LLEIS DE MERCAT (2004) – Richard Morgan

Autor: Richard Morgan
Títol: Leyes de mercado (Market Forces)
Editorial: Gigamesh
Any: 2006 (2004)
Pàgines: 426
ISBN: 9788496208360
Valoració: ★★★★

 

Et penses que hem tocat fons, que la crisi econòmica que estem travessant és el pitjor a què es pot arribar, que una societat no pot caure més baix que quan assisteix impassible a la mort d’una vella incinerada per una espelma perquè resulta que no es podia permetre pagar l’electricitat, i llavors… zas! llegeixes aquesta novel·la i Richard Morgan t’ensenya que no, que hi ha un futur encara pitjor. Leyes de mercado és una distòpia brutal i sense concessions que en tant sols dotze anys (el temps que va de la seva publicació al dia d’avui) ha perdut bona part de la seva càrrega d’anticipació per esdevenir testimoni de les misèries d’un sistema homicida (el nostre, basat en el benefici i el capital sense entranyes) que ens condueix sense frens a un món d’ultraviolència interessada.

En aquest sentit, el pròleg és una clara manifestació d’intencions de per on anirà la novel·la. Un autèntic tret al cap del lector. Breu, concís, però tremendament efectiu. El món futur no té pietat de qui s’oblida la targeta de crèdit. Rics i pobres, sense cap terra de ningú enmig, és el que ens espera. Gairebé ningú aconsegueix travessar aquests dos universos que conviuen literalment en ciutats dividides amb fronteres interiors, amb torres de vigilància i guardes armats. És el cas de la Londres on es situa la novel·la. I una d’aquestes excepcions és Chris Faulkner, el protagonista. Un zektiv revingut, un guerrer de la carretera i un samurai dels negocis. El fill predilecte d’un món esquinçat i sense ètica, on tot es mesura pel benefici. “Els negocis són la guerra”, resa un popular aforisme xinès. Mai com ara aquesta sentència ha estat tan tristament certa.

La novel·la arrenca en el moment que Chris comença una nova feina a Shorn Associates, la multinacional més important i millor del sector. És a dir, la que té menys ètica. La seva fama de tipus dur el precedeix: els conflictes laborals, la competència, els ascensos, es solucionen a la carretera, competint en curses sanguinàries perfectament legals i que susciten l’interès mediàtic, i Chris ha demostrat una habilitat quasi innata en aquestes persecucions mortals a pesar de les seves reticències. Precisament per això el destinen a Inversió en Conflictes, un departament especialment compromès: s’encarreguen literalment de provocar conflictes bèl·lics al món i avaluar-ne el benefici econòmic.

En Inversión en Conflictos de Shorn Associates sólo nos hacemos dos preguntas: ¿Ganarán? Y en tal caso, ¿pagarán?

Des d’aquell moment, Mike Bryant esdevé el seu tutor i amic a Shorn. Bryant representa el pitjor del sistema. L’individualisme, l’egoisme, la frivolitat. L’home absolutament mancat d’escrúpols i d’ètica, a qui la vida i la mort dels altres (i sobretot si són pobres) li semblen nimietats. A la novel·la també apareix amb força el tema del racisme, hàbilment associat per Morgan al discurs de la pobresa i la delinqüència. Bryant és la mà executora, la ment pensant, el cos que, com un homuncle, concentra i millor representa totes les directrius de la nostra societat capitalista. És Londres, però podria molt ben ser l’Amèrica de Trump. O l’Europa dels refugiats. O la Xina del fill únic. La vida és qüestió de números. Els que fan uns paios ben vestits en unes oficines elegants vés a saber on.

Yo diría que cualquier economista que ejerza su profesión en el mercado libre tiene sangre en las manos; de lo contrario, no está realizando su trabajo adecuadamente.

Si Bryant és això, Carla, l’esposa de Chris, i el seu sogre, representen el contrari. Són el particular Pepito Grillo que acara el protagonista amb totes les seves contradiccions i malden per fer-li veure que un món millor és possible, i que ell pot ajudar-hi. Curiosament, Carla i el seu pare són noruecs. Bressol d’aquella bonica idea de la societat del benestar, en el futur distòpic de Morgan el nord representa l’Arcàdia clàssica. Allà encara hi ha seguretat social, serveis mínims garantits per a tothom i respecte per la vida. Consciència, vaja.

Les tensions entre aquestes dues maneres de veure el món són el motor que fa avançar la novel·la. Chris Faulkner no pot fer el que fa i continuar essent com és. Canvia, i canvia la seva relació amb la gent que té més a la vora. Algunes de les millors pàgines de la novel·la són precisament les que ens mostren l’allunyament progressiu que va patint de la seva muller. Morgan ens fa ser espectadors de luxe de la lluita interna de Chris Faulkner entre dues concepcions del món antagòniques, que l’esquincen mentre no s’acaba de decidir per cap. La capitalista i la socialista. La distòpica i la utòpica. Dos futurs excloents i que impossibiliten l’altre. En el primer, Chris Faulkner té les mans brutes de sang, però és una autèntica estrella del rock (fama, sexe i drogues), perquè se li dóna d’allò més bé. En el segon, no és ningú, però tampoc ha de lamentar res.

Alguns han comparat aquesta novel·la a 1984 d’Orwell o a Mercaderes del espacio de Frederik Pohl i C. M. Kornbluth. Totes són novel·les amb una clara intenció política, que parlen de societats antiutòpiques on els governs han sotmès la població. També totes han esdevingut fatalment profètiques en algunes de les seves pitjors prediccions. Encara podríem afegir un altre títol a aquesta llista, aquest molt més recent: Luna. Luna nueva, d’Ian McDonald. Si les primeres han estat sobrepassades ja i la de Morgan s’assembla molt al nostre present, aquesta última pot ser la funesta predicció del que ens espera el dia de demà si seguim pel mateix camí. Per la mateixa carretera sense asfaltar i amb el velocímetre al límit.

A eso nos dedicamos aquí, Paco. Gestión comercial neoliberal. Caos internacional, muerte y destrucción por mando a distancia. Las leyes del mercado en acción. Si no te gusta…

Leyes de mercado és tota una lliçó sobre on ens pot acabar conduint el neoliberalisme salvatge. Sobre com pot acabar un món sense un projecte sostenible i just. Sense un projecte de futur. Sense futur. Qualsevol estudiant d’ESADE o Economia d’avui dia hauria de llegir aquesta novel·la. Hauria de ser lectura obligatòria en els seus plans d’estudis. Qualsevol, hauria de llegir aquesta novel·la.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 283 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari