GEGANTS DE GEL (2015) – Joan Benesiu

 Autor: Joan Benesiu
Títol: Gegants de Gel
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2015
Pàgines: 290
ISBN: 978-84-941737
Valoració: ★★★

 

La novel·la Gegants de gel  de Joan Benesiu (pseudònim de Josep Martínez Sanchis) és un accident literari que tenim sort que avui estigui a l’abast dels lectors, perquè, si fem cas al pròleg de Manuel Baixauli, l’autor, tot i haver guanyat un premi literari anterior i, en conseqüència, tenir aquella obra publicada, no va trobar editor per al seu segon text. Ell mateix se’l va autoeditar amb el títol Els passejants de l’illa de Xàtiva. Però com diu el mateix Baixauli

Un llibre autoeditat és un llibre fantasma, sense distribució, que només llegeixen un pocs amics. Un crit que no sent ningú.

Per sort, l’Editorial Periscopi va estar atenta i va decidir imprimir-la, fent raó a la seva definició de publicar bona literatura en català. El bon olfacte de l’editor amb aquesta obra estava justificat, ja que l’èxit comercial va anar lligat a l’èxit de la crítica, amb l’atorgament del Premi Llibreter de 2015.

Ushuaia és la ciutat més austral del mon, un lloc on encara es pot parlar de frontera, perquè més enllà no hi ha res, només el sud gèlid. És, doncs, un lloc ideal per a la recerca personal i el destí per a una nòmina de personatges que tenen una història per explicar. En les fronteres clàssiques, aquests personatges haguessin estat fugitius i gent de baixa estopa en busca d’oportunitats; aquí no, són gent que ha fugit de vides monòtones, d’incomprensions i dimissions en els seus rols, i, només en un cas, hi ha un fugitiu de veritat, però un fugitiu innocent. Tots ells es trobaran en els dies que van entre Nadal i Cap d’Any en un bar de la ciutat, el Katowice i aniran desgranant les seves històries personals en els vespres de les seves solituds compartides.

Poc a poc coneixerem les històries de Guillaume Housseras, gestor d’actius i membre d’una família de l’alta burgesia parisenca; Peter Borum, pare d’un fill completament alienat i germà d’un veterà de la Guerra de les Maldives mort en estranyes circumstàncies prop d’Ushuaia; Nemesio Coro, estudiant mexicà fugit d’una història d’adulteri i de drogues; Martín Medina, un xilè fugit del país després del cop d’estat de Pinochet, una història que el protagonista veu similar a la història de Daniel Rojas, un amic seu; i finalment també hi ha la història de Dominika Malczewska, la propietària del local i d’ascendència polonesa. A més de les històries de tots ells, també es parla de la vida de la Cynthia, una antiga kelper que va tenir una relació amb el germà de Borum.

De totes aquestes històries, la més remarcable és la que explica la Dominika, que narra la vida del seu pare a la Polònia d’entreguerres, en una mena de Doctor Zhivago que erra per Europa durant la II Guerra Mundial amb l’objectiu de recuperar la família. Una lliçó d’història i d’amor que atrapa i tanca els relats d’aquelles gents misterioses arribades a la fi del mon.

També hi ha la història del protagonista, un noi prou misteriós que escolta atent les històries dels altres però que no vol explicar la veritat de la seva, curiós perquè és capaç d’intimar amb tots ells, però en canvi no té cap interès que els altres sàpiguen res sobre ell. Al final els explicarà una història mig inventada d’una noia de Buenos Aires que va conèixer a partir d’una casualitat ben trobada. És curiós que, mentre de nit es troben tots al Katowice, de dia el protagonista passeja per reflexionar i sovint es troba altres membres del grup de la nit i els acompanya en diferents activitats, una de les quals li costarà un tràngol amb la policia local:

Tots aquells que viatgen a peu en aquesta època nostra i que no donen la imatge d’excursionistes són automàticament sospitosos.

Sembla estrany que si els troba prou bons com per compartir companyia, no sigui capaç de fer-los prou confiança per explicar el veritable motiu del seu viatge i més quan és un motiu simple i fàcil d’entendre, però a ell li fa cosa, se sent cohibit.

Per sort, els lectors serem coneixedors dels motius del protagonista per ser allà i també de la seva història familiar, a la qual dedica unes bones pàgines, amb tot de retrats antics reproduïts a les pàgines, cosa que no sempre passa a les novel·les, així com multitud d’altres fotografies que il·lustren altres pàgines i passatges de l’obra. Sorprèn trobar-les, perquè no és habitual que n’hi hagi en un text narratiu i que com la prosa i les explicacions del text, augmenten la seva suggestivitat:

Què passaria si, al començament de qualsevol novel·la d’èxit, se li afegira una frase que diguera més o menys que tot el que hi ha a continuació ho va imaginar l’autor una vesprada de diumenge mentre mirava com plovia a la finestra de la cuina i sentia amb la crueltat del rellotge, la percussió rítmica de la gotera del corredor?

Ara bé, les fotografies no oculten el que és un gran treball d’escriptura per part de l’autor, la prosa flueix i et transporta cap a Ushuaia, a les nits del Katowice, i et permet ser un assistent més a aquelles reunions de desconeguts. També et permet conèixer de primera mà les històries dures que els han portat allà, narrades amb gran detallisme, però alhora capaces d’atrapar-te, de sentir-te a dins, de crear l’atmosfera perfecta per demanar llegir amb avidesa i alhora demanar que no s’acabin aquelles històries que sumades formen la història del protagonista, un exiliat del segle XXI a la frontera que ha pogut trobar a l’espera de creuar-la o bé que ha esdevingut el centre del seu mon, s’ha convertit en l’illa de Xàtiva personal.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 51 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari