Les millors lectures del 2n trimestre de 2017

Amb les vacances a tocar i les temperatures enfilant-se en el termòmetre, qui no té ganes d’agafar un bon llibre?  Serveixi, doncs, la nostra llista dels millors que hem llegit aquests últims mesos  (abril, maig i juny) com a recomanació estival.

Ja sabeu: si us interessa saber-ne més, només cal que premeu a [seguir llegint ressenya] i podreu accedir al que n’han dit els nostres tripulants.

Com sempre, en aquesta tria s’han escollit únicament els 5 llibres millor valorats. Si voleu conèixer altres títols, només cal que xafardegeu entre les moltes ressenyes del web.

 

Ànima (2012), de Wajdi Mouawad

Llegir Ànima de Wajdi Mouawad és enfrontar-se a un tipus de literatura que demana un lector actiu, que no es conformi en seguir una història i ser un simple espectador d’uns fets, sinó que s’introdueixi en la narració i en sigui part, que sigui capaç potser no d’experimentar el mateix que el protagonista, però sí de donar-li la mà i acompanyar-lo en aquesta aventura i també que s’atreveixi amb tot el que s’hi explicarà. Per dur-ho a terme, ens hi ajuda molt aquesta edició preparada per la gent d’Edicions del Periscopi i amb una traducció impecable d’Anna Casassas.

[seguir llegint ressenya]

 

Enxarxats (2017), de Carme Torras

Recent sortit del forn, Males Herbes ens serveix l’última novel·la de Carme Torras, aquesta distòpia (o potser no?) de títol ben suggeridor: Enxarxats. L’autora, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), és tot un clàssic en això de la ciència-ficció a les nostres lletres (posats a destacar-ne un títol, podem recordar, per exemple, la premiada novel·la La mutació sentimental). Però l’obra, en canvi, no és clàssica, convencional ni servil (resultaria impossible de concebre tenint en compte que qui l’ha parit és l’editorial de les cobertes verdes). Des de bon començament, Torras ja ens deixa ben clar el pa que s’hi donarà, amb dues citacions que descol·loquen i, alhora, ens situen en unes coordenades literàries molt concretes i que ens acompanyaran al llarg de tota la novel·la: si El Llibre d’Amic de Vinyoli ens remet (via la referència inclosa en el títol a Ramon Llull) a la literatura catalana, el Joc de l’Ender d’Orson Scott Card és la proclamació alta i desacomplexada que som davant d’una obra de gènere fantàstic.

[seguir llegint ressenya]

 

El zoo de paper (2016), de Ken Liu

Amb la publicació d’aquesta antologia, Alianza / Runas ens brinda l’oportunitat de conèixer l’altra cara de l’autor xinès emigrat als Estats Units Ken Liu, una de les figures clau en el panorama dels gèneres fantàstics actualment. Molt lluny de la de fantasia èpica a què ens tenia acostumats amb els dos volums publicats fins ara en castellà de la seva saga de La dinastía de la dent del lleó (La gràcia dels reis i El mur de les tempestes), El zoo de paper és un recull extraordinàriament divers d’històries, on es donen la mà des del passat remot fins al futur llunyà, per configurar un bell retrat de la història de l’home.

[seguir llegint ressenya]

 

Arañas de Marte (2017), de Guillem López

Existeixen aranyes a Mart. Ja se sabia des de feia temps. Almenys des que David Bowie les va immortalitzar l’any ’72 al seu àlbum The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars, considerat una de les pedres de toc del glam rock. Un quart de segle més tard, la Mars Global Surveyor va descobrir que, efectivament, a Mart hi havia aranyes. No es tractava però de cap artròpode extraterrestre, sinó de formacions geològiques radials pròpies de la regió polar austral d’aquest planeta que, observades de manera individual (estructures rodones i lobulades), podien fer pensar en arrels, branques o teranyines. A més, acostumen a tenir un cràter al seu epicentre. Un pou, vaja… Des de fa molt poc, i gràcies a l’escriptor castellonenc Guillem López, les aranyes marcianes també campen per la Terra.

[seguir llegint ressenya]

 

No anem sobrats de bona gent (2017), de Pere Maruny

En Pere Maruny és un escriptor d’aquells que val molt la pena llegir. Aquesta nova veu de la narrativa catalana, que arriba amb intenció de quedar-s’hi, té una biografia paradigmàtica de l’intel·lectual inconformista d’inici de segle. Ha compartit manta, tall i mam amb els zapatistas a les zones selvàtiques de Mèxic, ha conviscut amb jueus i àrabs a Palestina durant diverses intifades, ha treballat de periodista de guerra, de dependent o d’obrer. També és pare de família, activista cultural i participa en les polítiques de base municipals. En definitiva: un intel·lectual sense ulleres de pasta, amb pantalons estripats i samarra de Komando Moriles o Kortatu. I a més el cap li va a mil.

[seguir llegint ressenya]

 

Bon viatge, bon estiu i bona lectura.
La tripulació de la nau

El Biblionauta

El Biblionauta

Un viatge als llibres. Literatura en general. Ciència-ficció, fantasia, terror i còmics en particular.

el-biblionauta has 97 posts and counting.See all posts by el-biblionauta

Deixa un comentari