NO S’ESVAEIX (1987) – Jim Dodge

Autor: Jim Dodge
Títol: No se desvanece (No Fade Away)
Editorial: Alpha Decay
Any: 2017 (1987)
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-945113-8-7
Estrelles: ★★★★★

 

Tinc la sort que la meva dona, quan veu un objecte que li fa pensar en mi, me’l regala. Sí, ho sé. Faig enveja. Gràcies a aquest hàbit gaudeixo d’una rèplica d’un cotxe Bond en miniatura, d’una Estrella de la Mort que és un llum de tauleta de nit, de figures del Doc. Doom o d’una Telecaster vermella. Sí, ja. Faig ràbia i enveja de la lletja.

Ella sap que Jim Dodge és un dels meus escriptors favorits. Per això l’altre dia la Marta va arribar a casa amb un mig somriure de múrria, de mare de família el matí del Dia de Reis. Duia un paquetet en el qual hi havia un llibre amb un títol que jo no havia llegit d’aquest escriptor yankee. Una nova novel·la d’en Jim Dodge? Em van agafar palpitacions, perquè Dodge ha deixat d’escriure i ha assegurat que no publicarà res més .

Era possible que un dels meus escriptors de capçalera hagués publicat una nova novel·la i que estigués ja traduïda al castellà sense que jo me n’hagués assabentat? Darrerament estic força empanat, així que tot assenyalava al sí: tenia a les mans un exemplar, editat per Alpha Decay, amb un títol que desconeixia, No se desvanece, signat per Jim Dodge.

Pausa dramàtica. Canvi d’escena. Flaix-back.

A l’institut Cap Norfeu de Roses he fet molts amics, un d’ells és en Xavi Teixidor. En Xavi és un cafre simpàtic, un ionqui de la bona lite amb un peu a la docència i un altre al món editorial. A més, és el talentós guitarrista del grup d’indie pop Morgat Morgat. Un tio amb  tan bon gust, que fins i tot té una Telecaster negra.

Us explico tot això perquè va ser ell qui em va deixar el primer llibre que vaig llegir d’en Jim Dodge. Devia ser cap al 2013 més o menys, quan vam convidar en Kiko Amat a fer una xerrada a l’institut. En Xavi em va confessar que de l’Amat només n’havia llegit un pròleg que havia fet a una novel·la. I me la va deixar. Li estaré sempre eternament agraït.

Quina? Titulada originalment com Not Fade Away, és una de les millors novel·les que he llegit mai. De fet, quan he de fer un top 5 de lectures preferides -com si fos un personatge de Nick Hornby-  aquest llibre sempre troba un lloc destacat entre els meus highlights.

L’exemplar que vaig llegir era de l’edició que va publicar el segell El Aleph amb un títol diferent, poc fidel però força cridaner: El Cadillac de Big Bopper.

Fi del flaix-back. Tornada al present. Desenllaç:

No se desvanece, la novel·la que amb tanta il·lusió vaig rebre l’altre dia de mans de la meva dona, és Not Fade Away, és El Cadillac de Big Bopper en una nova traducció que acaba d’editar Alpha Decay.

Que de què va? Recordeu haver llegit  -o si sou de la quinta de Manolo Escobar, haver viscut- la notícia de l’accident aeri en què van morir tres estrelles del Rock and Roll? Buddy Holly (Oh! Peggy Sue), Richie Valens (Para bailar la bamba) i Big Bopper (Chantilly Lace have a pretty face). Doncs el protagonista, en George, es guanya la vida destrossant vehicles perquè els seus propietaris cobrin l’import de l’assegurança. Però quan li encarreguen destrossar un Cadillac que una fan havia regalat a Big Bopper, decideix retre homenatge al cantant de rock and roll i dur el cotxe fins on es va  estavellar l’avió, per cremar-lo allà.

Començarà doncs una llarga travessia, amb el ritme d’una road trip, per les carreteres de Texas, on interactuarà amb autoestopistes, personatges peculiars i perseguidors. Si us atrau la imatge d’un home sensible, conduint un Cadillac, passat d’amfetamines i amb un tocadiscos al seient del copilot on sonen vinils dels anys cinquanta, No se desvanece serà, probablement, la vostra novel·la de l’any.

I si, a més, us entra la febre per Jim Dodge, no deixeu de llegir les seves altres dues novel·les: Futeditada per Edicions 1984, amb una llarga entrevista a l’autor a mans d’en Kiko Amat-  i Stone Junction  la novel·la més ambiciosa de Dodge i que fa uns anys es va convertir en pedra de toc entre els gafapastes alternatius hipsterians. Malgrat tot, també boníssima i també publicada per Alpha Decay.

Jordi Casals

Jordi Casals

Llicenciat en Filologia. Professor de Llengua i Literatura Castellana. Autor de les noveŀles Muerte por funky i Telecaster circus.

jordi has 18 posts and counting.See all posts by jordi

Deixa un comentari