Entrevista a Enric Bassegoda: “Sempre intento col·locar una lectura obligatòria de fantàstic als meus alumnes”

Enric Bassegoda (Espolla, 1977) és professor de secundària, redactor d’aquest web quasi des del començament i, des de fa un parell d’anys, es dedica també a escriure. De fet, el seu primer relat, “Llers, 1939” va ser guardonat l’any passat amb el Premi Ictineu a millor relat de gènere fantàstic escrit en català, ex aequo amb “Compartiu, si us plau”, d’Hugo Camacho.

Per tot això, li hem volgut fer avui aquesta entrevista.

El Biblionauta: Com a professor de llengua i literatura segur que t’agrada llegir. Quins són els teus autors de capçalera? Mires de tenir-los en compte quan escrius?

Enric Bassegoda Pineda: Exacte, m’agrada molt llegir, però mai he tingut un rumb fix pel que fa a lectures, m’agrada dir que sóc molt promiscu en aquest tema. Llegeixo el que em crida l’atenció i basculo entre aquells autors que formen part del cànon, els clàssics, fins als autors més actuals per veure què es fa de nou. No puc dir que tingui un autor de capçalera, en tinc molts. Sovint als autors més canònics hi acabes per la feina, els plans d’estudi els inclouen i és una bona excusa per posar-te al dia en aquest tipus de lectures. Però hi ha autors que sempre et criden i hi tornes habitualment. Quan escrius sempre tens models presents i penses en com de bé ho han fet aquests autors que has llegit prèviament. Fins i tot, inconscientment, tens models que et venen i van i que els uses sense ni adonar-te’n.

EB: Quan vas començar a escriure?

EBP: Vaig començar a l’institut, m’agradava molt llegir i creia que el següent pas lògic era posar-me a escriure. En aquella etapa vaig escriure sobretot poesia i poca narrativa, molt adolescent tot plegat. Però val a dir que era una poesia plena de referències als poetes que llegia en aquell moment, que eren els que treballàvem a classe. El problema va ser que tot va quedar molt aturat amb els estudis universitaris, pensava que a la Facultat de Filologia seria fàcil publicar en revistes literàries i més aviat va ser el contrari, no hi havia massa res, i el poc que hi havia no hi vaig saber trobar cabuda. Després de la facultat vaig estudiar el doctorat i el que escrivia bàsicament era assaig i tampoc llegia massa, així que tot es va anar apagant. Fins a “Llers, 1939”.

EB: En canvi, “Llers, 1939” ha estat el teu primer relat publicat. Com és? Com va anar el procés fins que va sortir publicat aquest relat?

EBP: Amb el “Llers, 1939” tot va venir una mica de casualitat. Un dia a casa i per mitjà del Twitter (perquè després diguin que les xarxes socials són una pèrdua de temps) vaig veure la convocatòria d’una editorial nova, Orciny Press, que proposava editar una antologia amb personatges de la mitologia catalana actualitzats. Vaig pensar que era una bona oportunitat perquè no era com la resta de concursos, on simplement es publica l’obra guanyadora i la resta s’han de buscar la vida. Així doncs em vaig embrancar en l’escriptura del relat, cosa que va suposar aparcar un projecte que tenia entre mans durant un temps. El resultat però, va ser molt positiu, ja que me’l van triar per aparèixer a Catalunya mítica, cosa que em va fer molt content i em va permetre conèixer un munt de gent molt interessant.

EB: “Llers, 1939” és un relat de terror fantàstic. Explica’ns breument de què va i d’on va sorgir la idea.

EBP: El relat aprofita la figura del comte Estruc, un ésser llegendari que va viure a Llers durant el segle XII. Com que va portar una vida dissipada, va ser condemnat a retornar de la mort i alimentar-se de sang de persones vives. També deixava prenyades a noies que parien petits monstres que morien en el moment de néixer. Els vampirs sempre m’han fascinat, de petit em feien molta por, però també m’atreia aquell aire aristocràtic que tenen. El següent pas va ser agafar aquesta figura i descontextualitzar-la, la vaig passar de l’Edat Mitjana als darrers dies de la Guerra Civil, quan l’Alt Empordà, en general, i Llers, en particular, vivien la desbandada de l’exèrcit republicà.

EB: Explica què va significar per a tu guanyar el Premi Ictineu a millor relat fantàstic l’any passat amb aquest relat.

EBP: Ho vius amb molta alegria, de fet no m’ho esperava, competia amb altres relats molt interessants i de gent més consagrada que jo. Va ser una categoria molt renyida, ja que vam quedar empatats amb, curiosament, l’editor d’Orciny Press, Hugo Camacho. Ara bé, després de l’alegria torna la realitat, tornar a treballar i a escriure per donar noves històries i sobretot pressió, per mantenir el nivell.

EB: Al web El Biblionauta, on formes part de l’equip de redacció pràcticament des del començament, et dediques a ressenyar llibres especialment de gènere no fantàstic. Com és? Quin gènere t’agrada més?

EBP: Com ja he dit abans, sóc molt eclèctic pel que fa a les lectures i basculo d’un costat a un altre. En general m’ocupo dels gèneres no fantàstics perquè en el repartiment de feines, a mi em va tocar, des del principi, aquest tipus d’obres. Això implica que has de llegir aquestes i també les de gènere fantàstic que m’interessen, sobretot les de fantasia èpica, que m’agrada molt, sense fer-ne ressenyes, cosa que vol dir més llibres per llegir al final. Amb la ciència-ficció més clàssica no he tingut problemes perquè l’he rebuda més per l’audiovisual que no pas a través de les lectures.

EB: Com a professor i escriptor, digues: quin valor creus que té el fantàstic per despertar l’hàbit lector entre els nostres joves? Recomanes algun llibre per fer llegir a les aules?

EBP: El fantàstic pot ser un ganxo per atreure molts joves a la lectura, els adolescents lectors sovint devoren aquest tipus d’obres que solen tenir un volum considerable i no els espanta. El problema és que es perden com a lectors al batxillerat i intueixo que ja no tornen al món de la lectura, cosa que és una llàstima. Sempre intento col·locar una lectura obligatòria de fantàstic als meus alumnes de les tres que fem durant el curs, a més de donar-los una llista amb molts altres títols on el fantàstic hi és ben present. Aquest any hem llegit Ullals de Sebastià Roig i Salvador Macip i ha funcionat molt bé. Al batxillerat, però, no pots triar les lectures, ja que et venen donades pels plans d’estudi.

EB: Ha estat l’únic relat que has publicat fins ara? Quins altres relats has publicat i on? T’has plantejat escriure una novel.la?

EBP: A més del “Llers, 1939” tinc repartits altres relats en revistes literàries, bàsicament. Al primer número de l’almanac d’El Biblionauta va sortir “He escoltat el corn de Carlemany”, del qual n’estic molt content, perquè torno a barrejar història i llegenda. També, sense ser de gènere fantàstic, es pot trobar Finestres que aturen la foscor a una revista literària molt interessant que es diu Inèdits i també a Doll de Tinta, una altra d’aquestes revistes literàries, es pot llegir Sierra Slumber, que també està penjat en digital a la web d’El Biblionauta. De fet, el projecte que he esmentat abans que vaig deixar aturat per centrar-me en l’escriptura del “Llers, 1939” no és altre que una novel·la breu, que no és de gènere fantàstic. En aquests moments ja la tinc enllestida i estic en busca d’editor, però és una tasca molt difícil i segurament em passarà, com a molts escriptors novells, que la primera novel·la es quedarà sense publicar.

Pots llegir el seu últim relat des d’aquí, o descarregar-te’l en pdf si ho prefereixes clicant aquí.

EB: Explica’ns quines idees de futur tens, pel que fa a la literatura? Seguiràs escrivint? Alguna primícia que ens puguis avançar?

EBP: Seguiré escrivint, segur, és una activitat que m’emociona i mentre ho faig m’ho passo molt bé. És una llàstima que no sempre els resultats siguin visibles i això a vegades pot pesar per seguir endavant, sense tenir la certesa de ser llegit. També continuaré la tasca de crític amb les ressenyes a El Biblionauta i m’agradaria tornar a la novel·la, només que és una activitat molt més exigent que el relat breu, necessites més temps i tenir-la molt controlada abans de començar el que és pròpiament escriure. I a veure si hi ha més sort quan la tingui enllestida.

El Biblionauta

El Biblionauta

Un viatge als llibres. Literatura en general. Ciència-ficció, fantasia, terror i còmics en particular.

el-biblionauta has 93 posts and counting.See all posts by el-biblionauta

Deixa un comentari