BIENVENIDOS AL BIZARRO (2017) – Diversos Autors

Autors: Diversos autors
Títol: Bienvenidos al bizarro
Editorial: Orciny Press
Any: 2017
Pàgines: 256
ISBN: 978-849451816-4
Valoració: ★★★

 

La petitat editorial Orciny Press segueix amb la seva tasca sibil·lina d’escampar la paraula bizarra urbi et orbi. L’estratègia és molt hàbil, i efectiva. Cada dia més lectors es veuen empesos a abandonar les seves zones de confort per submergir-se en històries desmesurades amb l’humor, la crítica social, el sexe i l’ultraviolència com a leit motiv. Mala cosa. La primera aproximació va venir de la mà de Fantasma, de la nord-americana Laura Lee Bahr. Una novel·la excel·lent i que és una bona primera presa de contacte amb el gènere per a aquells que no l’han degustat mai (la punteta i prou, vaja). Després va venir la superba novel·la de Carlton Mellick III La casa de arenas movedizas, una Alícia a Wonderland molt passada de voltes. I en últim terme vam poder revolcar-nos en el bizarro 100% de la mà de Jeremy Robert Johnson i la seva inclassificable Ciudad revientacráneos.

Seguint, doncs, amb aquest pla, és lògic que ens trobem on ens trobem: davant la primera antologia de relats bizarros publicada a Espanya. És el que tocava. Bravo! Independentment d’altres factors (que analitzaré tot seguit) cal aplaudir en primer lloc la valentia d’Orciny Press: en un moment que les grans editorials no arrisquen gens ni mica (el de sempre, servit de la mateixa manera de sempre), els outsiders culturals prenen el relleu i assumeixen la tasca d’aportar novetats fresques al mercat editorial, un xute de literatura experimental, agosarada i revitalitzadora directament en vena per activar les sinapsis mentals resseques d’uns lectors ensopits massa sovint per la literatura que ens serveixen enllaunada. Bienvenidos al bizarro és un triple salt mortal. Una pirueta arriscada, que potser no acaba de ser mereixedora dels “ten points” del jurat, però necessària en els temps que corren i del tot coherent al que ens té acostumats Orciny Press.

Entre els escollits per figurar en aquesta benvinguda al gènere, un grapat de clàssics (si és que en un gènere tan nou es pot parlar ja de clàssics) i d’altres de no tant. L’antologia s’obre amb l’habitual pròleg d’Hugo Camacho, l’editor. Un cant al gènere i a la resistència contracultural, en un moment que fins i tot la tradicional contracultura sembla haver-se aburgesat. De lectura recomanable. Segueixen els onze relats del llibre, cadascun d’autor, temàtica i extensió diferents.

Comencem amb Jeremy Robert Johnson i el seu relat “La Liga de los Céroes”. Sí, efectivament, els Céroes. Als lectors de Ciudad revientacráneos això us ha de sonar, segur. Sí, és un crossover. A la novel·la llegíem com en un futur indeterminat la gent es modifica físicament amb tota mena d’implants per escapar de la mediocritat. Cal ser diferent a qualsevol preu, fins i tot al d’ésser grotesc. Qui tingui la modificació més extravagant serà l’elegit per participar en un esperpèntic show televisiu denominat precisament així: la Lliga dels Céroes. Un relat ple de causticitat i mala llet, a propòsit de les operacions d’estètica i la superficialitat del món postmodern actual.

El següent relat no està menys carregat de mala llet. Es tracta, en aquest cas, de “Dinámica de clase”, de D. Harlan Wilson, una expressió que sonarà als docents. De fet, és exactament d’això del que parla el conte: del sistema educatiu. El Dr. Beebody és un professor tremendament preocupat per l’educació emocional dels seus alumnes, tant, que quan en veu algun de trist no pot evitar abraçar-lo, petonejar-lo. És clar, la cosa no pot acabar bé… “Gigantas sentadas en la bahía de Berangkat”, de Tamara Romero, és diferent a bona part dels altres relats. Potser sigui a causa dels referents culturals, ja que és dels pocs integrants del recull que no beu de la cultura anglosaxona. En aquest cas, l’autora ens planteja què ocorreria amb dues gegantes convertides en atraccions turístiques i sotmeses davant la seva passivitat a tota mena de vexacions i maltractaments. No dista tant del comportament reprobable de l’home amb els animals salvatges i el medi natural.

