¡A TOMAR POR MUNDO LA BICICLETA! (2017) – Ángel Amieva

Autor: Ángel Amieva
Títol: ¡A tomar por mundo la bicicleta!
Editorial: Ediciones Ende
Any: 2017
Pàgines: 202
ISBN: 978-84-16683-99-4
Valoració: ★★★

 

L’Àngel Amieva és un tipus inquiet, un personatge que defuig de les convencions que marca el temps i que molts resumeixen en allò de ‘fer arrels’. Estem davant un còmic amb fusta d’escriptor i esperit d’explorador, nascut per solcar els mars en un veler bergantí, com el pirata d’Espronceda. Una mica d’aquest icònic personatge, i si m’apureu del no menys mític Phileas Fogg de Jules Verne, es pot palpar en aquesta tercera bogeria a dues rodes que ens narra en el llibre A tomar por mundo la bicicleta!, una aventura de 5.000 quilòmetres en bicicleta a través del Nord-est de l’Índia, Myanmar, Tailàndia, Malàisia i tot el reguitzell d’illes d’Indonèsia entre els mesos de març i agost de l’any 2016, una odissea narrada tota ella en format de diari i, com ja va fer en els llibres que el precedeixen, La ruta de la risa i La loca conquista de América, amb l’humor com a bandera.

Què ens espera, doncs, en aquest tercer volum dels seus viatges ‘bicicletejats’? Òbviament noves gestes recorrent infinitat de quilòmetres, radiografiant variades gents, abraçant múltiples cultures… I riures, molts riures. ¿I no és una mica això la vida? ¿Pedalar sense parar i lluitar contra tot tipus d’obstacles per completar, amb el major humor possible, les etapes que donen forma a la ruta de la nostra pròpia existència? Vida, viatge, humor i repte, tot en un. Però en aquest llibre, que per moments coqueteja amb els manuals d’autoajuda, hi trobareu també reflexos de la llunyana i injusta realitat que envolta el nostre món, i de com la solidaritat és una de les poques grans armes que tenim per canviar-lo. Una meravellosa aventura amb pòsit crític per fer-nos reflexionar sobre el sentit de la vida, ni més ni menys. Precisament els millors passatges són aquells en què abunden les diferències entre la zona de confort i la zona de risc que l’aventurer dissecciona amb un to moral i una visió positiva i optimista de la vida.

I tot això us ho diu algú que no és molt amic de llibres i novel·les de viatges, bàsicament perquè viatjar és una cosa molt personal i qui escriu sobre això sol perdre’s en descripcions tedioses i hiperbòliques de llocs que potser només existeixin en la seva imaginació, convertint la seva lectura en alguna cosa realment llunyana i artificial. Àngel té la increïble facilitat, l’envejable habilitat, de fer-nos partícips dels viatges que emprèn amb total naturalitat i sinceritat, amo i senyor d’una narració tan fluida com hilarant o dramàtica, convertint el relat, les seves incomptables anècdotes i vivències, moltes d’elles difícils de creure, en increïblement properes i autèntiques. Cal destacar l’increïble atac dels mosquits gegants en un hostal de mala mort, el sexe frustrat amb un succedani de Carmen de Mairena o l’hospitalitat d’un aspirant a psicòpata neuròtic.

Perquè viatjar és moviment, com la vida, com la llibertat, com el vent, com el coiot intentant atrapar el correcamins… Deia Robert Louis Stevenson, el genial autor de, entre altres obres mestres, L’illa del tresor i L’estrany cas del Dr . Jekyll i Mr. Hyde, que “no viatjo per anar a un lloc en particular, sinó per anar-hi. Viatjo pel plaer de viatjar. La qüestió és moure’ns “. El realment important és el viatge i en què ho convertim. Meravellosa lliçó de vida que l’Àngel ens exposa en la seva obra i que tots hauríem d’aplicar-nos de la mateixa manera.

David

David "Callahan" Ruiz

Llicenciat en Història. Director de cinema fantàstic i de terror. És també autor de la novel·la El crit de les ultracoses (finalista Premis UPC 2014 i Ictineu 2016). També a @ElsBastards i @DiarideGirona

callahan has 10 posts and counting.See all posts by callahan

Deixa un comentari