LLUM (2017) – Elisabet Riera

Autor: Elisabet Riera
Títol: Llum
Editorial: L’Altra Editorial
Any: 2017
Pàgines: 230
ISBN: 9788494508592
Valoració: ★★★

 

L’aparició de Llum el 2017 ha suposat també que la seva autora, Elisabet Riera, que ja tenia una carrera literària encetada en castellà amb tres títols, faci una primera incursió en la novel·la en català. I ho faci amb una obra valenta i ambiciosa, escrita de manera exquisida, que de seguida atrapa el lector. Riera, a més d’escriptora, no és nova en el món de l’edició, ja que fins ara tenia una dilatada carrera al capdavant de diferents revistes i també ha estat darrerament quan ha fundat la seva pròpia editorial, Wunderkammer, dedicada a l’edició de clàssics descatalogats. El que es pot dir, després de llegir Llum, és que cal celebrar aquesta obra i que l’autora s’hagi decidit pel català com a llengua de creació literària.

El primer que es pot destacar de la novel·la és la forma amb què està escrita, es tracta d’una carta que escriu la narradora a una noia, una nena gairebé, que l’ha ajudada molt en el darrer any i ho fa mentre se li adreça en segona persona. En un primer moment aquesta forma narrativa, aquesta carta, que com a lectors llegim i envaïm la intimitat de les dues protagonistes, fa que entrem en la història i ja no siguem simples espectadors, sinó gairebé protagonistes, com si el discurs se’ns dirigís a nosaltres. I ho fa com un gran flashback amb la capacitat de dosificar les informacions que se’ns dona, alhora que capta de seguida l’atenció.

La novel·la comença amb una ruptura, la de la narradora que després d’una vintena d’anys a Londres amb la Kate, retorna al seu poble d’infància, un cop tota la seva família s’ha mort. Aquest poble, que en cap moment s’anomena, és fàcilment recognoscible amb Terrades, a l’Alt Empordà:

M’hauria agradat, cosa del tot impossible al poble, que ningú sabés que a la casa tornava a haver-hi gent. I encara menys que es tractava de mi.

Allà, mentre reordena la seva vida acompanyada simplement d’una gossa, la Nit, ens farà partícips dels seus records, en un seguit d’altres analepsis sobre la seva infantesa i joventut, amb una mare absent, a qui intentarà seguir la pista sense cap èxit, i una família prou rústega perquè en fugís als divuit anys i com s’assentà a Londres, amb la noia que li permetria descobrir què era l’amor, de la mateixa manera que en el present li fa viure la duresa de les ruptures amoroses:

Totes les excrecions que deixa anar l’amor quan es mor.

Al poble, entre la ruïna personal i familiar, hi arribarà a la tardor i una de les primeres coses que li cridarà l’atenció serà la Llum, una nena que passa cada dia per davant de casa seva quan retorna de l’escola amb el bus:

La següent vegada que vas passar sota el meu balcó, vas aixecar els ulls un segon cap a mi. Va ser tan sobtat que no vaig reaccionar. […] Havies començat a buscar-me. Jo, dins de casa, vaig acostumar-me a l’escalfor dels teus ulls.

Així doncs, entre la grisor de les tardes de tardor, aquella nena serà un raig resplendent, com els fanals que s’encenen cada tarda, que poc a poc entrarà a la seva vida, tal i com indica el nom de la noia, una llum en tots els sentits i que no podia ser d’altra manera, acaba donant nom a la novel·la. L’intercanvi entre les dues comença primer amb passejades amb la Nit, després amb classes d’anglès i finalment amb una formació literària envejable, on destaca Virginia Wolf, i la biblioteca, que la narradora es farà portar de Londres per tal que la Llum en pugui gaudir, en el que és un acte d’entrega absoluta. A mesura que avança el temps, la relació esdevé més íntima amb l’arribada de la primavera i que esclatarà com la fruita a l’estiu.

La protagonista veurà en la Llum la noia que era ella quan va marxar del poble, mentre que la nena rebrà una formació vital envejable, però que pot sorprendre als lectors més conservadors. I com a bona alumna, Llum usarà aquesta formació durant les vacances que les separarà durant unes setmanes i a la tornada, la nena haurà canviat, serà conscient del seu poder i es comportarà com una Lolita, el gran personatge de Nabokov, amb despit i sense miraments cap a la seva mentora. Fins que de nou, la tardor arriba, amb la constatació que les coses s’han acabat, com a Cambra de tardor de Gabriel Ferrater. I aquesta nova tardor serà, potser, més dura per a la protagonista que no pas la de l’arribada des de Londres, perquè es veurà abocada en una nova solitud en aquell poble on no voldria ser present per a ningú, excepte per a la Llum:

Marxar de casa tan jove va ser molt difícil. Mai no m’hauria pensat que tornar-hi ho seria encara més. Tornar a una casa tan buida com l’esquelet d’un animal mort al cel ras, traspassat per l’aigua i el vent. Tornar, més de vint anys després, amb un joc de claus penjades en un filferro i un paper on hi diu que la casa és meva perquè no hi queda ningú més.

Amb Llum es torna a constatar el gran olfacte editorial de la gent de l’Altra, que donen a conèixer una autora catalana que ha sabut treballar una gran novel·la, amb un llenguatge molt treballat, amb unes descripcions delicades al costat d’unes escenes voluptuoses, amb reflexions precises i precioses que obliguen a una lectura amb llapis, per marcar tots aquells passatges que marquen la bellesa d’aquesta novel·la. De la mateixa manera que les lletres catalanes han fet un fitxatge extraordinari amb Elisabet Riera, capaç de narrar sense prejudicis una història dura i sincera, agredolça, i a més, fer-ho, com ja s’ha apuntat, d’una manera magistral.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 52 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari