CONTES FANTÀSTICS / 1-2 (2014-2016) – Richard Matheson

Autor: Richard Matheson
Títol: Nacido de hombre y mujer y otros relatos espeluznantes(Collected Stories)
Editorial: Gigamesh
Any: 2014 (1989)
Pàgines: 590
ISBN: 978-84-16035-04-5
Valoració: ★★★★
Autor: Richard Matheson
Títol: Pesadilla a veinte mil pies y otros relatos espeluznantes (Collected Stories)
Editorial: Gigamesh
Any: 2016 (1989)
Pàgines: 539
ISBN: 978-84-16035-41-0
Valoració: ★★★★★

El nom de Richard Matheson no pot ésser desconegut pels amants del terror i el fantàstic, ja que en paraules de Neil Gaiman, fins i tot els que no saben qui és el coneixen. Així de llarga és la seva ombra. Efectivament, no és exagerat dir que ell és el gran reformulador americà del gènere a meitats del segle XX, ja que abans de consagrar-se en la tasca de realitzar guions per al cinema i la TV, Matheson va ser l’autor de dues novel·les claus per entendre el gènere: Soy leyenda (1954) i El hombre menguante (1956). A més d’escriure al llarg de vint anys un gran nombre de relats breus meravellosos, que són els que ha reunit en ordre cronològic Ediciones Gigamesh en aquesta rica antologia en dos volums, amb les preceptives presentacions, introduccions, apèndixs i notes que un s’espera trobar en una obra canònica i amb voluntat d’ésser de referència.

El primer volum, que porta per títol Nacido de hombre y mujer y otros relatos espeluznantes, comprèn els relats que va escriure entre 1950 i 1954. Luis Pestarini és l’encarregat en aquest primer totxo (de quasi sis-centes pàgines) de fer-ne la Presentació. És un escrit molt breu i en realitat descobreix poques coses, però com a primer contacte val la pena. Molt més interessant resulta la Introducció posterior, escrita pel propi Matheson (l’any 1989). Quasi com una sessió de psicoteràpia, Matheson s’estira al divan i despulla la seva ànima per a nosaltres. Sobta llegir tanta franquesa en una personalitat consagrada. L’autor explica que segurament va ser el seu caràcter paranoic el principal estímul creatiu que va tenir. En aquest sentit, s’estén donant detalls de la seva infància, en un ambient familiar molt tancat, la qual cosa el va dur a interpretar l’entorn com una cosa hostil. Aquesta és la visió que predomina en aquests primers relats, especialment.

El primer conte de l’antologia, “Nacido de hombre y mujer” (el primer conte que va vendre) és precisament el que dóna títol al recull i és també un dels més cèlebres de l’autor. El plantejament és molt simple: uns pares tenen encadenat al soterrani un fill monstruós. L’originalitat rau en el punt de vista del relat, des de la visió del monstre. Pel que escriu Matheson en la nota que acompanya el conte al final (en un costum que es repeteix en tots els relats, i que cal celebrar) l’editor va quedar sorprès en descobrir que rere aquell escrit hi havia un noi d’únicament vint-i-tres anys. La família i l’entorn opressor continuen essent l’escenari del segon relat, “El tercero desde el sol”, una història de ciència-ficció apocalíptica amb final sorprenent. El següent conte, “Cuando duerme el que vela”, malgrat que semblaria pel títol ésser un típic relat de terror còsmic lovecraftià, en realitat s’aproxima més a una bonica faula fantàstica a propòsit de la mecanització i el progrés.

Personalment, però, un dels contes que m’ha deixat millor sabor de boca en aquest primer tom ha estat “Hijo de sangre”. Es tracta de la història d’un nen que vol ser vampir. Un dur retrat de la demència que, potser al final, perd una miqueta de força. Un altre dels contes més extraordinaris és “El hombre es lo que viste”. Una gran broma, molt ben escrita (l’autor controla tothora l’absurd) i amb un final magnífic. Si aquest conte s’acosta sense pretendre-ho als clàssics de Wells (allà queda el record de L’home invisible), personalment el següent, “La cosa”, un indissimulat homenatge a Ray Bradbury, no m’ha semblat en canvi tan brillant. En qualsevol cas, interessants la crítica social, política i el tema de l’ocultació de la veritat. A “Por los canales”, en canvi, més que la història, el que és destacable és la tècnica narrativa: l’autor no fa ús ni de la narració ni de la descripció. Servint-se únicament del diàleg (es tracta d’un interrogatori) crearà una tensió palpable i creixent.

