L’ACUSACIÓ (2014) – Bandi

Autor: Bandi
Títol: L’acusació (Syytös)
Editorial: Editorial Periscopi
Any: 2017 (2014)
Pàgines: 232
ISBN: 9788494601439
Valoració: ★★★

 

La primera paraula que em ve al cap després de llegir L’acusació és respecte. Respecte absolut cap al seu autor, perquè mentre que per nosaltres la literatura és una experiència estètica, lligada a l’oci i generalment inocua, per a l’autor d’aquest títol, ocult sota el pseudònim Bandi, la literatura esdevé un acte de revolta, d’inconformisme i d’extrema valentia, fins al punt que, si es descobrís la seva identitat, Bandi seria, segurament, executat. Ell sí que és un escriptor compromès, amb l’ofici d’escriure i amb la llibertat.

L’acusació és un llibre de denúncia, certament, però també és una bona obra literària, hi ha una voluntat estètica al darrere i l’autor ens vol donar a conèixer històries de la vida quotidiana de Corea del Nord amb un embolcall treballat que permet superar i de molt el simple pamflet contra la dictadura dels Kim i esdevenir literatura, no simple assaig polític. En català ha estat traduïda per la parella formada per Hèctor Bofill i Hye Young Yu, que també han estat els encarregats de la versió en castellà.

L’obra es compon de set relats de llargada desigual, els primers són més o menys breus, mentre que el darrer, El bolet vermell, es més llarg, es podria dir que es tracta d’una nouvelle. En tots aquests els protagonistes són persones anònimes de la quotidianitat, no són alts càrrecs del Partit, són gent que intenta fer la seva vida tancats en aquella gran presó que és Corea del Nord. En la seva vida del dia a dia es veuen afectats per l’arbitrarietat del règim, alguns fins i tot han de pagar les culpes de familiars que no van ser afins a la ideologia dominant i per tant, ara, han de veure com la seva vida queda coartada per faltes que ells no han comès ni hi van tenir cap responsabilitat, com és el cas dels protagonistes de La fugida del nord o d’El bolet vermell.

És en l’arbitrarietat, font de la injustícia, on l’autor posa llum, amb un pseudònim tan oriental com Bandi, que vol dir cuca de llum. D’aquesta manera no només és testimoni de la manca d’equitat, sinó que n’és l’altaveu de denúncia que allò no és ni socialisme ni molt menys vida. I com ja s’ha apuntat, no escriu simplement pamflets de denúncia, sinó que dona un embolcall literari a través de la ironia i dels trets sorneguers, alhora que utilitza comparacions i metàfores de l’àmbit natural que l’acosten a l’expressivitat i emotivitat dels haikús, recursos propis de la literatura de l’extrem orient de l’estil de:

El fruit cau quan l’ocell s’envola.

Tots els textos van datats i es poden situar entre 1989 i 1995, poc després de la mort de Kim Il-sung, fet, aquest darrer, que es relata a L’escenari on un fill díscol d’un membre dels serveis secrets és acusat de saltar-se el dol oficial, per beure alcohol i anar amb una noia de reputació dubtosa. Però tot és mentida, ho han fet els dirigents per crear mala maror i mantenir el domini sobre la gent. És curiós veure com aquest noi ja va ser llicenciat amb deshonor per haver fet una obra de teatre humorística, però el teatre real i macabre és el que representen les autoritats per controlar la població, com finalment s’acaba adonant el pare:

Tots aquests individus que reprimeixen, controlen i acusen amb proves de merda com aquesta sols provoquen que hi hagi més teatre. És absurd! Una vida honesta només es pot construir en un món lliure.

La consciència en els personatges que el país no respecta la gent i els maltracta també es pot percebre a La vida del cavall Tresor, quan les autoritat volen tallar les branques d’un om que representa el règim pel seu protagonista, en el que és una metàfora clara que és la jerarquia qui no respecta els ideals que van fundar el país i que ara tot és el poder pel poder i el subjugament de la població a través de la por.

El culte irracional al líder també es veu a La ciutat del fantasma, on el fill d’una família màrtir durant la Guerra de Corea i addicta al règim, cau en desgràcia simplement perquè el nen petit sent por dels retrats de Marx i del líder. Curiosament la por, que és el que manté el règim i controla la població, banalitza aquestes figures i trenca el relat oficial:

El més interessant de Marx no és ni la teoria del capitalisme, ni la construcció del comunisme científic. És, de fet, la teoria de la dictadura del proletariat. Perquè si l’arma del capitalisme és el capital, la del socialisme, tal com el coneixem al nostre país, és el proletariat, la dictadura del proletariat.

A La fugida del nord o El bolet vermell el protagonista viu en desgràcia del règim perquè un familiar seu no va ser prou actiu a favor del règim i tota la família en paga les conseqüències, malgrat que en els dos casos són persones molt vàlides que realitzen tasques importants per a la societat. En el primer cas, el text és una carta que el protagonista envia a un amic seu metge on li explica la seva fugida del país perquè allà tota la família estava condemnada a ser uns pàries per culpa d’un malentès del seu pare. En el segon cas, el tècnic d’una fàbrica de pasta de soja augmenta la producció i la modernitza, fins que se li deixa d’enviar la matèria primera i llavors se l’acusa de no donar aliment a la població.

Interessant també és el relat Tan a prop, tan lluny que explica la impossibilitat de moure’s lliurement dins del país. El protagonista tan sols demana desesperat viatjar al seu poble d’origen per estar al costat de la seva mare que està a punt de morir:

Mare! Ja sé que m’estàs esperant amb la mà sobre el pom de la porta que s’obre a l’altre barri però de veritat que no puc venir! No puc! Mare!

El viatge i les seves restriccions també és el tema del relat La capital de l’infern, que en certs moments recorda les escenes del transport en l’holocaust.

A més de les narracions de Bandi, el volum incorpora més materials: una nota dels traductors molt útil, que combina amb les notes al peu de pàgina per fer aclariments lingüístics. Una dedicatòria de Do Hui-yun,  president de l’ONG Solidaritat i Drets de l’Home per als Refugiats de Corea del Nord, que dona detalls sobre la personalitat de l’autor i de com va extreure el manuscrit del país. També incorpora un text del periodista Kim Song-dong que analitza el contingut dels textos de Bandi i reprèn el tema de com ha arribat i com és el manuscrit, que és molt interessant i em recorda la transmissió d’obres, medievals, en especial.

Llegir Bandi és un acte de respecte, de suport per a la gent de Corea del Nord que viu l’arbitrarietat d’un règim que no pensa en les persones i que il·lumina, humanitza, la gent que ha de suportar la vida en aquell país obscur, i tot ho explica amb consciència de bon escriptor, que sap què vol dir i com ho vol dir. Haurem d’estar atents per si totes les casualitats que han fet possible L’acusació tornen a funcionar i veiem noves obres d’aquest autor publicades a Occident.

 

Relats inclosos en el recull:
La fugida del Nord ★★★★
La ciutat del fantasma ★★★
La vida del cavall tresor ★★★
Tan a prop, tan lluny ★★★★
La capital del l’infern ★★★
L’escenari ★★★★
El bolet vermell ★★★★★

 

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 51 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari