LA FAMÍLIA JOAD A DISNEYLÀNDIA (2016) – Albert Soler

Autor: Albert Soler
Títol: La família Joad a Disneylàndia
Editorial: Edicions el llop ferotge
Any: 2016
Pàgines: 134
ISBN: 9788460870654
Valoració: ★★★★

 

Parlar de l’Albert Soler, el periodista i columnista del Diari de Girona, és parlar d’un comunicador directe, contestatari, irreverent i sobretot polèmic. Soler és, per sobre de totes les coses, un polemista, una mena de justicier cridaner i extremadament corrosiu que, sempre que pot, ens dispara al cervell amb les seves reflexions sobre allò que el neguiteja. És el Paul Kersey de la paraula escrita amb tinta de napalm; actua sense manies ni favoritismes, fotent trets a tort i a dret contra qui creu que s’ho mereix.

Deia un altre dels grans filòsofs de les darreries del S. XX, el mai prou adulat Harry Callahan, que: “jo no sóc racista, odio totes les races per igual”. Punyents paraules que defineixen a la perfecció l’estil visceral, transparent i polièdric de Soler; convergents, peperos, socialistes, cupaires, feministes o animalistes, per posar alguns exemples, no escapen de la seva afiladíssima ploma en el llibre que ens ocupa, La família Joad a Disneylàndia, que no és altra cosa que un primer recull de les millors columnes, les més polèmiques i hilarants, que l’autor ha publicat al Diari de Girona entre els anys 2008 i 2012. Aquí els Joad, aquella família de desgraciats protagonista d’Els raïms de la ira d’Steinbeck, som nosaltres, i Disneylàndia el món meravellós en el qual els de dalt ens volen fer creure que vivim.

Aquest rotllo “McClane contra tots en el Nakatomi Plaza” converteix l’Albert Soler en un blanc fàcil, en un enemic comú, o el que vindria a ser el mateix: provoca que li caiguin hòsties de tots els costats. Però això li sua la polla, literalment parlant; li importa molt poc el que diguin d’ell perquè està plenament convençut que polemitzar i debatre públicament és el camí correcte per destapar i radiografiar les injustícies i els enganys que ens collen, per assolir una veritat complexa que sol estar carregada de matisos i contradiccions, i fins i tot per fer caure les màscares a tota aquella munió d’ignorants i farsants a qui internet ha donat veu durant els darrers anys.

Soler recull, en l’execució de la seva particular croada, la millor tradició del columnista americà, hàbil en l’ús de l’humor, la ironia i el sarcasme, eines tan útils i alhora summament incendiàries per lluitar contra tot allò que grinyola. Miguel Bosé, Sandro Rossell, Santi Vila, Artur Mas, Pilar Rahola o Sopa de Cabra són alguns dels protagonistes involuntaris d’uns escrits que solen ser causa directa de les incomptables rèpliques que l’autor rep diàriament a les xarxes dels seus lectors, amb un to que oscil·la entre enèrgic, irascible i desafiant, un feedback del tot envejable per a qualsevol articulista.

Molts titllen l’Albert Soler de demagog però això és rotundament fals. La demagògia és un tipus pervers d’oratòria, de discurs, que busca atreure cap als interessos personals les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments simplistes i aparentment vàlids. Independentment que combregueu amb aquestes o no, les columnes de l’Albert Soler no arrosseguen ningú cap als seus interessos, ni intenten imposar cap opinió, més aviat busquen replantejar els ideals i les conviccions de qui faci falta per qüestionar-ho i retorçar-ho tot fins a la caricatura, i poder treure l’aigua més clara del que se’ns presenta.

Ell sol resumir-ho en un eloqüent: “s’ha de donar canya a la gent”. Sense cap mena de dubte, amb la lectura i estudi d’aquest divertidíssim La família Joad a Disneylàndia aprendrem com fer-ho.

David

David "Callahan" Ruiz

Llicenciat en Història. Director de cinema fantàstic i de terror. És també autor de la novel·la El crit de les ultracoses (finalista Premis UPC 2014 i Ictineu 2016). També a @ElsBastards i @DiarideGirona

callahan has 9 posts and counting.See all posts by callahan

Deixa un comentari