“La noche de las chonis”, de Grant Wamack, és un enorme despropòsit, tan gran que al final acaba arrancant una inevitable riallada en el lector. Us imagineu uns robots amb l’aspecte de Miley Cyrus fent twerking davant una colla d’ancians sortits? Hi intervenen tots els tòpics del gènere: l’humor, la crítica social, el grotesc, etc. “Pequeña miss ultrasonido”, de Robert Devereaux, ens remet en canvi a l’univers de les petites misses, una mania que aquí (per sort) es desconeix, però molt corrent en certs estats dels Estats Units. Es va popularitzar gràcies a l’excel·lent cinta de Jonathan Dayton i Valerie Faris Pequeña miss Sunshine, on es satiritzava la mania de molts pares i mares per exhibir en la passarel·la les seves filles, com més joves millor. Doncs bé, Devereaux du això al límit i ens mostra com serien concursos de bellesa… intrauterins! Temps al temps.

Quant al següent relat, de Matthew Revert, potser sí que “Hay un millón de maneras de hacer lo correcto”, però la veritat és que jo he estat incapaç de trobar-ne gaires per definir-lo. Una aproximació surrealista a les pors de l’adolescència i a la masturbació? En qualsevol cas, segur que no us deixa indiferents. He gaudit molt més, en canvi, de “Bailarina exótica”, on l’autora, Violet LeVoit, es pregunta amb acidesa i dosi de violència extrema (d’aquella que et fa apretar les dents ben fort) què espera la societat de les dones? Anorèxia, autolesions, superficialitat… tot té cabuda en una història breu però amb un final apoteòsic.

Tampoc decep el relat de Carlton Mellick III, “Orgía fantástica”. La veritat és que després de la gran impressió de La casa de arenas movedizas em feia un cert respecte retrobar-me amb l’autor, per allò de les expectatives, però el cert és que (sense arribar a les cotes sublims d’aquella), aquest relat aguanta el tipus perfectament. Us imagineu un futur en el qual les malalties venèries no s’evitin, sinó que un se n’infecti voluntàriament? I que existeixin clubs selectes on persones amb recursos hi van per infectar-se de les més extravagants? No és fàcil dir tants disbarats, encara que ho sembli, ni dir-los tan ben dits. El relat val molt la pena i si alguna cosa té el senyor Mellick és que en el fons tot el que diu vol dir altres coses. No té malbaratament el final, amb aquesta nova Icària bizarra a base de freaks, curiosament molt més lliure i justa que la nostra societat, tan sana i tan pulcra.

Ni “Señor Felpa, detective”, de Garret Cook, ni “El vendedor de dildos a domicilio”, de Kevin L. Donihe m’han acabat de convèncer. El primer compta com a basa més destacada amb l’excusa argumental: el detectiu del títol és un osset de peluix, que es desenvolupa amb les maneres d’un Sam Spade. En el segon, igual: un home ha de vendre un maletí ple de dildos i de passada enfrontar-se a problemes d’índole existencialista. La veritat és que el meu interès, passades unes pàgines, va decaure força i ja no es va recuperar. No així el relat que hi ha entremig, de Laura Lee Bahr, “Pastel de terciopelo azul”. Oi que existeix un pastís “Red Velvet”? Doncs per què no un Blue Velvet? I de passada comencem amb una picada d’ullet al bo de David Lynch, en la línia de Fantasma, també. Qui l’hagi llegit ja haurà pogut gaudir de l’extraordinari domini narratiu de Lee Bahr. No es tracta només del que diu, sinó de com ho diu. Estranyesa però amb un toc elegant i mesurat, poètic quasi. Aquí, altra vegada, assistim a una mostra més del seu meravellós estil.

En definitiva, onze (més una, la de Sergi Álvarez, si heu pogut aconseguir l’ “extra”) mostres de les diferents cares d’aquest gènere que, per mèrits propis, comença ja a ser conegut i valorat a casa nostra. No es tracta d’una literatura per a tots els lectors, però sí que agradarà a aquells que busquin noves emocions i experiències radicals. M’hi jugo un pèsol que molts dels que ara mateix esteu resseguint aquestes línies ja heu llegit algun altre dels títols que he mencionat, i que repetireu. I si és el primer cop, tranquils. Passeu, poseu-vos còmodes al sofà i disposeu-vos a passar una molt bona estona de plaers absolutament excessius i culpables. Sigueu benvinguts al bizarro!

 

Relats continguts en aquesta antologia:
La Liga de los Céroes ★★★
Dinámica de clase ★★★★
Gigantas sentadas en la bahía de Berangkat ★★★
La noche de las chonis ★★★
Pequeña Miss Ultrasonido ★★★★
Hay un millón de maneras de hacer lo correcto ★★
Bailarina exótica ★★★★
Orgía fantástica ★★★★
Señor Felpa, detective ★★
Pastel de terciopelo azul ★★★★
El vendedor de dildos a domicilio ★★
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 301 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari