LA HISTÒRIA DE LA TEVA VIDA (2002) – Ted Chiang

Autor: Ted Chiang
Títol: La historia de tu vida (Stories of Your Life and Others)
Editorial: Alamut
Any: 2004 (2002)
Pàgines: 235
ISBN: 9788498891010
Valoració: ★★★★

 

Podria dir que vaig arribar a aquest llibre a través de la pel·lícula La llegada, de Denis Villeneuve, i seria cert. Però prefereixo dir que hi vaig arribar per les entusiàstiques paraules d’alguns il·lustres dispensadors de vici i subcultura a les xarxes. I no seria menys cert. La historia de tu vida de Ted Chiang és una antologia de 8 relats d’extensió més aviat breu on l’autor nord-americà d’origen xinès (ell no, la seva família) aborda el gènere fantàstic des de diverses i variades disciplines, fent gala d’un domini del medi i els recursos realment prodigiós. El resultat: desigual, però altament recomanable.

El primer dels contes es titula “La torre de Babilonia” i personalment m’ha fascinat com feia molt que no em fascinava un conte. Només dir que m’ha recordat les millors històries de l’inigualable Jorge Luis Borges, aquelles que jugaven amb mites i els barrejaven amb conceptes impossibles que desafiaven la raó i la lògica humanes, només per acarar-nos a la nostra petitesa en el món. Imperdible. Si la meva predisposició ja era bona, després de llegir aquest relat he de dir que em sentia com un nen la nit de reis, esperant obrir els regals. Esperant a llegir el proper relat. Potser aquestes ànsies m’han jugat en contra, ja que, tot i reconèixer el geni en alguns dels demés relats del recull, cap altre ha aconseguit entusiasmar-me en la mateixa mesura que aquest.

“Comprende”, el segon conte, parteix d’uns pressupòsits molt diferents. El tractament que s’aplica a un accidentat que ha quedat en estat vegetatiu li confereix una intel·ligència sobrehumana, la qual cosa permet a l’autor discutir precisament a propòsit de la naturalesa humana i del significat del que significa ésser humà. A més, apareix en aquest relat la prefiguració del moll de l’os d’un relat posterior (una altra de les joies del recull, al meu entendre), i que ens acosta al mite jueu del gòlem i el poder creador i destructor de la paraula.

El següent relat, “Dividido entre cero”, neix d’una paradoxa matemàtica: com a nivell teòric un problema d’aritmètica demostra la inconsistència formal de tota l’aritmètica. Un pèl especialitzat i enrevessat, la veritat, però un exemple més del gust de l’autor pels problemes irresolubles i els trencaclosques.

“La historia de tu vida”, el relat que dóna títol al recull i que va ser la font d’inspiració per a la pel·lícula que comentava al començament de la ressenya, és una original aproximació al tema del primer contacte amb una intel·ligència alienígena. Allunyant-se dels tòpics (invasions, enfrontaments, epidèmies), l’autor se centra en el problema de la comunicació entre dues civilitzacions que no saben com fer-se entendre. Original i molt apreciable en els flashos d’índole més personal, que ens aproximen a una nova manera d’entendre el temps (un nou llenguatge, un nou món en si mateix) tot i que potser peca de massa tècnic en la seva part central. Qui hagi llegit El zoo de papel trobarà semblances en les preocupacions entre els dos autors pel tema del llenguatge. Una peculiaritat cultural? Una simple coincidència? En qualsevol cas, una de les coses que m’ha sobtat més d’aquest relat ha estat comprovar com la pel·lícula li és molt més fidel del que em pensava.

“Setenta y dos letras” ens acosta de nou al paradigma mental del primer relat. És a dir, a les reelaboracions de mites clàssics. En aquest cas, i com ja avançava en parlar de “Comprende”, al tema de l’humúnculus, barrejat amb unes fantasioses però convincents disquisicions a propòsit de l’arrel de la vida lligada, de nou, a la paraula. No me n’he pogut estar de trobar Llull, a través de la càbala: l’espermatozou com a microcosmos que, al seu torn, engloba tota vida, el macrocosmos. A més de Hijos de los hombres de P.D. James, és clar. Una novel·la que, com la pròpia autora deia en una entrevista a El país, es podria considerar una novel·la religiosa. Com aquest relat, també.

“La evolución de la ciencia humana” és un relat força més curt que els anteriors, i he de dir que no és a parer meu ni de bon tros dels millors. I això malgrat que en algun moment m’ha fet pensar en el gran Asimov!

Deberíamos recordar en todo momento que las tecnologías que hicieron posibles a los humanos fueron inventadas originalmente por humanos, y ellos no eran más inteligentes que nosotros. 

“El Infierno es la ausencia de Dios”, el penúltim del llibre, és de nou una aproximació al tema religiós, però aquest cop bastant desconcertant. Chiang es planteja si realment Déu castiga els dolents i recompensa els bons, o bé la seva justícia és aleatòria. Per a fer-ho, usa de forma metafòrica la història d’un home que ha quedat vidu per culpa d’un miracle i que es qüestiona la naturalesa dels àngels del Senyor, que de forma força indiscriminada irrompen en la vida humana sense contemplacions.

Finalment, el llibre es clou amb una altra de les peces mestres, “¿Te gusta lo que ves? (Documental)”. Impossible no establir paral·lelismes amb “El hombre que puso fin a la historia: Documental”, de Ken Liu. Malgrat que només en el títol. La història no hi té res a veure. Chiang toca aquí l’aspectisme, una nova xacra del futur, com el racisme o el masclisme. La possibilitat de viure exempts de les servituds de la bellesa dels rostres (i el que impliquen) du a una llarga polèmica (narrada en forma de documental, amb participació de diversos personatges amb opinions contràries), que si al principi pot fer-nos l’efecte d’ésser absurda al final la mestria amb què l’autor ens l’exposa fa que ens hi sentim poderosament involucrats i no puguem estar-nos de prendre, també nosaltres, partit a favor o en contra.

A la fi, un apèndix escrit per l’autor desvetlla els intríngulis i les gènesis de cadascun dels relats. Seguint l’estela de Ken o Cixin Liu, cal sumar Chiang, doncs, a la nòmina de destacats autors amb arrels a Orient (els seus dos pares van néixer a la Xina) que cal conèixer sense excusa a Occident. Potser era només adormit per a la majoria de mortals (sempre hi ha qui té la sort de poder llegir en diverses llengües i és lliure de la servitud de les traduccions), però el cert és que dóna la impressió que ha estat gràcies a l’esforç d’algunes editorials com NOVA, Runas o també Alamut, que el gegant asiàtic finalment ha despertat per a nosaltres. O bé som nosaltres que hem despertat a la grandesa de la ciència-ficció xinesa. En qualsevol cas, cal saber que al setembre en tindrem més: Alianza ens durà una interessantíssima antologia de 13 relats d’autors xinesos titulada Invisible Planets, antologada per Ken Liu.

Relats continguts en aquesta antologia:
La torre de babilonia ★★★★★
Comprende ★★★★
Dividido entre cero ★★★
La historia de tu vida ★★★★
Setenta y dos letras ★★★★★
La evolución de la ciencia humana ★★★
El Infierno es la ausencia de Dios ★★★★
¿Te gusta lo que ves? (Documental) ★★★★★
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 298 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari