EL CORB I LA CAIGUDA DE LA CASA USHER (2016) – Edgar Allan Poe

RESSENYA

EL CORB I LA CAIGUDA DE LA CASA USHER (2016) – Edgar Allan Poe

Laertes segueix la seva bona tasca, ara tornant a dur al català una de les peces clau del gran mestre del terror Edgar Allan Poe.

Autor: Edgar Allan Poe
Títol: El corb i La caiguda de la casa Usher
Editorial: Laertes
Any: 2016
Pàgines: 79
ISBN: 978-84-7584-997-3
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

No acostumem a ressenyar dues vegades una mateixa història, malgrat que en surti traducció al català o una nova edició remarcable. Només quan l’ocasió s’ho mereix de manera indiscutible. Com la d’avui. Si el 2015 Laertes ens va regalar una superba traducció signada per Emili Olcina d’un dels millors relats d’H.P. Lovecratft, Els somnis a la casa de la bruixa (1932), l’any passat li va tocar el torn a Edgar Allan Poe (tan admirat pel mestre de Providence) a través de dues de les seves peces més celebrades: el poema El corb (1845) i el relat La caiguda de la casa Usher (1839). Novament, el dibuix de la coberta va ser realitzat pel gran Kim i les tasques de traducció van recaure en Olcina. Ara bé, si la masterpiece de Lovecraft era el primer cop que es podia llegir en la nostra llengua, aquest no és el cas d’aquestes dues. Precisament per això, el llibre s’enceta amb una justificació d’aquesta nova traducció.

Pel que fa a El corb, les traduccions existents fins ara eren totes en vers. Olcina, diu que ell prefereix provar de mantenir-se fidel més a la narració que al gènere, seguint l’exemple de les traduccions franceses de Baudelaire i Mallarmé. Quant a La caiguda de la casa Usher, traduïda al català per primer i únic cop l’any 1934 per (ni més ni menys) que Carles Riba, el temps que ha transcorregut ha vingut a justificar aquesta nova traducció. Independentment de si estem o no d’acord amb els motius apuntats , el fet és que gràcies a això aquestes dues peces claus tornen a estar a les estanteries de les llibreries del nostre país, en la nostra llengua.

Tot seguit, Olcina ens ofereix un breu Pròleg, on ens exposa el motiu pel qual s’han aplegat juntes aquestes dues històries en aquest volum: bàsicament, perquè representen el cim de la literatura de terror gòtic. Una excusa igual de bona que qualsevol altra per llegir peces tan magnífiques, que ens ha valgut. El corb, presentat en les dues llengües (anglès i català), resulta una peça inoblidable (com inoblidable resulta aquell “mai més”), que en aquesta presentació permetrà al lector assaborir la inimitable grandesa del vers original al costat d’una acurada traducció en prosa. Pel que fa a La caiguda, aquest només en traducció catalana, és l’oportunitat de descobrir a qui encara avui no l’hagi llegit, un dels relats més extraordinaris de l’època romàntica, exemple paradigmàtic del que és una fal·làcia patètica i compendi de les senyes d’identitat que van fer immortal Poe. Sí, efectivament, la catalèpsia i els enterrats en vida.

La inexistència d’una tradició fantàstica ben assentada a casa nostra, s’explica en part per l’erràtica tasca de traducció que han mantingut les grans editorials catalanes, pel que fa a aquest gènere (omissions imperdonables, edicions descatalogades, traduccions impresentables, etc.). La qual cosa va comportar (especialment a la segona meitat del segle XX) un cert desconeixement dels clàssics del gènere per part dels nostres joves talents, que van trobar a faltar models sobre els quals bastir la seva obra. Això, sense tenir en compte que d’aquesta manera es van deixar de generar també les solucions lingüístiques pròpies de la nostra llengua per a aquest tipus de literatura. I, doncs, molts escriptors van acabar dedicant-se a d’altres gèneres.

Avui en dia, la globalització i la major competència lectora de bona part dels escriptors (que dominen més de les dues llengües de rigor) han solucionat en part aquesta mancança. Però persisteix, malauradament, la mania de les editorials més potents de traduir sobretot els best-sellers de torn, en prejudici d’altres obres de menys repercussió mediàtica (és a dir econòmica), però indubtablement de molta major rellevància literària. I molt més necessàries a l’hora de construir “models de bona literatura”. Tot i que no sempre, és clar. També hi ha excepcions honorables com la de Laertes, que ens ofereix periòdicament sorpreses com aquesta, digna de tots els elogis.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments