Article: El llibre perfecte

En l’elaboració d’un llibre intervenen diversos actors; més enllà de l’escriptor, qualsevol volum acull la confluència de dissenyadors, maquetadors, en ocasions traductors, il·lustradors… Molts d’ells romanen anònims i altres apareixen signant la seva col·laboració, però tots ells són els diversos elements complementaris en un projecte que arriba a les mans del lector amagant, sovint, la laboriosa tasca duta a terme. El llibre és, doncs, més que el text i les il·lustracions ja que en el producte final es sumen diverses sensibilitats i capacitats que conflueixen i convergeixen. A Aventura en el barco, un llibre publicat el 1956 per primer cop en castellà per l’Editorial Molino es van trobar quatre talents excepcionals que signaven el seu treball: Enid Blyton, Guillermo López Hipkiss, Stuart Tresilian i Pablo Ramírez. Quatre artistes que van coincidir per crear el llibre perfecte.

A inicis dels anys cinquanta, Molino es trobava amb un panorama editorial que exigia obrir noves direccions ja que, en aquells anys, la població espanyola començava a incorporar-se, molt lentament, als models d’una societat de consum. Després d’haver mantingut una posició de privilegi en el mercat de la novel·la popular gràcies a la Biblioteca Oro, la irrupció de noves editorials com Cliper, Dólar o especialment Bruguera van obligar a modificar les seves estratègies comercials. Va ser en aquests anys que es van crear col·leccions dedicades específicament als seus autors estrella -Agatha Christie i Earl Stanley Gardner- i es va decidir intensificar la línia de llibre juvenil potenciant les col·leccions amb els títols de Julio Verne i Richmal Crompton alhora que es preparava el desembarcament d’Enid Blyton al nostre país. Aquest es va dur a terme, inicialment, amb diverses col·leccions –Aventura, Las mellizas de Santa Clara i Misterio– que es presentaven als lectors com un producte d’alta qualitat caracteritzat per volums de tapa dura i sobrecoberta, elegant disseny, excel·lents i modernes portades, cuidades traduccions i notables il·lustracions interiors. Entre totes les primeres edicions de Blyton, la col·lecció estrella va ser, sens dubte, Aventura, i entre els títols de la col·lecció la joia de la corona fou Aventura en el barco.

Enid Blyton (1897-1968) és una de les autores essencials en la història de la literatura juvenil; més enllà de valoracions morals, socials o culturals, és innegable que la seva aportació ha estat decisiva des del moment en què estem parlant d’una de les autores més universals de tots els temps. És possible que avui dia la seva literatura no tingui el prestigi i popularitat d’abans però convé ressenyar com, a mitjans dels anys cinquanta, les seves novel·les van constituir una de les primeres apostes sòlides que hi va haver al nostre país de crear un espai específic per a la literatura juvenil. Més enllà dels seus innegables valors literaris, Blyton va tenir l’extraordinari mèrit de crear una generació de lectors joves que, un cop adults i sent ja no només pares i mares sinó rectors de la nova societat democràtica, van ser plenament conscients de com la literatura juvenil era una realitat cultural a desenvolupar i potenciar. Aventura en el barco (1950) era una nova entrega de les peripècies de Jack, George, Dolly i Lucy després dels volums Aventura en la isla (1944), Aventura en el castillo (1946), Aventura en el valle (1947), Aventura en el mar (1948) i Aventura en la montaña (1949). El  que va ser sisè lliurament de la col·lecció era un episodi decisiu doncs culminava amb les noces de Bill Cunningham, l’amic i mentor dels nens, amb la mare, la senyora Mannering. Inicialment suposava el final de la sèrie però, segons explicava l’autora, van ser les insistents peticions dels lectors les que van permetre la posterior aparició d’Aventura en el circo (1952) i Aventura en el río (1955). Aventura en el barco ens narra un apassionant viatge per la Mediterrània -especialment per les illes gregues- on la troballa d’un vell mapa del tresor desencadenarà una peripècia carregada d’emoció i intensitat. Evocant a vegades el to british d’Agatha Christie a Poirot a Egipte, homenatjant Stevenson o proposant una mena de singular precedent de La meva família i altres animals de Gerald Durrell, la novel·la és una excel·lent peça d’aventures amb un equilibri impecable entre tots els seus diversos elements.

Les il·lustracions interiors del volum reproduïen les originals de l’edició anglesa i van ser responsabilitat de Stuart Tresilian, un exquisit dibuixant britànic d’extraordinàries aptituds; nascut a Bristol el 1891, va tenir una sòlida formació com a dibuixant. Va participar en la primera guerra mundial on va ser fet presoner i les seves il·lustracions realitzades en el camp de concentració on estava reclòs estan exposades a l’Imperial War Museum. En el terreny professional va desenvolupar una àmplia tasca com a professor i com a il·lustrador en revistes britàniques dels anys trenta i quaranta i entre les seves obres destaquen el seu manual Human anatomy for art students i les seves composicions per a El llibre de la selva de Rudyard Kipling, un treball que va marcar la identitat gràfica de Mowgli en l’imaginari col·lectiu. Com a il·lustrador d’Enid Blyton va ser el responsable de la col·lecció Adventure, tant de les estampes interiors com de les portades. Tresilian va ser un dibuixant extraordinàriament efectiu i la seva ploma va saber crear, amb un admirable domini de la figura humana i de la distribució dels elements en el conjunt, unes atmosferes d’enorme força descriptiva i de gran intensitat dramàtica; el seu treball a Aventura en el barco va ser brillant ja que, amb un ús expressiu de les ombres i de les composicions, va saber dotar cadascuna de les seves il·lustracions de la textura adequada per intensificar i subratllar l’emoció de la lectura.

