ELS ESTRANYS (2017) – Raül Garrigasait

Autor: Raül Garrigassait
Títol: Els estranys
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2017
Pàgines: 185
ISBN: 9788415835974
Valoració: ★★★

 

Els llibres i les lectures a vegades tenen sorpreses per al lector i en aquest cas, Els estranys de Raül Garrigasait, en va tenir una per a mi: El vaig comprar el dia de Sant Jordi empès per comentaris que havia vist per les xarxes socials, però va haver d’esperar el seu torn, pacient, a la pila dels llibres per llegir. Curiosament, el dia que li va arribar el torn, vaig conèixer, també a través de les xarxes socials, que li havia estat atorgat el Premi Llibreter de 2017, un premi del qual ja ens hem encarregat diverses vegades en aquesta web.

Els estranys ofereix una història i un marc narratiu. Si comencem per aquest darrer, és protagonitzat per l’autor mateix, a qui se li encarrega una traducció del dietari de Felix von Lichnowsky, un aristòcrata prussià, catòlic i possiblement francmaçó, que va participar a la Primera Guerra Carlina en el bàndol tradicionalista. Durant les investigacions per familiaritzar-se amb el personatge a Berlín, es troba amb un altre dietari, aquest cop protagonitzat per Rudolf von Wielemann, un altre militar prussià embolicat a la primera carlinada. I és aquest text el que crida l’atenció i fa que l’autor oblidi la traducció que se li havia encarregat.

Què li crida l’atenció de Wielemann? Doncs en aparença no hi ha res que destaqui d’aquest personatge. Simplement sorprèn com és enviat a Catalunya per la seva família a fi que es pugui formar i adquireixi experiència com a militar. El fet és que arribarà a Solsona, la ciutat també de l’autor, i allà entrarà en contacte amb el pretendent carlí, Carles Maria Isidre, i, per odre reial, serà obligat a quedar-se a la ciutat fins a nova ordre.

Abandonat en una ciutat mig derruïda, Wielemann reflexionarà sobre el seu paper en aquella guerra, com n’ha estat atrapat i apartat. Durant més d’un any que restarà a Solsona, a casa d’una dona vídua amb qui no té pràcticament cap relació i que amaga un secret:

Dormien a poques passes de distància, es creuaven unes quantes vegades al dia, però no es deien mai res, tret d’alguna fórmula de cortesia que encara feia més espès el silenci.

La solitud li permetrà reflexionar sobre el seu paper en tot aquell embolic, com totes les seves il·lusions, si és que en tenia en aquella guerra, s’estan quedant tancades en les restes de la ciutat. Durant la seva estada, farà coneixença de dos personatges, Josep Soler, regidor de l’Ajuntament, i carlista convençut, que es mostra com el que és, un polític, que vol agradar però que quan es rasca una mica, s’adona que no hi ha res per oferir. Per contra, el doctor Foraster, un metge poc carlí, sí que ofereix una amistat sincera i cortesa a Wielemann. Persona cultivada i reflexiva, serà com un mirall per al protagonista, que li servirà per veure-s’hi reflectit i comprovar que no tot és d’un color definit:

Van parlar com parlen els amics, amb paraules que s’omplen de sentit només per a ells, en una atmosfera imperceptible per a qualsevol altra persona, en una secessió íntima i irrevocable.

Amb Foraster aniran al ball de Carnaval que serà una mena de correlat per entendre el paper que estan interpretant en aquella revolta, perquè és això, ells, des de la rereguarda i allunyats del poder i de la guerra, interpreten un paper en el sopor solsoní. També s’encarregaran de portar un correu fins a Sant Llorenç de Morunys, que serà clau per reforçar aquesta amistat, sovint representada en el piano de casa en Foraster i que toca Wielemann. L’amistat i els projectes dels dos personatges serà un element clau de la novel·la, però com tots els projectes de futur en dos joves són simples quimeres que no tindran concreció i s’esvairan en el moment que els liberals ataquin Solsona.

El final, com la narració, també és doble, per un costat l’autor veu com l’editorial per la qual treballava en la traducció de Lichnowsky tanca i no podrà cobrar el temps invertit i és un fet que no el molesta ni trasbalsa, sinó més aviat el contrari, d’aquesta manera podrà concentrar-se en el text de Wielemann. Per l’altre, l’oficial prussià veu com al final de la guerra li toca intervenir i així és posat al capdavant d’una partida de sis homes poc disciplinats, que no el veuen amb bons ulls, ell pensa que no és el que havia imaginat quan intervindria en la guerra, sobretot quan el resultat d’aquella intervenció militar que dura encara no uns instants, acaba de manera tràgica. És llavors, quan Wielemann sembla emprendre el camí de retorn a Prússia i deixa molt més del que es pensava a Solsona.

Els estranys és una novel·la que posa de manifest els desitjos de la joventut i com aquests s’esfumen un cop topen amb la realitat, en la duresa de la formació de les persones i en el descobriment de l’amistat sincera i propera en moments que aquest sentiment potser no és el més propici, així com l’absurditat de la guerra. A més, s’inclouen bons passatges sobre la reflexió del que eren i van suposar els carlins a les terres de la Catalunya interior, fonamental en aquest aspecte és el capítol en el qual l’autor retroba un antic professor d’institut que li explica amb realisme però també amb ironia què fou el moviment carlí a la comarca:

Aquells carlins no eren res més que això: una colla d’amics que defensaven els seus records amb les armes.

Lluitant pel poder absolut d’un rei, els primers carlins defensaven un sobirà remot i paternal, tan absent com el Déu catòlic.

Històries i reflexions, passat i present, idealisme i realitat que configuren una bona novel·la que cal llegir amb atenció i paciència i que la suma de tots aquests factors han fet digna guanyadora del Premi Llibreter.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 48 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari