NO ANEM SOBRATS DE BONA GENT (2017) – Pere Maruny

Autor: Pere Maruny
Títol: No anem sobrats de bona gent
Editorial: Brau Edicions
Any: 2017
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-15885-51-1
Valoració:★★★★

 

En Pere Maruny és un escriptor d’aquells que val molt la pena llegir. Aquesta nova veu de la narrativa catalana, que arriba amb intenció de quedar-s’hi, té una biografia paradigmàtica de l’intel·lectual inconformista d’inici de segle. Ha compartit manta, tall i mam amb els zapatistas a les zones selvàtiques de Mèxic, ha conviscut amb jueus i àrabs a Palestina durant diverses intifades, ha treballat de periodista de guerra, de dependent o d’obrer. També és pare de família, activista cultural i participa en les polítiques de base municipals. En definitiva: un intel·lectual sense ulleres de pasta, amb pantalons estripats i samarra de Komando Moriles o Kortatu. I a més el cap li va a mil.

“I a mi per què collons m’expliques la seva vida?” t’estaràs preguntant, oh lector, que has tingut l’avinentesa d’arribar fins aquí. Doncs perquè de tot això neix la novel·la No anem sobrats de bona gent publicada per Brau Edicions dins la seva Col·lecció Verd Nil -la joia de la corona- que no ens tallem un pèl de recomanar des de la nau biblionàutica.

No anem sobrats de bona gent és una novel·la polièdrica, o una novel·la de novel·les, on als lectors poc habituats a estructures complexes els caldrà un xic de paciència -paciència, però, que serà recompensada.

Al text hi ha clarament dues trames que s’acabaran enllaçant i encaixant com si fos un cub de Rubik. La primera beu de la novel·la històrica i té un estil gairebé decimonònic, amb un llenguatge força clàssic -sobta per exemple l’ús recorrent del present simple-.  Darrere d’una gran tasca de documentació rigorosa, en Maruny, utilitzant un narrador turmentat en primera persona, ens explica la història de la nissaga dels Dalmau i ho fa durant un lax període de temps que va des dels fets de la Revolució La Gloriosa -durant el darrer terç del segle XIX- fins a la transició del Franquisme a la Monarquia Constitucional. Aquesta primera trama recorda un xic els Episodios Nacionales galdosians on personatges històrics interactuen amb els personatges ficticis protagonistes.

D’altra banda, hi ha una segona trama situada a l’actualitat, a mans d’un narrador omniscient, amb un llenguatge molt més àgil, actual i on una barreja de registres lingüístics donen versemblança a uns personatges gairebé inversemblants. En aquesta part, la Mireia Estruch, qui fora un referent dins dels moviments mal anomenats antisistema, s’enfrontarà als poders foscos governamentals i a crepuscles neonazis.

Com si fos un episodi trepidant de telesèrie -d’aquells que escriu en George Pelacanos-, llegim les aventures d’aquesta atípica heroïna punk que, tot apretant un cotxet amb un nadó pels carrers de Madrid, fugirà o s’enfrontarà a agents, periodistes o policies  que cobren de la caixa de fons reservats i treballen a les ordres d’un poderós i anònim “servidor de l’Estat”.

Si un heroi és algú que representa els valors d’una societat -el Cid, els dels castellans medievals; el Capità América, els dels americans intervencionistes antihitlerians; o la Belén Esteban, els ideals de les xonis de mig Principat-, la Mireia Estruch és la darrera gran heroïna de la literatura catalana, que abandera els ideals de l’esquerra idealista actual.

Un nou estil  amb marca identitària del segle XXI que potser esdevindrà un estereotip i que, de ben segur, protagonitzarà noves històries. Esperarem amb candeletes per llegir-les.

Jordi Casals

Jordi Casals

Llicenciat en Filologia. Professor de Llengua i Literatura Castellana. Autor de les noveŀles Muerte por funky i Telecaster circus.

jordi has 18 posts and counting.See all posts by jordi

Deixa un comentari