El traductor del llibre va ser Guillermo López Hipkiss (1902-1957), una de les figures llegendàries de la novel·la popular espanyola. Polifacètic, imaginatiu i fi estilista del llenguatge, a ell es deu una de les grans sèries de la novel·la popular dels anys quaranta, El encapuchado, probablement el millor pulp hispànic, comparable als clàssics del gènere com La sombra o Doc Savage. Abans havia creat diversos personatges i sèries, destacant Yuma, protagonitzada per un detectiu -gairebé un superheroi- que tenia la seva base d’actuacions a la muntanya del Tibidabo de Barcelona, ​​però va ser El encapuchado, a través dels seus vuitanta-dos lliuraments, el que el va convertir en un autor de llegenda. En el seu moment la sèrie, ambientada a Baltimore i protagonitzada pel milionari Milton Drake -que amagava la seva identitat de El encapuchado que li permetia lluitar contra el crim-, va competir amb El Coyote de José Mallorquí i El pirata negro, d’Arnaldo Visconti -pseudònim de Pedro Víctor Debrigode-, però davant dels models més decimonònics dels seus competidors, la proposta de G. L. Hipkiss -que així signava- va crear les bases per desenvolupar a Espanya una autèntica novel·la negra. Si Hipkiss va ser un novel·lista brillant, no menys important va ser la seva tasca com a traductor ja que a ell devem moltes versions espanyoles de clàssics del cinema nord-americà i, de manera molt especial, nombroses van ser les seves traduccions d’alguns dels autors anglesos més conegut i divulgats al nostre país; Richmal CromptonGuillermo el travieso-, Agatha Christie i la pròpia Enid Blyton. Molts lectors hispànics es van aficionar a la lectura a través de les paraules de Guillermo López Hipkiss.

De les cobertes de l’edició de Molino es va ocupar Pablo Ramírez (1926-1966), el gran renovador de la il·lustració espanyola als anys seixanta, una figura cabdal que, en els últims anys, està començant a ser reivindicat i valorat en tota la seva grandesa i importància. En el títol que ens ocupa, originàriament les edicions angleses anaven encapçalades per unes portades excel·lents dibuixades per Stuart Tresilian. L’editor, potser perquè les va veure massa angleses, o potser una mica antigues -el treball de l’il·lustrador britànic tenia un aire molt anys quaranta, i és possible que l’editor considerés que no era prou modern per atrapar els lectors dels anys cinquanta- va optar per encarregar a Ramírez unes noves portades que dotarien a la sèrie d’un fresc i singular esperit. Enfront de les acolorides i bigarrades propostes de l’autor anglès, Ramírez va oferir unes composicions netes i diàfanes, normalment protagonitzades per pocs personatges que apareixien emmarcats en unes composicions elegants i càlides. Amb un gust especial pel retrat, les seves il·lustracions se centraven més en el gest del personatge que no en la recreació d’una escena del llibre anunciant així un món entusiasta, confiat i juvenil, un univers de ficcions vitalista i emocionant que després trobava el seu desenvolupament narratiu en les narracions de Blyton. A Aventura en el barco Ramírez va crear una meravellosa portada mediterrània on el color blau de la mar es perllongava amb elegància fins els pantalons, la camisa i els ulls d’un noi que, amb cert desvergonyiment, mirava fixament al lector mentre recolzava el seu peu a la borda d’una petita barca que surava serena sobre unes aigües tranquil·les, plàcides i lluminoses. Sens dubte, la costa del Masnou on vivia va inspirar a l’autor per crear una composició que transmet una inoblidable llum i atmosfera mediterrània. Curiosament, i és una llàstima, l’editor no va voler mantenir els magnífics treballs de Ramírez i a mitjans dels seixanta va encarregar a un altre il·lustrador, Noiquet, la creació de noves portades. Segurament amb això intentava llançar de nou al mercat una col·lecció que, a mitjans d’aquesta dècada, començava a ser bandejada pel desembarcament imparable de les aventures de Los cinco, que publicava Editorial Joventut.

Aventura en el barco va ser un volum exemplar on la suma de sensibilitats artístiques diverses van convergir en un producte de factura impecable, una proposta en la qual el treball de tots els implicats va generar una singular dinàmica de complicitat que va permetre que avui puguem parlar, potser una mica alimentats per la nostàlgica evocació d’aquells llibres que van marcar la nostra infància, del llibre perfecte.

Aventura en el barco va ser el primer llibre que recordo haver llegit.

Joan Manuel Soldevilla

Joan Manuel Soldevilla

Catedràtic de llengua i literatura espanyoles. Professor a secundària. És autor, entre d’altres, dels assajos Som i serem (tintinaires) i Àngel Puigmiquel. Una aventura gràfica.

solde has 24 posts and counting.See all posts by solde

One thought on “Article: El llibre perfecte

  • 8 de juny de 2017 at 17:44
    Permalink

    És cert que darrera d’un llibre hi ha un conjunt de moltes persones que el fan possible, però si a més el llibre és un llibre d’art (és a dir, que no és de sèrie), la figura d’un bon enquadernador és imprescindible.

    Reply

Deixa un comentari