BIENES CATASTRALES (2016) – Pepe Carabel

AutorPepe Carabel
Títol: Bienes catastrales
Editorial: Punto Rojo
Any: 2016
Pàgines: 279
ISBN: 9788416799091
Valoració★★

 

Sempre és un mal tràngol fer una ressenya negativa. Però quan estàs en els últims capítols d’un llibre i tens ganes de cridar: “Per Crom, que passi alguna cosa!” Alguna cosa ha anat definitivament malament.

D’entrada, llegeixo que l’escriptor comença amb un pròleg disculpant-se que el llibre ha estat autoeditat i encara pot quedar algun error en la trama o pitjor, algun error ortogràfic. No hi veig la necessitat, no tinc res en contra de l’autoedició, he llegit veritables pífies que mai haurien d’haver vist la llum i veritables joies que si no fossin per l’autoedició, mai haurien vist la llum.

Per a mi l’error ha estat pitjor que una edició qüestionable: els lectors sempre perdonarien a un escriptor que fos incoherent, provocador, injuriós, políticament incorrecte, pornogràfic, però mai que fos avorrit.

Perquè en aquesta obra estem davant el fenomen del gairebé. Gairebé té misteri, gairebé entreté, gairebé diverteix… llàstima que no puc treure el gairebé.

M’he sentit completament identificat amb la protagonista. Oche, una noia de províncies a la qual li ofereixen una feina en una immobiliària per uns suposats poders paranormals que ni ella mateixa sap que té. Oche no és capaç de connectar durant tot el llibre amb els seus companys extrasensorials. Igual jo no he estat capaç de connectar amb la història. Quan he intentat llegir-la com si el públic objectiu fos juvenil, no he estat capaç de trobar cap element clàssic de les aventures juvenils, la història està plena de referències a pel·lícules i música dels 80’s i 90’s que cap adolescent pot entendre. Quan he intentat llegir-la com si fos per a un públic adult, m’ha trastocat l’elenc de personatges tret directament d’un episodi de Scobydoo. Perquè aquesta és la meva sensació, tots els personatges són adults, però es comporten com adolescents, viatjant per Espanya en la seva furgoneta, recuperant habitatges embruixats per al seu cap de la immobiliària. No dic que sigui imprescindible que hi hagi escenes de sexe, però també sobren els clixés de xavals de catorze anys quan es troben sols per primera vegada de nit en un hotel.

En fi, no vull ser cruel amb l’autor. Però si vull ser coherent amb mi mateix, si digués que m’ha agradat, em veuria automàticament incapacitat per poder tornar a valorar cap relat més. Però vull recordar que aquesta és la meva opinió personal. Vosaltres podeu prescindir-ne lliurement.

Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L’apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 17 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari