MI PADRE SE FUE CON UN SEÑOR DE ZARAGOZA (2016) – Rubén Guallar

Autor: Rubén Guallar
Títol: Mi padre se fue con un señor de Zaragoza
Editorial: Ediciones Oblicuas
Any: 2016
Pàgines: 96
ISBN: 9788416627424
Valoració: ★★★★

 

Darrerament s’ha posat de moda la col·lecció de llibres Yo fui a EGB on es mostra que bonica va ser la infantesa de la generació dels que, ara a principis de 2017, rondem els quaranta anys. Però lluny de les grans càrregues de nostàlgia positiva que presenta aquesta col·lecció, per un costat, i de la infantesa naïf i sense repressions que tenen els infants actuals, per l’altra, cal dir que aquesta generació va créixer en un món de temors atàvics (i ens els vam creure), de límits i privacions, de l’avorriment d’un únic canal de televisió, que no hi havia excuses per tirar endavant i que si no ho feies, allà et quedaves.

En aquest món de la infantesa real de la generació EGB és on Rubén Guallar ambienta i construeix una nouvelle amb dues veus narratives. La primera, la de Fermín, un nen de nou anys, abandonat pel pare, que ha fugit a Saragossa per viure amb un altre home. Fermín viu amb la mare, l’àvia i dos germans més petits, assetjat pel veí de dalt, els companys d’escola i les seves pròpies pors i secrets.

De la seva mà, assistirem a l’esfondrament del seu petit univers, perquè si bé ha superat la fugida i l’absència del pare, no podrà aguantar l’assetjament de Sebastián, el veí que el petoneja i magreja d’amagat i s’aprofita de la confiança de la mare per abusar del noi. Tampoc podrà suportar la pressió de l’escola, quan per un petit error deixarà de ser un bon alumne, i es convertirà en un marginat. I tot això mentre ha de construir una nova personalitat, amb vestits de Blancaneus i de núvia, on només trobarà el suport de l’àvia i del seu entorn quotidià matinal, així com dels culebrots de tarda. Fermín farà callar els seus temors amb unes pregàries, també incloses en les pàgines del llibre, que són tan originals com inútils per al protagonista.

L’altra veu narrativa és la del pare, Roberto, que amb quaranta-dos anys ha decidit fer un canvi radical a la seva vida, abandonar la família i perseguir el seu gran amor, Sergio, a Saragossa. Allà comprovarà que un rollo no és amor, i viurà l’abandonament que ell ha provocat als seus fills en primera persona, ja que també serà abandonat en una ciutat estranya, sense feina i sense saber trobar un nou espai en aquesta nova etapa que ha iniciat. Roberto serà botxí i víctima de la situació que ell mateix ha creat.

I el millor de tot, és que en l’Avís inicial, l’autor ens diu que seran els lectors les veus narratives, que viurem en pròpia pell allò que escriu a les pàgines que venen, ens hi fa entrar de ple i ser protagonistes de l’ambient sòrdid i pertorbador que narra. Perquè és una història tan propera com dura i que arriba a un clímax final quan el petit Fermín passa a l’acció per desempallegar-se de Sebastián, que a més d’abusador és professor d’institut. No obstant això, el càstig que rep per espolsar-se el pederasta el portarà a Saragossa amb el pare, la qual cosa provocarà un canvi en la relació entre ell i Sergio.

Ara bé, la solució al conflicte creat per Fermín ve donada per un conte al·legòric on diversos personatges busquen la felicitat i hauran de fer un esforç per saber on trobar-la. Una mica com els passa als protagonistes de la història en el capítol final, que tornaran a la calma que havia precedit l’inici de la novel·la, tot i que amb uns canvis substancials, com una tragèdia, sense final tràgic.

Per escriure una gran obra, no cal una obra gran, i Mi padre se fue con un señor de Zaragoza ho demostra. Rubén Guallar ha sabut recrear, amb dues històries paral·leles, la duresa dels canvis que provoquen seguir la sinceritat amb un mateix i construir la pròpia personalitat, malgrat tots els condicionants, així com la duresa del desamor. Una novel·leta que entronca amb els mateixos temes que apareixien al poemari Todos los putos días de mi vida que el mateix autor va escriure i publicar a Orciny Press.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 35 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari