ELS SOMNIS A LA CASA DE LA BRUIXA (1932) – H.P. Lovecraft

Autor: H. P. Lovecraft
Títol: Els somnis a la casa de la bruixa (The Dreams in the Witch House)
Editorial: Laertes
Any: 2015 (1932)
Pàgines: 90 [dins Narrativa Completa, vol 2, pàg. 563-606]
ISBN: 9788475849751
Valoració: ★★★★★

 

Tornem a Lovecraft. I ho fem ni més ni menys que amb una de les històries més fabuloses de totes, aquesta de “Els somnis a la casa de la bruixa”, apareguda per primer cop l’any 1932 a la revista Weird Tales. Quan l’any 2015 vam decidir ressenyar algunes de les històries més aterradores del Somiador de Providence, no vam incloure aquesta entre la tria. Greu error. Aquest relat llarg és a parer nostre un dels més extraordinaris que va escriure Lovecraft al llarg de la seva carrera.

De la mateixa manera que en altres històries (“La casa evitada” o la magnífica “La música de Erich Zann”)  l’autor ens situa en una casa encantada. La casa de la bruixa que dóna títol al relat. Pel que ens explica en les pàgines inicials, fets terribles van ocórrer en aquella casa en temps de la cacera de bruixes. Aquesta referència serveix a l’autor per posar en relació dos espais mítics, a la seva manera, emplaçats a l’estat de Massachusetts: per un costat la tristament real Salem (on va tenir lloc un dels episodis més cèlebres de persecució bruixeril de finals del XVII als Estats Units) i per un altre Arkham (la fabulosa ciutat inventada per Lovecraft i que és epicentre de moltes de les seves històries).

Marcada pels esdeveniments ocorreguts en aquell moment passat, la casa ha deambulat en el temps com un vaixell a la deriva, entrant i sortint del nostre referent temporal. L’inexplicable dels successos que hi tenen lloc l’ha fet, doncs, un lloc inevitable. Un altre en la mitologia lovecraftiana. Malgrat que aquest cop no sigui una regió, sinó senzillament un habitatge, porta d’entrada, això sí, a tot un món sobrenatural. Per la via del somni, com és habitual.

Només Walter Gilman, autèntic Faust de l’ocultisme, vell curull d’erudició en sabers prohibits i lector del mateix Necronomicon desafiarà la llegenda negra de la casa de la bruixa i decidirà fer-hi estada. Són els somnis d’aquest atrevit inquilí els que menciona el títol de la història. Per bé que no són somnis, sinó els viatges de Gilman a realitats alternatives a la seva, viscuts oníricament, això sí. El Necronomicon no podia faltar en la història, com a font de sabers prohibits i clau d’entrada a d’altres mons. Sempre fa falta un pany i una clau per entrar a qualsevol casa. Sigui on (o quan) sigui.

Escrita segurament en el millor moment de creativitat de l’autor, Lovecraft demostra amb “Els somnis a la casa de la bruixa” un domini ple de la tècnica narrativa, i la seva prosa és capaç de submergir-nos eficaçment en aquest món de somnis i posar-nos els pèls de punta. Les rates que graten a l’altra banda de les parets, més enllà d’aquestes parets, confegeixen amb la seva tasca obsessiva un autèntic pizzicato musical digne de Bernard Herrmann, que posarà a prova els nervis del lector més tranquil i el durà a un estat d’excitació anàleg al del propi Gilman. Brown Jenkin, en aquest sentit, la riallera rata antropomorfa, és un dels personatges més inoblidables que hagi pogut donar la literatura de terror. Inoblidable, malauradament, perquè és impossible desfer-se de la seva imatge grotesca un cop ha fet niu a la imaginació del lector.

Lovecraft excel·leix en aquest relat en el que podríem anomenar l’element cienciaficcional al servei de l’horror. A mig camí dels dos subgèneres fantàstics, l’autor serveix la meravella del seu relat a partir de diverses teories molt ben sustentades en descobriments recents en matemàtiques, geometria i física, com ara l’existència d’espais paral·lels o el fet que el propi temps esdevingui una quarta dimensió. Lovecraft planteja en el relat que l’evolució de la vella màgia negra de les bruixes podria haver esdevingut la base sobre què s’han confegit alguns dels principals avenços en la ciència moderna. Una extraordinària mostra de ficció especulativa.

A A les muntanyes de la follia ja havia exposat amb solvència l’existència d’una civilització terrible i antiga, amb uns coneixements que la humanitat ignorava quasi absolutament. Només amb compta-gotes es manifestava en el nostre present aquell passat: un fenomen sobrenatural, un llibre, una troballa submarina… En aquest relat, les aptituds de Gilman, l’anhel en els seus estudis d’aquests sabers, serà el que despertarà l’interès de la Potestat més elevada: Azatoth. Per fi, un humà digne del Caos.

Un llibre imprescindible, que per primera vegada es pot llegir també en català en una excel·lent traducció d’Emili Olcina (com ja és habitual), en la col·lecció “L’Arca”, de l’editorial Laertes. Algun dia algú haurà de dir alguna cosa de la grandíssima tasca que du a terme Laertes en la traducció de clàssics del terror a la nostra llengua. Algun dia…

lectura patrocinada per:
logo-laertes
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 285 posts and counting.See all posts by dgenis

One thought on “ELS SOMNIS A LA CASA DE LA BRUIXA (1932) – H.P. Lovecraft

  • Jordi Casals
    1 de novembre de 2016 at 8:42
    Permalink

    Grandíism text de Lovecraft, boníssima traducció del Mestre Olcina i superil·lustració de Kim.

    Reply

Deixa un comentari