Article: Jack Kirby, 100 anys del Rei del còmic

Aquest passat 28 d’agost s’han complert cent anys del naixement de Jacob Kurtzberg, més conegut com Jack King Kirby, per a molts el dibuixant de còmics més important de tots els temps. Creador de personatges com Silver Surfer, els Fantastic Four, Mr. Miracle, Thor, Orion, Hulk, Capità Amèrica, Kamandi, Iron Man, Demon, Ant-man, Darkseid o Dr. Doom, va dibuixar tant per Marvel com per DC. El llapis de Kirby va crear un estil propi, dinàmic, de músculs desproporcionats però versemblants, que va ser imitat i absorbit fins convertir-se en una influència innegable per a tots els dibuixants de còmics de superherois.

Jacob Kurtzberg va néixer al barri del Lower East Side de Nova York, un barri conflictiu de bandes, baralles i delinqüència. Fill gran d’una família jueva, Jacob es va aficionar als relats pulp quan va trobar una revista tirada a una bassa del carrer titulada Wonder Stories amb un coet dibuixat a la portada.

Als divuit anys, després que la seva mare li traiés la idea d’anar-se’n a Hollywood per provar la carrera d’actor, Kirby va començar a treballar en diversos tallers d’il·lustració: al dels germans Fletcher, on va dibuixar Popeye o Betty Boop; al Lincoln Newspaper on va començar a signar amb diversos pseudònims (Jack Curtiss, Teddy, Richard Lee, Ted Grey…) fins que es va quedar amb el de Jack Kirby; o al taller de Jerry Iger i Will Eisner, on a més de feina va trobar uns mentors excepcionals.

Will Eisner, de qui també es compleix aquest 2017 el seu centenari, serà l’altre gran innovador i pedra de toc per entendre el còmic americà. Té una vasta obra, encapçalada per la sèrie The Spirit i la novel·la gràfica Contracte amb Déu, reeditada en unes edicions fantàstiques no fa gaire per Norma Editorial. Entre Eisner i Kirby va néixer de seguida un respecte mutu.

Eisner va escriure i dibuixar el 1985 The Dreamer, una obra sobre les seves primeres experiències com a dibuixant. En una de les pàgines, Eisner ret homenatge a Jack Kirby a través del personatge Jack King, un diminut dibuixant procedent del gueto, i explica l’anècdota de quan un proveïdor l’estava amenaçant i Kirby, tot fent gala del coratge que havia après al barri, diu: “Will, t’està causant problemes? Li clavaré una pallissa”. Tot i que en Jack era baixet i el proveïdor bastant gran, aquest acaba marxant mentre Kirby insisteix al seu cap: “Si torna a aparèixer, truca’m i li dono una pallissa!”

Però va ser al taller d’en Víctor Fox on Kirby va conèixer qui durant els 40 i 50 seria el seu tàndem, company i amic cocreador: Joe Simon. Fox era un empresari que, com molts, acabava d’arribar al món del còmic després de l’èxit aclaparador de Superman a l’Era Daurada del còmic. Els dibuixants recorden que Fox caminava d’un costat a l’altre entre les taules de dibuix dels seus empleats, i anava repetint, pagat d’ell mateix: “Sóc el rei dels còmics!”. Jack Kirby es va tornar cèlebre imitant el seu to de veu i repetint allò de “Sóc el rei dels còmics!”. “I’m the king of comics!”  Ell no ho sabia, però s’hi acabaria convertint.

Simon i Kirby van començar a treballar en projectes al marge de Fox fins que van entrar a treballar per a en Martin Goodman, fundador de Marvel Comics que aleshores es deia encara Timely. L’empresa de Goodman tenia personatges com la primera Torxa Humana o Namor, el príncep submarí, que amb la tensió prebèl·lica, van deixar d’estomacar-se entre ells i van començar a lluitar contra japonesos i alemanys. Simon i Kirby van crear en aquesta línia el 1941 el seu primer gran personatge: el Capità Amèrica. Un heroi amb qui es podien identificar els adolescents americans i que al primer número li ventava un cop de puny a Adolf Hitler a la cara. El Capi va ser de seguida un èxit, però Simon i Kirby no van cobrar royalties, ja que el personatge i tot el que creessin era propietat de Goodman. Kirby abanderarà fins a la seva mort la lluita pels drets dels autors d’una indústria que, fins ben entrats els noranta, els va explotar i menystenir.

Kirby tenia 23 anys quan va entrar a Marvel, allà  va conèixer el cosí de la dona de l’amo, un jovenet de setze anys que feia de noi dels encàrrecs: esborrar el llapis, dur cafè… es deia Stanley Lieber. Quan en Simon li va oferir que escrivís relats del Capità Amèrica dels que acompanyaven les publicacions, el jove Stanley va acceptar encantat i els va signar com a Stan Lee. Es reservava el seu nom real per quan pogués publicar una novel·la, la gran novel·la americana.

En veure com els ingressos per les vendes del Capità Amèrica enriquien Goodman però ells no en veien ni cinc, van començar a parlar amb la competència, Detective Comics, que amb Superman i Batman, era la companyia del sector més important del món. Kirby i Simon van explicar al jove Stanley les seves negociacions amb DC i poc després en Goodman els va despatxar, enfurismat. Aquest va ser el primer conflicte entre Kirby i Lee, tot i que Stan Lee continua afirmant que ell no va informar Goodman de la marxa dels dos dibuixants (les desavinences entre Kirby i Stan Lee, per egos, autories, royalities i fama han estat una constant i han dividit els fans del còmic).

A DC, Kirby i Simon van actualitzar títols i personatges antics com Manhuter o Sandman i van crear títols propis com Newboys Legion (La Lliga dels Repartidors), nois del seu barri i un adult que els lidera que recorda el Capità Amèrica; o ja en plena segona guerra mundial, Boys Commando.

El 1943 Jack Kirby és cridat a files i al 1944 l’envien al front d’Europa on lluitarà a la batalla de les Ardenes. El fred del camp de batalla, cobert de neu i glaç, fa que estigui a punt de perdre les cames i és repatriat als Estats Units, on es recuperarà completament de les lesions.

Sabies que combatre a la Segona Guerra Mundial li va deixar un trauma que necessitava treure dibuixant còmics bèl·lics?

Fins a meitat dels cinquanta continuarà treballant amb el seu amic Joe Simon, per DC, Prize, i fins i tot per a la seva pròpia empresa: Mainline Publications. Dibuixaran còmics bèl·lics, del Far West,  romàntics, de ci-fi i policíacs. Però després de la guerra les batalles dels herois contra els membres de l’eix malvat havien perdut interès, i la resta de còmics, amb l’aparició de la tele, havien perdut seguidors i vendes. Per acabar-ho d’arrodonir, una nova tendència ideològica promulgada pel psicòleg Fredric Wertham al seu llibre Seduction of the Innocent acusava el còmic de ser perniciós i perjudicial per la salut mental dels joves. Pares, mares i jovent “sa” van cremar pires d’exemplars de còmics en un acte que poc o res tenia de diferent de la crema de llibres duta a terme pels nazis.

En aquest ambient, el còmic entra en una crisi que de poc no el condemna a la seva desaparició. Els dos socis han de tancar Mainline. Joe Simon abandonarà per sempre el món del còmic mentre Kirby torna a DC on dibuixarà sèries com Challengers of Unknow o Kamandi (tira que després recuperarà als 70). Al 1958 torna a Marvel Comics, on es troba amb un Stan Lee, que ha hagut d’acomiadar gairebé tota la plantilla.

Sabies que Simon i Kirby es dedicaven a dibuixar els somnis que els lectors els hi enviaven per correu? i que aquest apareixien en una sèrie que es titulava Your dreams? I sabies que per reflectir el món oníric s’inspiraven en dissenys de Salvador Dalí?

Si vint anys enrere, al 1938, arrancava l’Era Daurada dels còmics amb la venda de Siegel i Shutter de Superman a Detective Comics, és ara quan se superarà la crisi i començarà l’Era de Plata amb l’aparició del nou Flash, Barry Allen al 1956, de la Lliga de la Justícia i del retorn de Kirby a Marvel.

Entre 1961 i 1963 el tàndem Lee-Kirby entrarà en un procés creatiu inversemblant. En menys de tres anys crearan personatges tan importants i rellevants com els Fantastic Four, Ant-man, Hulk, Thor, X-men, Iron Man, Nick Fury, els Avengers i superdolents com Magneto, Dr. Doom o l’Home Talp.  A més, sota el llapis de Steve Ditko Marvel publicarà les aventures de Dare Devil, Dr. Strange i de Spider-man.

Explica un dibuixant de Marvel  de l’època que Stan Lee els arengava amb: <<vull que Jack Kirby dibuixi com Jack Kirby, que Steve Ditko dibuixi com Steve Ditko i que la resta dibuixeu com Jack Kirby>>.

El pes de Kirby era tan important que il·lustradors importantíssims de la Casa de les Idees, com John Romita o Jim Steranko, sovint dibuixaven sovint sobre els esbossos del dibuixant referent de Marvel.

 

Sabies que Stan Lee va preferir el disseny de Spider-man de Steve Ditko al de Kirby? I sabies que en canvi va desestimar la portada de la primera aparició de l’Home Aranya de Ditko i la va encarregar a Kirby?

Marvel funciona de meravella, les vendes són boníssimes. Però Kirby no està content. Tot i ser el creador dels dissenys i fins i de personatges com Estela Plateada, la fama se l’enduia Stan Lee. Stan era un home simpàtic, que sabia parlar, agradava als mitjans de comunicació i donava conferències a trobades de fans. Kirby, en canvi, es tancava al soterrani de casa i es passava el dia dibuixant. Sempre preocupat per donar a la seva família les comoditats de les quals no havia gaudit de nen.

La mala relació entre Stan Lee i Kirby juntament amb la manca d’atenció per part de la companyia que es negava a proposar-li un contracte en condicions va fer que Kirby marxés a DC l’any 1970. Allà li van deixar guionitzar, escriure i dibuixar els seus còmics. Sembla ser que els va dir: “Doneu-me el personatge que pitjor funcioni i el convertiré en supervendes”. El premi va ser la sèrie de Jimmy Olsen, el col·lega de Superman. El còmic va ser l’inici de l’univers de El Quart Món .

Aquell número de Jimmy Olsen va ser un superèxit, és clar, perquè el signava Kirby, però el gran mestre no estava gaire content ja que li retocaven dibuixos, li redibuixaven els rostres de Jimmy Olsen i de Superman.

Amb El Quart Món va crear un nou univers còsmic i èpic. Com un Thor 2.0, amb nous personatges que ja havia dissenyat quan treballava a Marvel, però que no publicava per no perdre’n els drets. La trama es desenvolupava de manera simultània en quatre sèries diferents: New Gods, Mr. Miracle, Forever people, a més de la ja esmentada Jimmy Olsen.

A DC, als 70, també va dibuixar i escriure Kamandi, ja que no tenien els drets per fer l’adaptació del Planeta dels Simis, Kirby va repescar una sèrie dels anys quaranta i va fer la seva visió particular d’animals personificats que dominaven els humans en un futur postapocalíptic. La companyia encara li va demanar un personatge nou i va crear Demon (sí, és de Kirby i no de Garth Ennis).

El Quart Món no funcionava gaire, la trama era complexa. Els diàlegs dels déus eren afectats i contrastaven amb l’infantilisme de Jimmy Olsen (a qui acompanyaven els fills dels La lliga dels  repartidors), es venien molt millor els números de Kamandi i Demon. DC va cancelar tres de les sèries del Quart Món i només van continuar amb Mr. Miracle.

El 1975, quan va expirar el seu contracte, va tornar a Marvel on li van deixar dibuixar/editar els seus propis còmics. Ara Kirby es beneficiava de dues noves polítiques d’empresa: els autors dels còmics que es reeditessin rebrien una petita compensació econòmica, i de la devolució dels dibuixos originals als autors, cosa que donaria l’opció a Kirby més endavant de revendre les seves pàgines.

Els primers còmics de Kirby per a Marvel es van començar a publicar el 1976. Alguns eren totalment nous, com Los Eternos, una història segons la qual els alienígenes haurien visitat la Terra en temps prehistòrics. D’altres eren adaptacions com l’encàrrec aparentment impossible de convertir el clàssic de la ciència ficció de Stanley Kubrick, 2001: Una odisea en el espacio, en una versió comic-book de 71 pàgines a tamany gegant. I també vells coneguts com  Capità America o una sèrie protagonitzada per Pantera Negra el 1977.

Sabies que Jack Kirby es basava en ell mateix a l’hora de crear personatges? Per exemple, La Cosa era com es pensava que el veia la gent. Nick Fury, com li agradaria que el veiessin. I un dels nois de La lliga dels repartidors estava inspirat en ell de nen als carrers de Manhattan.

Kirby començava a notar de veritat els problemes de vista, els dibuixos se’n ressentien i les vendes tampoc anaven bé. Desanimat per les crítiques, i tement que els problemes de vista no el deixessin continuar, l’any 1978 abandona el món del còmic i se’n va a Hanna-Barbera a dibuixar una sèrie dels 4F. Com que no tenien els drets de la Torxa humana, es van inventar a un robot que es deia Herbie. També va fer storyboards per d’altres personatges de Hanna Barbera com Scooby Doo.

Tot i el seu èxit en el camp de l’animació, Kirby trobava a faltar crear i desenvolupar històries, però ja no volia tornar ni a Marvel ni a DC. Una editorial anomenada Pacific Còmics li ofereix tot allò que sempre havia demanat (control creatiu, royalties…) i allà crea Capitan Victory and the Galactic Rangers, una historieta innocent i amb un toc retro que estava vinculada a El Quart Món. El protagonista era fill d’Orion, el personatge més important dels New Gods.

DC li va demanar als vuitanta que tornés per enllestir El Quart Món, que s’havia convertit en una sèrie de culte.

Sabies que l’heroi del Quart Món és Orion i que el clímax de la saga arriba quan el dolent, que s’anomena Darkseid, li confesa a Orion “You are… my son”? Sí, Star Wars és posterior al Quart Món.

Els darrers anys però, se’l recordarà més per la lluita contra Marvel per recuperar personatges i els dibuixos originals. L’any 84 va rebre alguns originals dels dibuixos que havia fet als anys 70, però cap dels que havia fet abans. Els últims deu anys de la seva vida se’ls va passar rebent afalacs i premis. Estava mig retirat i certament s’havia convertit en El Rei dels Còmics. Estava content perquè veia que no s’oblidaria el seu nom. Va morir el 1994, però el seu llegat i la seva influència, no només al còmic i al cinema de superherois, sinó en la literatura pulp, en la sèrie B, en sagues estel·lars amb conflictes filioparentals i la ciència ficció en general, perdurarà, ni que sigui de manera indirecta, eternament.

Sabies que Kirby va experimentar amb el pop art, amb el collage, i va innovar provant amb tota mena de vinyetes i distribucions de pàgina?

Bibliografia:
J.J. Rodríguez, King Kirby. Jack Kirby y el mundo del cómic. Ed.T. Dolmen editorial. 2013
Howe, Marvel cómics. La historia jamás contada. Ed. Panini Books.
Evanier, Kirby. El rey de los còmics. Ed. Autor-editor. 2009
VVAA. Marvel cómics, 75 años de historia gràfica. Ed. DK. Londres 2015

 

Jordi Casals

Jordi Casals

Llicenciat en Filologia. Professor de Llengua i Literatura Castellana. Autor de les noveŀles Muerte por funky i Telecaster circus.

jordi has 17 posts and counting.See all posts by jordi

Deixa un comentari