LA BRUIXA LOIS (1861) – Elizabeth Gaskell

Autor: Elizabeth Gaskell
Títol: La bruixa Lois (Lois the Witch)
Editorial: Angle Editorial
Any: 2016 (1861)
Pàgines: 206
ISBN: 9788415307167
Valoració: ★★★★★

 

L’escriptora anglesa Elizabeth Gaskell és coneguda sobretot per la seva novel·la Mary Barton (1848), on denunciava les condicions de vida de la classe obrera durant l’època victoriana a la ciutat de Manchester. El protagonisme femení, els rols de la dona en una societat d’homes, el paper de les mares en les famílies tradicionals… ja eren una de les característiques més notables d’aquesta novel·la. A La bruixa Lois, en certa forma, també. En el context històric i cultural del puritanisme fanatitzat que impregnava les primeres colònies de protestants anglesos als Estat Units, la novel·la ens parla dels famosos judicis que es van dur a terme a la ciutat de Salem contra una sèrie de ciutadanes, acusades de bruixeria.

La bruixa Lois és una novel·la curta. En l’excel·lent edició que ens presenta Angle Editorial, tant la tasca de traducció com la introducció corren a càrrec del filòleg i escriptor Pere Guixà. Són únicament una dotzena de pàgines, però molt ben escrites i que contextualitzen perfectament la novel·la a partir de 5 epígrafs: “Bruixeria i cristianisme”, “El camí cap a la tolerància religiosa”, “Els processos per bruixeria de Salem”, “Però què va passar a Salem?” i “Elizabeth Gaskell i La bruixa Lois“. No és imprescindible llegir aquestes pàgines per gaudir intensament la novel·la (de fet, dóna la impressió que l’autora està més preocupada pels aspectes psicològics i menys pels purament històrics, a l’hora de narrar-nos els fets), però resulten una bona introducció al tema de la caça de bruixes que, amb origen en els anys de l’edat mitjana, va tenir els últims episodis al Nou Món aquells anys.

La novel·la va aparèixer publicada per primer cop al llarg de 1859 en tres lliuraments a la revista Dickens. Dividida en tres capítols és també com va aparèixer dos anys després, en forma de llibre. La bruixa Lois s’ambienta a finals del segle XVII, i ens parla del viatge de Lois Barclay des del seu poble natal a Anglaterra fins a la ciutat de Salem, als estats Units, quan es queda òrfena. Arrencada de l’únic món que coneixia (i d’un promès que l’espera) Lois emprendrà un viatge no desitjat per anar a raure amb l’únic membre que queda viu de la seva família, un oncle amb qui no té cap tracte des de fa temps. El plantejament ocupa el primer capítol del llibre, que es clou amb l’arribada de Lois a Nova Anglaterra.

La segona part és la vida a Salem. Lois Barclay ha estat educada en unes creences menys restrictives, i sovint topa amb les exigències d’una fe rigorosa imposada especialment per la seva tia, de tarannà fort i autoritari (en el fons i malgrat el seu gènere l’autèntic pater familias). Les condicions terriblement asfixiants de manca de llibertat  que tradicionalment han hagut de patir les dones a la cultura occidental queden perfectament retratades per l’atmosfera opressiva i el caràcter de la família Hickson. Així i tot, en aquesta part Gaskell ens retrata els esforços de la seva protagonista, la Lois, per encaixar en aquest món i fer-se estimar, provant de seguir al peu de la lletra totes les imposicions en allò religiós que li imposa la seva tia, alhora que esforçant-se per teixir vincles afectius amb les seves cosines. La mort del seu oncle, però, l’aboca a una situació incerta en el si d’aquella família que ja no és la seva. Els maltractaments psicològics i físics a què la sotmet la tia i l’angoixant persecució del seu cosí, amb les seves propostes de matrimoni, aporten el to cada cop més asfixiant que marcarà el desenllaç de la novel·la. A mode de prefiguració del que ens espera, aquesta part es clou amb una primera menció al tema de la bruixeria, en relació a uns successos fortuïts que han tingut lloc al poble.

Finalment, la tercera i última part, se centra en el procés per bruixeria contra la Lois i alguns ciutadans més de Salem. Sens dubte, són les millors pàgines. S’ha destacat el tractament psicològic de la tensió narrativa, i la profunditat dels personatges i dels temes que tracta l’autora. No hi puc estar més d’acord. Resulta corprenedor veure com es desenvolupa tot el procés per bruixeria: al principi, Lois era únicament una més davant dels esdeveniments, part de la massa, però de sobte es troba a l’ull de l’huracà, enmig la pantomima. D’observadora passiva passa a ser protagonista activa de la tragèdia. Únicament per un rumor, un comentari, una malvolença. La diferència entre la vida i la mort és una paraula cruel dita a la lleugera. Una crítica fantàstica i subtil al tema del fanatisme.

L’obra cal advertir que no juga la basa de la intriga o el misteri, en el sentit que des de bon començament (des del propi títol) queda clar què és Lois Barclay. Lois és una bruixa i per tant no té la més mínima possibilitat d’escapatòria des del moment que l’acusen. L’únic que li queda és la possibilitat de la confessió deshonrosa, i potser conservar la vida, o bé mantenir-se fidel a la veritat i morir a la forca. El relat dels últims dies, en aquest sentit, amb l’interrogatori, la reclusió i la mort són realment colpidors. I la “sorpresa” final afegeix un punt més de dramatisme, si és possible, a aquest desenllaç que, no per esperat, és menys extraordinari.

Cent cinquanta persones detingudes i interrogades, cinc mortes a la presó, vint-i-sis- jutjades i dinou (catorze eren dones) executades a la forca van ser els números finals d’aquesta bogeria col·lectiva. Elizabeth Gaskell va deixar testimoni escrit d’aquest cas esfereïdor, al qual també remeten, amb intencions diverses, d’altres textos clàssics, com l’obra teatral Les bruixes de Salem d’Arthur Miller, que l’usa com a símbol dels excessos del maccarthisme, o diverses obres de Nathaniel Hawthorne.

lectura patrocinada per:
logo angle
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 294 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari