Article: Berlín en vinyetes

Un recent viatge a Berlín, fet en la millor companyia, m’ha permès descobrir una ciutat que no havia visitat mai però de la qual tenia una intensa imatge gràcies a un còmic franco-belga situat a la capital alemanya. Aquesta aventura va suposar en el seu moment una proposta innovadora, un projecte narratiu de contingut gairebé periodístic que, malauradament, no va tenir continuïtat.

Le lac de l’epouvante (El llac del terror) és un còmic pràcticament oblidat. Va ser publicat a la llegendària revista Pilote entre 1959 i 1961 tot i que no es va recollir en format àlbum fins el 1984. Una reedició de l’any 2001, publicada dins l’integral Tout Mitacq, és la darrera edició de tan singular creació.

Aquesta segona aventura de Jacques le Gall, un personatge presentat com Le randonneur de l’aventure -el motxiller aventurer-, era creació, com tota la sèrie, del guionista Jean Michel Charlier i del dibuixant Michel Tacq, dos noms fonamentals de la bande dessinée. Aquest dos autors havien creat una sèrie clau en la història del còmic belga, La patrouille des Castors, una col·lecció començada a publicar l’any 1955 a la revista Spirou i protagonitzada per una colla d’escoltes que vivien mil i una aventures al llarg de trenta àlbums. Quan l’any 1959 es va crear la revista Pilote, de la qual era un dels fundadors Charlier, aquest va decidir crear una nova sèrie d’aventures, en aquest cas protagonitzada per un excursionista; així va néixer Jacques le Gall, del qual es van arribar a publicar mitja dotzena d’aventures.

Le lac de l’epouvante gira al voltant d’un fet real com va ser la recerca d’uns camions nazis perduts en algun llac dels Alps; segons es creia, i alguna cosa de certa hi havia, el comboi desaparegut transportava una important càrrega de dòlars i lliures esterlines perfectament falsificades, unes enormes quantitats de diner que s’havien imprès poc abans d’acabar la guerra amb la intenció de destruir les economies aliades. A partir d’aquest fet, que va generar una àmplia literatura així com un munt de llegendes, Charlier va construir un relat trepidant on el protagonista, sense voler –sempre li passaven aquestes coses-, es veia arrossegat a desemmascarar una important societat d’antics nazis que volien restituir l’esplendor del Reich i acabava lluitant també contra perillosos comunistes o individus moguts per la cobdícia.

Si aquest títol notable esdevé extraordinari és per un fet veritablement singular. Tradicionalment, o si més no fins al trasbals que va suposar –també per al món del còmic- el maig del 68, la historieta europea, preferentment adreçada als joves, evitava qualsevol referència a l’actualitat política. Hi havia excepcions, i tots podríem evocar El lotus blau, començat a publicar l’any 1934, on Tintín denunciava l’expansionisme japonès i la invasió de Manxúria, o el més primitiu Tintín al país dels Soviets (1929), on el reporter lluitava per desemmascarar els pèrfids comunistes. Però si bé això és cert, no ho és menys que a partir dels anys quaranta i ja en la postguerra i els anys posteriors, els còmics franco-belgues –no cal parlar dels tebeos espanyols- tendien a defugir el retrat de l’actualitat política. De fet, a partir ja de 1935, i seguint amb l’exemple d’Hergé, aquest autor va crear un seguit de països imaginaris –Sildàvia, Bordúria, Nuevo Rico, San Teodoro, Khemed- per poder desenvolupar les seves ficcions sense la pressió que suposava retratar la realitat. D’igual manera, als anys cinquanta, la Palombia que descobrim a Spirou i Fantasio, a les selves de la qual  trobem el Marsupilami, o la tirania comunista d’Estúria, on es desplaça la Patrulla dels Castors per alliberar un pres polític, es mouen en aquesta línia de retratar la realitat a partir de la creació de països imaginaris.

A Le lac de l’epouvante passa quelcom inusitat.  Jacques le Gall, a través d’un seguit de pistes que va recollint, descobreix que la clau del misteri que investiga es troba a Berlín, i sense pensar-s’ho dos cops es desplaça cap a aquesta ciutat. Des dels Alps austríacs, on havia començat la seva aventura, agafa un tren que, després de fer escala a Nuremberg, li permet creuar el territori de la RDA i arribar finalment a la capital alemanya. A partir d’aquell moment, i al llarg d’una quinzena de pàgines, Jacques le Gall ens mostrarà la realitat d’una ciutat dividida pel mur. I aquesta és l’excepcionalitat de l’episodi; de manera sorprenent, Charlier i Mitacq porten el seu personatge al cor de la guerra freda, al lloc de màxima tensió mundial perquè visqui aventures apassionants. Contravenint els designis d’una llei no escrita, els autors envien el seu personatge a un territori en conflicte, a la zona més calenta del món, allà on el conflicte entre capitalisme i comunisme es viu en tota la seva intensitat.

El mur s’havia edificat l’agost de 1961 i, a les poques setmanes, Jacques le Gall arribava al Berlín Oest i es veia en l’obligació de creuar-lo per arribar al Berlín comunista. Ho feia a través de les clavegueres –com molts ciutadans que ho van intentar-, era detingut per la policia de la RDA, s’escapava, aconseguia la informació que buscava i després tornava a creuar el mur per un pas intensament vigilat que aconseguia superar gràcies a la seva perícia.

L’estada berlinesa de l’heroi permetia a Mitacq dibuixar espais emblemàtics de la ciutat, especialment l’església del Kaiser Guillem –que, en l’actualitat, es conserva encara en ruïnes, com un memorial del que va suposar la barbàrie de la guerra- o l’església de la Reconciliació. Aquest temple es trobava al Berlín est, a pocs metres del mur, i va quedar definitivament situat entre dues parets quan el govern comunista va construir una segona tanca per evitar el pas de la seva població al sector capitalista. Com que esdevenia una incòmoda edificació que dificultava la vigilància, va ser definitivament derruït cinc anys abans de la caiguda del mur. A través de fotografies de la premsa del moment, que li permetien documentar-se, Mitacq va excel·lir dibuixant aquests i d’altres espais de la ciutat –per exemple, un dels check-points, o les moltes runes que encara mostraven les ferides de la guerra- amb una notable fidelitat, de tal manera que el lector de l’època va poder llegir l’aventura com una crònica ficcionada de la realitat més immediata.

Ni Jacques le Gall ni gaire personatges més van tornar a viure l’actualitat política amb aquesta intensitat; potser es va avançar a la seva època, però Le lac de l’epouvante va marcar una fita singular. Quan viatgem pel món sovint ho fem amb una pre-mirada apresa a les pàgines d’un còmic. París serà sempre el París de Tardi i d’Adèle Blanc-Sec, Londres sempre serà el que vam descobrir a La marque jaune creada per Jacobs, i mai no podrem anar a Xangai sense que se’ns superposin les vinyetes d’Hergé. Berlín, una ciutat marcada per una història terrible i fascinant, va ser un escenari d’actualitat ideal perquè Jacques le Gall hi visqués una de les seves aventures; Chalier i Mitacq ens van oferir un retrat de la ciutat que avui, més de cinquanta anys més tard, segueix sent una magnífica porta d’entrada per poder començar a descobrir-la.

Joan Manuel Soldevilla

Joan Manuel Soldevilla

Catedràtic de llengua i literatura espanyoles. Professor a secundària. És autor, entre d'altres, dels assajos Som i serem (tintinaires) i Àngel Puigmiquel. Una aventura gràfica.

solde has 24 posts and counting.See all posts by solde

Deixa un comentari