No és dels meus relats preferits, però “Guerra de brujas” aborda un dels temes recurrents en Matheson: el de les persones amb poders psíquics, especialment nens. De ben segur que els amants d’Stephen King sabran trobar-hi semblances notables amb Carrie o Ojos de fuego, entre d’altres. Una altra fita, al meu entendre, és el relat “Casa de locos”. Història quasi podríem dir que de terror psicològic protagonitzada per un escriptor, té molt de biogràfica, com ell mateix admet. Segurament sigui un dels relats que millor serveixen per veure l’evolució meteòrica de Matheson, des dels primers contes fins a aquest, malgrat que la visió terrorífica de la institució del matrimoni es mantingui inalterada. També és antològic el relat “La nave de la muerte”, inserit de ple en el gènere de la ciència ficció. En aquest cas, en el terreny dels viatges temporals i, com no, de les paradoxes que comporten. A més, va ser un dels episodis més brillants de la sèrie La dimensió desconeguda. Però en aquest bufet de temes i gèneres, Matheson alterna de tot. Si aquest relat ens situava en un futur remot, “Casa Carnicero”, per exemple, és un excel·lent conte d’estil victorià a propòsit del tema de les cases encantades.

El segon volum, Pesadilla a veinte mil pies y otros relatos espeluznantes, comprèn un període molt més llarg que el primer, i conté obres publicades entre 1955 i 1971. Tot i això, l’extensió és un pèl inferior. Com en el volum anterior, aquest també s’obre amb una Presentació, en aquest cas a càrrec de Sergi Grau, de característiques semblants a la de Pestarini. Però a destacar que en aquest volum trobem un Matheson molt més madur i polit que en el primer. De fet, el lector atent que llegeixi els contes en ordre cronològic, no escaparà a la sensació d’ésser en un tobogan que, ara ja sí, el projecta a una velocitat i a una alçada prodigioses. Ho veiem ja en el primer relat, “El funeral”, una història d’humor sobre la passió desaforada pels diners. La ironia i l’absurd són una de les marques de la casa. Així ho podem comprovar també en el relat “Lemmings”, un conte insòlit que es limita a exposar succintament un comportament sense sentit.

D’una profunda bellesa és “Viejas fantasmagorías”, sobre el pas del temps i la impossibilitat que el passat romangui inalterat. “El abominable avance del terror” és també un conte realment enginyós. Es tracta d’un relat que a la seva manera m’ha transportat a un altre dels grans del terror d’aquesta segona meitat del XX, amb el qual Matheson manté alguns paral·lelismes: em refereixo a Clive Barker i el seu relat “En las colinas, las ciudades”. Una broma brillant que parodia l’ “american way of life”. Un dels millors relats (i a més aclamat unànimement com a tal) és “Mantage”. És una autèntica advertència a desitjar segons què, perquè els desitjos poden fer-se realitat. Novament aborda el tema de les alteracions temporals, però en aquest cas en relació també al món del cinema, que tant coneixia. Matheson, en una lectura profunda, ens commina a viure tots els instants de la vida com a actors i no com a simples espectadors passius, desitjant únicament instants fugaços. I ho fa sobrepassant la metàfora i duent-la a una aterradora literalitat. Senzillament antològic. No ho és menys “Desde lugares sombríos”, una història de possessió, bruixeria i prejudicis racials que enfronta raó i superstició de manera autènticament brillant.

Indubtablement, però, un dels títols clàssics per mèrits propis de la petita literatura de Matheson és “Pesadilla a veinte mil pies”, que a més ha servit per a batejar aquest segon volum. En aquesta consagració segurament hi ha jugat a favor també el fet que el relat hagi estat adaptat tant per a un dels episodis més populars de La dimensió desconeguda, protagonitzat per William Shatner i dirigit per Richard Donner, com per al llargmetratge En los límites de la realidad, de George Miller i amb John Lithgow. La història és de sobres coneguda: algú veu en ple vol com, a l’ala de l’avió, una estranya criatura està provant de sabotejar el motor de l’aparell i estavellar-lo. Malauradament, cada vegada que avisa l’hostessa de vol, la criatura s’amaga i l’acaben prenent per boig. Matheson juga brillantment amb la paranoia a volar i incideix novament en el tema dels “gremlins”. Brillant i amb un final ben irònic. En una línia semblant trobem el relat “Presa”. Es tracta d’un conte que recorda els clàssics de Conan Doyle  pel que té d’exòtic (L’anell de Thot, El gat del Brasil, etc.), però el “toc Matheson” l’aporta la idea dels “gremlins” malèvols i la ironia final. Seguint en la línia de “Guerra de brujas” però amb un relat de major calibre, “Mutismo” ens trasllada de nou a una història protagonitzada per nens amb poders psíquics. Aquest major domini de l’ofici que deia, queda patent també a “Botón, botón”, una senzilla història però intensa, molt ben escrita i amb un final un pèl trampós, però que convida a la reflexió.

