LEYENDAS DEL METAVERSO (2016) – Diversos autors

Autors: Felicidad Martínez, Eduardo Vaquerizo, Juan Antonio Fernández Madrigal, Mariano Villarreal, Raúl Silvestre, Susana Vallejo, Víctor Conde
Títol: Leyendas del metaverso
Editorial: Sportula
Any: 2016
Pàgines: 255
ISBN: 9788416637195
Valoració: ★★★★

 

L’univers és infinit. Si? Bé, no hi ha confirmació científica encara a aquesta pregunta. Sí puc assegurar que l’univers conegut i desconegut abasta una vastitud que s’escapa de la compressió humana. Si a això li sumem la variable de “multivers”, on no hi ha un ni dos, sinó infinits universos, creuríem que tractem amb idees de les quals només podem teoritzar. No obstant això, gràcies a la ciència-ficció, multitud d’autors han escrit obres magistrals sobre aquest tema, no només fent comprensible aquesta idea tan abstracta, sinó que a més l’han complementat amb històries tan humanes com les que podrien ocórrer en la nostra realitat. Planilandia d’Edwin A. Abott, o la saga “La matèria fosca” de Philip Pullman són només dos exemples d’aquestes històries.

Leyendas del Metaverso dóna una volta de rosca a aquesta idea. Imaginem aquesta vastitud d’infinits, on totes les probabilitats, totes les històries, totes les criatures que puguis imaginar i les que no, tenen cabuda. Imaginem que un Déu capriciós, un ésser amb arrels en una antiga humanitat, decideix que un d’aquests universos és innecessari.

El sistema de evolución al que perteneces ha demostrado no alcanzar la capacidad de funcionamiento requerida

Quina ironia, saber que l’univers és múltiple fins a l’infinit. Però que vius en l’únic que cal fer desaparèixer. Com s’enfronten aquestes societats al seu extermini? Què poden fer les persones per evitar-ho? Què podries fer si no fossis més que un petit ratolí?

-Solo somos sombras, Rampante. Nuestro mundo es Ficticio.
-Mi estómago no está de acuerdo.
-En efecto. Prefiero pasar hambre, a no ser nada.

La resposta és res, de la més petita forma de vida a la més elevada d’aquest univers està condemnada a aquest destí. Tant és la força amb la qual t’oposis i els mitjans que facis servir. Ja siguis Déu o Monstre.

-Escúchame. Una vez hubo una era feliz en las Estancias de la Noche, pero solo para los robots que éramos entonces. Para los Dioses que somos ahora, este orbe inferior es nuestro lugar, y nuestro destino ha sido acabar con él.

Ja que aquest jutge interdimensional, aquesta consciència immensa capaç no només de comprendre la immensitat de l’univers, sinó de comprendre tots els universos existents, ha vingut al teu i ha decidit que és prescindible.

– ¿Que le dirías a… alguien? – Le pregunta con apremio-. ¿Qué le dirías si tuvieras que convencerle de que la humanidad vale la pena? ¡Que somos valiosos! ¡Que no podemos desaparecer así como así!

La comprensió que qualsevol acte és inútil, no implica submissió. Al llarg i ample d’aquest univers desnonat apareixen herois i màrtirs que es convertiran en llegenda.

– ¿Por qué yo?
– Porque eras moldeable, sencillo y manipulable.
Aquello le ofendió un instante. Pero cuando entendió que su benefactor tenía razón la ofensa se diluyó. Además, era aquello o la muerte.

Herois alienígenes, herois humans, robots, ratolins, déus, monstres, tots lluitaran amb un sol objectiu, aturar la seva extinció.

La única condición de su oficio era que no debía fracasar nunca. Porque un solo fracaso, teniendo en cuenta quién era el enemigo, podría implicar la destrucción de la Humanidad.

Molt bé, us pica la curiositat de com acaba tot això?, doncs ja només us queda una alternativa, aconseguir un exemplar del llibre i llegir-lo. Per la meva part ja he inclòs Leyendas del Metaverso a la meva particular col·lecció “d’imprescindibles per entendre la ciència-ficció”.

Ja em perdonaran els autors la lliure interpretació de les seves històries, creant la meva pròpia. Però una de les moltes coses que m’han agradat d’aquesta col·lecció ha estat la capacitat dels autors per aconseguir que l’ambientació d’apocalipsi i pertinença a aquest univers desnonat, sigui transversal durant tot el volum. Una cosa molt rara en aquest tipus de recopilacions, on l’habitual és que en cada conte hi hagi un canvi de registre ben diferenciat.

Com cita Mariano Villareal en el pròleg:

En España no existe tradición de influencia mutua entre autores de una misma generación.

Aquest homenatge a Víctor Conde i el seu univers creat amb la saga del Metavers (El tercer nombre del emperador, Mystes, Cronicas del Metaverso, Oniromante y La ópera de la mente) és una mostra que els temps estan canviant. Els escriptors ja no desconfien que les seves creacions es comparteixin, es fomentin, fins i tot que s’ampliïn o modifiquin, a través d’altres mans i altres perspectives que no són la seva. Això portarà a més i millors lectures per a tots els aficionats al gènere.

Vénen bons dies per a la ciència-ficció.

lectura patrocinada por:
logo-sportula
Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L'apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 17 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari