CRÒNIQUES DE KANEAI (2017) – Raquel Picolo

Autor: Raquel Picolo
Títol original: Cròniques de Kaneai
Editorial: Voliana Edicions
Any: 2017
Pàgines: 102
ISBN: 9788494484896
Valoració: ★★★

 

Voliana Edicions compta amb una col·lecció de ficció especulativa i ciència ficció des del moment que va ser creada, el 2010, i publica regularment llibres d’aquesta temàtica, cosa que els aficionats a aquest tipus de literatura celebrem i encoratgem. Un dels darrers títols publicats és Cròniques de Kaneai de Raquel Picolo, que anteriorment havia publicat en aquesta mateixa editorial La nit als armaris (2012 i revisada, amb motiu de la tercera edició, el 2016).

Cròniques de Kaneai és un recull amb set relats de temàtica clarament fantàstica, on es barreja la quotidianitat amb el realisme màgic, que són més o menys correlats del lloc on passen les històries, així, mentre la realitat és el dia a dia o el món humà, el realisme màgic es dona en la natura, sobretot a Cerbi, al Pallars, el poble natal de l’autora. Serà doncs l’espai natural, al qual molts personatges retornen, el que propicia l’aparició d’allò fantàstic que fa que les històries prenguin un nou caràcter.

A més de la temàtica, el que destaca del recull és la capacitat lingüística de l’autora, el treball d’escriptura molt acurat que hi desplega és digne de menció, amb una gran capacitat per dotar de la prosa d’un aire líric. Hi ha una gran qualitat en la llengua, en el vocabulari i en la voluntat de mostrar el lèxic propi del Pallars. També hi ha una voluntat d’experimentar amb la literatura i combinar-la amb altres arts, sobretot la música, amb resultats desiguals, alguns poden sorprendre i d’altres despistar.

Ara bé, el contingut dels relats no estan en la mateixa línia que la llengua o la temàtica. Hi ha relats interessants i ben construïts com Hemisferi sud, Casa emmordassada, L’amic i sobretot Transformació. En aquests, hi ha una barreja d’intimisme, espai llegendari, la contraposició entre infantesa i actualitat, sovint lligada al retorn al poble, l’aparició d’animals fantàstics… que els fa prou interessants.

En canvi, els tres que resten són bastant insulsos i sobretot difícils de seguir. És curiós com dintre d’aquest grup s’hi ha d’incloure Kaneai, el conte que dona títol al recull i que també n’és el més ambiciós. És un text complicat i costa d’entreveure’n el sentit, s’entén que descriu un món oníric però es fa difícil seguir-ne l’entramat i encara s’hi barreja la música clàssica, que més que ajudar-hi, despista. Per si fos poc, en aquest relat s’incorporen notes a peu de pàgina que sorprenen en un text literari, l’autor no s’ha d’encarregar d’aquesta tasca, en tot cas serà el lector que tingui interès qui farà les seves cerques i buscarà allò que l’interessa. Potser les notes que tradueixen els termes japonesos sí que estan justificades, però d’altres que expliquen els valors paisatgístics o gastronòmics de Cerbi, estan fora de lloc. La muntanya de la lluna i Bellesa galàctica més que fantasia es podrien incloure en la temàtica de la ciència-ficció i resulten dos contes que no compleixen les expectatives.

Així doncs, cal celebrar l’aposta pel fantàstic tant de Voliana com de l’autora, esperar noves obres i mentrestant deixar-nos endur per la prosa poètica de Picolo i gaudir dels contes que ens transporten a Cerbi i en el retrobament amb l’espai natural hi apareix el fantàstic des de diversos vessants, llegendari, oníric, de retrobament amb el propi passat… sempre amb la música clàssica com a banda sonora.

 

Relats continguts en aquesta antologia:
Hemisferi sud ★★★
Casa emmordassada ★★★
La muntanya de la lluna ★★
Kaneai ★★
Transformació ★★★
L’amic ★★★
Bellesa galàctica ★★

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 48 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari