LOS PINTORES DE ESTRELLAS VERDES (2017) – Pedro P. Enguita

Autor: Pedro P. Enguita
Títol: Los pintores de estrellas verdes
Editorial: Amarante
Any: 2017
ISBN: 9788494623752
Pàgines: 210
Valoració: ★★★★

 

Pedro P. Enguita (Barcelona, ​​1975), llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, ​​ha publicat diversos relats en revistes com AxxonNGC3600BEM o Nuevo Mundo. Després de dues novel·les en espera per a la seva publicació, ha recopilat aquells relats i s’estrena al públic amb aquesta obra, Los pintores de estrellas verdes.

Els relats de Pedro P. Enguita tenen la capacitat de sorprendre el lector amb els seus finals oberts. Aquesta sensació de “¿no en explicaràs res més?” és recurrent en tots els relats. Els finals oberts són una característica primordial dels relats curts, ja que la manca de pàgines per desenvolupar la història obliga el lector a omplir els buits amb les seves pròpies fantasies. I això és un recurs que mai falla.

Alguns dels relats de Enguita tenen clares influències de K. Dick (ja he comentat altres vegades que aquest gran escriptor va sembrar la ment de futures generacions i ara podem gaudir la collita). La majoria d’aquests relats són distòpies. Històries aclaparadores que estan explicades d’una manera descarnada. Enguita no jutja ni pressuposa, només exposa uns fets ficticis. Deixa al lector la responsabilitat de jutjar moralment. A mi, personalment, és un estil que m’encanta.

En aquest volum ens presenta tretze històries d’un futur gens esperançador i amb una forta crítica social cap al mal ús i abús de les noves tecnologies, posant l’accent sobretot en les ciències biogenètiques, fent-nos veure que estem preparats per a usar-les, però que potser no estem preparats per al nou model de societat que sorgirà d’aquest ús.

“¿Que es la normalidad?”. En una societat on la manipulació genètica és gairebé obligatòria, resistir-se a ser “natural” pot portar a una família a convertir-se en marginats.

“Máquina de matar”. Llucifer XXVI ha estat fabricat i programat per matar. Pot una màquina plantejar la seva existència o només, més rar encara, pot gaudir amb el contingut de la seva programació?

“Huyendo de la realidad”. Marion ha creat un programari per poder viure després de la mort, però el programa també podria servir per dominar el món. Un clàssic dels mons virtuals amb alguns tocs de la paranoia de Philip K. Dick.

“El extraño que hay en mi”. En un món on pots canviar de cos les vegades que vulguis (o les que et permetin els diners que tens) qualsevol pot ser qui vulgui: home, dona, alien o animal extravagant. L’única cosa que et pot definir com un mateix és una ID única que preserva la teva personalitat original, però si això falla, que resta? Una original història sobre els intercanvis de cossos.

“La obra maestra”. Quan la humanitat està a la vora de l’extinció per haver viscut en l’autocomplaença durant 400 anys, un artista treballa en la que podrà ser la seva obra mestra. Aconseguir fer renéixer la humanitat. Una seriosa advertència d’on ens pot portar la nostra dependència de la tecnologia.

“Los pintores de estrellas verdes”. Una paròdia galàctica estranya i divertida, de com l’exhibició de l’ego pot arribar a ser perillós per a tothom.

“La guerra de la felicidad”. La millor manera de colonitzar una galàxia no és eliminant a les espècies competidores pels nínxols evolutius. La millor manera és fer servir els seus desitjos primaris i potenciar-los amb una addicció. I en això, els humans són l’espècie ideal per a ser usats com a portadors de la plaga. “Els Longarda” han trobat l’hoste perfecte per la seva expansió per la galàxia.

“En tierra sagrada”. L’adoració pel lloc d’origen ha estat, i és, la font de totes les religions i de totes les guerres. Aprendre això és la clau per a un nou pas en l’evolució de l’espècie.

“Demonios del tiempo lento”. Si visquessis en un videojoc, què faries si es presenta l’oportunitat d’eliminar al jugador i acabar la partida?

“Incumplimiento de contrato”. Les companyies d’assegurances tenen el poder de ressuscitar-te. Això sí, si compleixes les condicions de l’assegurança…

“El accidente”. Una explosió al CERN fa que el temps comenci a retrocedir, però ningú s’ha adonat d’això.

“El heraldo del silencio”. Un navegant solitari busca civilitzacions amb les quals contactar. Però aquest contacte sempre és mortal per a la civilització. (No, no és Estrella Platejada, heu de llegir-lo).

“El legado de los ancestros”. Terraformar Mart és possible, però qui heretarà aquesta terra no seran uns altres que els mateixos Marcians.

Com podeu llegir, l’univers Enguita és ampli, variat i ple d’imaginació, per això us convido a què aconseguiu un exemplar i el llegiu.

Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L'apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 16 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari