TALLS MORTALS (2016) – Joe Abercrombie

Autor: Joe Abercrombie
Títol: Filos mortales (Sharp Ends)
Editorial: Alianza / Runas
Any: 2016
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9104-522-9
Valoració: ★★★

 

Si deixem a part el tema de la qualitat literària i ens cenyim a termes de popularitat i ventes, és evident que en l’actual panorama de la fantasia èpica George R. R. Martin i la seva Cançó de gel i foc continua fent gala (vint anys després de la irrupció de Joc de trons a les llibreries) d’una posició privilegiada respecte la competència, que se’l mira resignadament a una certa distància. El més proper dels seus competidors segurament sigui el seu compatriota Brandon Sanderson, que els últims temps ha anat guanyant en popularitat entre el gran públic (gràcies en bona part a la seva activitat titànica, que el du a publicar diversos volums de diversos gèneres de diverses sagues cada any). Com a mostra, la seva intervenció a l’EuroCon de Barcelona, on aquest any ha estat la gran estrella invitada.

Un pas per darrere segurament hi podríem trobar el bo de Patrick Rothfuss. Rothfuss representa una línia allunyada dels dos anteriors (el representant més pur de la vella escola, que va arrencar amb Tolkien), i sense fer gala del realisme brut de Martin tampoc s’endinsa pels camins de la nova fantasia que explora Sanderson. I he dit potser, perquè en aquesta tercera posició la cosa no és tan clara com en les dues primeres, i si per a alguns és ocupada per Rothfuss, d’altres diran que li correspon al polonès Sapkowski i la seva saga de Geralt de Rivia (saga d’una inqüestionable qualitat literària i que marca perfil propi en el panorama de la fantasia, però que sobretot ha aconseguit la fama a través de les versions per a videojocs) o a l’anglès Joe Abercrombie, sobretot gràcies a la seva trilogia de La primera llei.

Precisament, Filos mortales és una nova incursió en aquest univers, que és el que li ha reportat més èxits a Abercrombie. Es tracta d’una antologia de 13 relats, extraordinàriament editats (només cal fixar-se en l’obra d’art que és la portada) i ordenats cronològicament (tots menys l’últim), que poden ser llegits sense tenir coneixement previ de l’univers al qual pertanyen. Ara bé,  innegablement és preferible abordar-los sabent qui és qui i què és cada cosa. Sens dubte, una de les bases que juga aquest llibre és la de dotar de cohesió o bé completar la visió que els lectors tenen d’alguns dels herois que han passat per La voz de las espadas (2006), Antes de que los cuelguen (2007) i El último argumento de los reyes (2008). Per això potser no sigui la millor opció decidir iniciar-se en la lectura d’Abercrombie per aquest recull i sigui preferible agafar la trilogia prèvia, ara que Alianza ens brinda a més la possibilitat de fer-ho en una reedició realment esplèndida.

Els 13 relats, tots ells força breus, no tenen continuïtat, sinó que són històries independents i autoconclusives (més o menys), que estan separades per una colla d’anys. Si la que se situa més enrere en el temps és del 566 (en el calendari de La Primera Llei), la més moderna és del 592. Ara bé, també és cert que en diversos d’aquests relats, la presència d’alguns mateixos personatges, sobretot Shevedieh, la millor lladre d’Estíria, i Javre, la lleona de Hoskopp, dota tot el llibre d’una certa unitat.

El primer, “Un magnífico bastardo”, és una història que quasi la podem llegir més com el capítol desencaixat d’una novel·la que com un relat, ja que no té plantejament, ni nus, ni desenllaç. Serà una constant. Però si parlem de constants, segurament el segon, “Pequeños favores”, sigui més útil. El relat està protagonitzat per Shev i Javre. Aquí podem llegir a propòsit d’una de les característiques més habituals de l’autor: la seva predilecció per trencar les convencions del gènere, en aquest cas plantejant-nos una història d’amor entre dues dones. En Abercrombie les dones tenen un protagonisme enorme. Dones que reben cops i que també en saben donar. “Trabajos ridículos”, sobre l’ofici de lladre, és una incursió més en aquesta visió hiperrealista del món, apropada al punt de vista de Martin i que se la coneix com a grimdark. La violència, la brutícia, la baixesa moral. El pitjor: que sigui un episodi massa anecdòtic i amb un final potser excessivament intranscendent.