“Duelo”, l’últim relat del recull (l’últim relat de gènere que va escriure) és també una altra d’aquestes petites peces imprescindibles. Popularitzat sobretot a partir de la versió per a la gran pantalla que en va fer Steven Spielberg (amb el nom aquí de El diablo sobre ruedas), el conte ens explica la paranoica persecució a què un camió de gran tonatge sotmet un vehicle, en una desèrtica carretera americana. Es tracta d’una nova mostra d’aquell terror tan proper sobre el qual agradava escriure a Matheson. De fet, en la nota final l’autor ens explica que aquesta història està basada en fets reals. Si el gran mestre del terror a la primera meitat del segle passat va ser segurament Lovecraft, amb els seus monstres còsmics i els seus malsons metafísics, a partir dels ’50 Matheson actualitza el gènere i el porta al terreny d’allò quotidià. Un colofó immillorable.

A continuació de la Introducció del ’89, Matheson va escriure una Addenda l’any 2003, inclosa també en el primer volum de Gigamesh. L’autor no hi diu res de nou, però resulta d’un cert interès sentimental i “arqueològic” llegir-la: trenta-quatre anys després de “Duelo” i d’haver abandonat el gènere del relat, Matheson escriu que aquells contes aplegats allà segueixen essent la seva única aportació al gènere. Amb setanta-set anys semblava improbable que el Mestre tornés a agafar la ploma per escriure un altre relat de gènere. Així va ser, malauradament. Mort fa quatre anys sense haver-ne escrit cap més, el valor d’aquests dos volums antològics, doncs, és encara més gran, si és possible.

En definitiva, dues autèntiques delicatessen literàries que (per als fans del Mestre) maridaran perfectíssimament amb el recent estudi coordinat per Sergi Grau Richard Matheson: el maestro de la paranoia, també a Gigamesh. Imprescindibles.

Relats continguts en el primer volum:
Nacido de hombre y mujer ★★★★
El tercero desde el sol ★★★★
Cuando duerme el que vela ★★★
Hijo de sangre ★★★★★
El hombre es lo que viste ★★★★★
El vestido de tela blanca S/V
Regreso S/V
La cosa ★★★
Por los canales ★★★
Guerra de brujas ★★★
Aviso previo S/V
Hermanos de las máquinas S/V
Co… S/V
Querida, cuando estás cerca de mí S/V
Casa de locos ★★★★★
Un bloque espacioso S/V
El anuncio de la SRL S/V
Un castigo proporcionado S/V
La nave de la muerte ★★★★★
Desaparición S/V
Los desheredados S/V
Servicio de difuntos S/V
Se cierra el círculo S/V
El último día S/V
Lázaro II S/V
Legión de conspiradores S/V
La niñita perdida S/V
Conferencia telefónica S/V
La casa Carnicero ★★★★
Intruso S/V
La boda S/V
Paja mojada S/V
El ser S/V
El niño curioso S/V
Querido diario S/V
Descenso S/V
El muñeco que lo hace todo S/V
El hombre que creó el mundo S/V
La prueba S/V
El viajero S/V
Cuando se apaga el día S/V
La danza de los muertos S/V

 

Relats continguts en el segon volum:
El funeral ★★★★
Miss Encanto Sideral S/V
Digno de mención S/V
Pautas de supervivencia S/V
Fanfarria de meretrices S/V
La fuente generosa S/V
Acero S/V
Vamos a ver a Papá Noel S/V
Los hijos de Noah S/V
El hombre de los festivos S/V
Lemmings ★★★
Viejas fantasmagorías ★★★★★
El repartidor S/V
Al borde S/V
Una gran sorpresa S/V
El abominable avance del terror ★★★
Fecha de caducidad S/V
Mantage ★★★★★
Los vampiros no existen S/V
Grillos S/V
Ajuste de cuentas S/V
Primer aniversario S/V
Desde lugares sombríos ★★★★★
Pesadilla a veinte mil pies ★★★★★
Huellas dactilares S/V
La estampa de Julie S/V
Mutismo ★★★★★
Deus ex machina S/V
La chica de mis sueños S/V
La máquina de Jazz S/V
Onda expansiva S/V
Oh, blanda navidad S/V
Intereses S/V
Un poco de agua S/V
Therese S/V
Presa ★★★★★
Botón, botón ★★★★★
Solo con cita previa S/V
El toque magistral S/V
Hasta que la muerte nos separe S/V
La casi difunta S/V
Talentos enterrados S/V
Duelo ★★★★★
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 288 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari