’apropa al món d’Oz despullat de prejudicis i apriorismes i la seva versió sorprèn des d’un primer moment per la seva voluntat de renovació de tota una tradició d’enorme calat. Aquesta intensitat queda reforçada per una iconografia molt personal en què Young dibuixa uns personatges definits per una estètica que està a mig camí entre la infantesa i la maduresa; o que integra el món infantil a la maduresa, despullant així el relat d’aquest aire naïf i una mica innocent que va començar a consolidar la versió cinematogràfica de fa ja vuitanta anys i que, convertida en tradició, ha condicionat sovint la lectura de l’obra. Amb el dibuix de Young la peça recupera aquest impuls renovador que es va plantejar Baum respecte a la tradició vuitcentista que el precedia; l’humor cruel i l’esperit salvatge que de vegades mostrava el relat original rebroten amb força sorprenent en aquest volum. A tot això no és aliè el magnífic color de les planxes, elaborat per Jean-François Beaulieu, plantejat com un element perfectament integrat en la narració i en la caracterització d’espais i personatges.

La planificació de les vinyetes i la seva conjunció en la unitat superior de la pàgina es converteix en un dels més notables encerts del treball de Young i Shanower, el guionista. La combinació de picats i contrapicats, recurrents i mai gratuïts, així com la intensitat del canvi de pla, dota l’obra d’un tempo narratiu vibrant, carregat d’emoció, on el sublim i el terrible conviuen en una tensió que allunya definitivament el relat de l’atmosfera amable inherent al concepte de musical del cinema clàssic.

Aquesta edició de Clàssics Il·lustrats Marvel recull l’adaptació de les sis primeres novel·les de la saga de Baum i ens descobreix el seu excepcional talent imaginatiu, però ho fa al mateix temps que Young i Shanower ens enlluernen amb la seva personal i creativa lectura de l’obra.

Joan Manuel Soldevilla

Joan Manuel Soldevilla

Catedràtic de llengua i literatura espanyoles. Professor a secundària. És autor, entre d'altres, dels assajos Som i serem (tintinaires) i Àngel Puigmiquel. Una aventura gràfica.

solde has 24 posts and counting.See all posts by solde

One thought on “Article: Oz en vinyetes

Deixa un comentari