Shev i Javre també tornen a ser les protagonsites de l’episodi titulat “Perdiéndose”. En el llibre es parla de mags, però no es veu la màgia per enlloc. Els assumptes es solucionen o amb l’enginy o amb la força. El món és un lloc dur i inclement. No hi valen encanteris ni contes de fades. De to molt diferent als anteriors és “Infierno”, un relat on cobra importància un altre aspecte desatès fins ara d’aquest món de La Primera Llei: la religió. En la història hi apareix la importància de la redempció i, a diferència d’algun relat anterior, aquí sí que l’autor el dota d’una certa transcendència en el missatge. “Dos son compañía” potser sigui el millor relat del recull. Les protagonistes novament són Shev i Javre, a les que s’hi afegeix un nou personatge, Whirrun. Whirrun ve a ser el doble masculí de Javre i igual que ella és un obsès de l’honor i el cerimonial cavalleresc, els quals són ridiculitzats fins a punts realment hilarants. El gran protagonista d’aquest relat no és aquest cop tant la violència com el sentit de l’humor, el to de comèdia, que Abercrombie sembla tenir molt més desenvolupat que el seu homòleg nord-americà, potser pel que es diu de l’humor dels britànics.

“Lugar equivocado, momento equivocado” és un relat fragmentat en múltiples històries menors, la qual cosa pot dificultar d’entrar-hi. L’anglès deixa patent novament la facilitat que té per dotar de caràcter els personatges, especialment els femenins. El següent, “Algo de forajida”, altre cop amb protagonista femenina, no enganya: des del propi títol són innegables els aires de western. Com en els millors exemples d’històries de lladres de bancs al llunyà oest, queda clar que no hi ha honor entre bandits. “Ayer, cerca de una aldea llamada Barden”, en canvi, representa un nou canvi de registre. Ens allunyem dels episodis més costumistes, de la intrahistòria protagonitzada per Shev i Javre i dels relats de tall més còmic per endinsar-nos en la temàtica bèl·lica. L’antiheroisme i l’estranya humanitat que desperten les carnisseries de la guerra. “Tres son multitud” al·ludeix implícitament al títol d’un conte anterior (“Dos son compañía”) per connectar de nou amb el duet femení protagonista. Si fins ara, però, el protagonisme d’aquests episodis requeia en Shev, en aquest bascula fins a convertir Javre en el centre del relat. Un dels millors relats del llibre, a parer meu, on l’autor analitza què no estaria disposat a fer algú per amor. Fins i tot trair un amic?

L’onzè capítol, “¡Libertad!” té un aire diferent. Està encapçalat per una original nota introductòria i es presenta com una pretesa història trobada escrita en forma d’esborrany. En consonància a l’excusa argumental, l’estil és deliberadament rebuscat, ja que el narrador ha canviat. Si representa un motiu original, en el fons m’ha semblat la història menys interessant de les tretze. “En todas partes cuecen habas” es el comiat de les aventures de Shev i Javre, quasi vint anys després del capítol de presentació. Les coses han canviat molt entre elles i, jugant aquesta vegada un paper força secundari, participaran d’una trama bodevilesca a propòsit d’un misteriós paquet robat que, potser per incidir novament en l’ofici del llatrocini, he de confessar que m’ha fet l’efecte de ser un pèl repetitiu. Per acabar, un dels relats que sens dubte agrairan més els lectors veterans (i també els nous, ja que té prou mèrits propis per seduir qualsevol lector): “Creando un monstruo”. Es tracta de l’aparició del personatge de Nuevededos, una figura molt interessant i plena de matisos, en la millor tradició del grimdark. Desgraciadament, qualsevol que conegui la faula de l’escurpí i la granota podrà anticipar el final, que és certament previsible, per la qual cosa es desllueix una miqueta.

En definitiva, però, Abercrombie demostra en aquestes petites píndoles una mestria innegable a l’hora d’explicar històries. La facècia, l’anècdota… són narrats àgilment i amb gràcia pel britànic, que sap trobar en uns diàlegs vius i acolorits la força suficient per fer avançar les seves històries, per sobre de les tedioses descripcions d’antany i, fins i tot, de l’extensa narració de fets tant de moda avui en el gènere. Potser no sigui el seu millor llibre, però innegablement aquests Filos mortales contenen algunes de les seves millors virtuts. Amb la promesa que ha fet de reprendre les històries del món de la Primera Llei dintre de poc i el que la resta d’autors tenen pendent, el futur immediat de la fantasia èpica sembla augurar novetats realment interessants. Martin, Sanderson, Rothfuss, Sapkowski i també Abercrombie. Cinc asos amb cinc visions diferents del gènere. I el millor és que no cal triar, els podem llegir a tots.

Relats continguts en aquesta antologia:
Un magnífico bastardo ★★★
Pequeños favores ★★★★
Trabajos ridículos ★★★
Perdiéndose ★★★
Infierno ★★★★
Dos son compañía ★★★★★
Lugar equivocado, momento equivocado ★★★
Algo de forajida ★★★
Ayer, cerca de una aldea llamada Barden ★★★
Tres son multitud ★★★★
¡Libertad! ★★
En todas partes cuecen habas ★★★
Creando un monstruo ★★★★
lectura patrocinada per:
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 284 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari