ALUCINADAS II (2016) – Diverses autores

Autors: Susana Vallejo, Alejandra Decurgez, Almijara Barber Carvajal, Julia Sauleda Surís, Laura Fernández, M.A. Astrid, Maielis González Fernández, Maria Antònia Martí Escayol, Sofía Rhei, Verónica Barrasa Ramos.
Títol: Alucinadas II
Editorial: Sportula
Any: 2016
Pàgines: 248
ISBN: 9788416637164
Valoració: ★★★★

 

¿Ara les dones també escriuen ciència-ficció? No, sempre ho han fet! Els títols de ciència-ficció escrits per dones no són una raresa, però si són un bé escàs. Prejudicis, estereotips, clixés, i un reguitzell sense fi d’excuses per fer-nos creure que és un gènere masculí. En un món normal, no hauríem d’estar explicant aquestes coses, com que, sense escriptores de ciència-ficció, terror i fantasia, mai hauríem tingut obres com Frankenstein de Mary W. Shelly, Restos de población d’Elisabeth Moon o La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. LeGuin i un llarg infinit d’obres que no es poden citar en aquesta ressenya.

En un món normal, no necessitaríem antologies de ciència-ficció escrites només per dones, només necessitaríem antologies de ciència-ficció, és el senyal inequívoc del llarg camí que encara ens queda. Quan vaig llegir aquesta obra, em vaig proposar per endavant treure la marca “escrit per dones” perquè tant homes com dones quan escriuen el que busquen és que es valori la seva obra, no el sexe de l’autor/a. Així que us comento el que m’agrada i el que no m’agrada d’aquest volum, de la mateixa manera que qualsevol altra obra que em cau a les mans, amb la meva vara de mesurar signada per Risto.

Del pròleg de Susana ArroyoSilvia Schettin. He d’aclarir que comprenc la necessitat de contextualitzar aquesta antologia. Les dificultats per treure al mercat una obra en aquest format, només és possible a través de la discriminació positiva. Entenc els dubtes que exposen de no ser compreses en la seva justa mesura. Puc suposar que elles també aspiren que un dia puguin presentar un treball sense haver de donar tantes justificacions. Des d’aquí les animo a continuar amb aquest projecte i que pròximament tinguem un Alucinadas III, però … (sempre hi ha un, però) he trobat en el pròleg una deriva a condicionar el lector per forçar-lo a què li agradin els relats abans de llegir-los. Deixem que ells decideixin. Al final, el bon aficionat al gènere, li agraden o no li agraden les històries per com estan escrites, no per qui les escriu.

A Alucinadas II hi ha deu històries. En elles es barreja la distòpia, el cyberpunk, els mons alternatius, els futurs llunyans, el surrealisme, la crítica social, l’humor, els alienígenes, l’enginyeria genètica, l’steampunk… Crec que no queda tema sense tocar i m’he emportat una gran satisfacció, no només per la varietat sinó per la complexitat dels relats, relats curts i concentrats. Tots, dins de la varietat que han triat les seves autores, són petits microuniversos que ens faran somiar per les poques pàgines que contenen. Ja ho diu el refrany: “el bo, si és breu, dues vegades bo.”

“Historia y cronología del Universo”, d’Almijara Barber Carvajal. La guanyadora de la convocatòria ens regala un relat surrealista on ens mostra com les diferències entre espècies (arrians i terrestres), són el resultat de les majors tragèdies del món, encara que aquestes diferències només estiguin dins dels nostres caps, ja que arrians i terrestres són tots humans, però de dimensions paral·leles, una dura crítica al racisme. Sempre ens va bé que ens recordin que no hem de jutjar per com som i d’on venim.

“Wirik Es”, d’Alejandra Decurgez. La clonació d’animals inexistents és un tema delicat, més si aquests animals acaben tenint més capacitat d’estimar que els mateixos humans. Lucas és un híbrid que haurà de lluitar contra els seus instints i el sentiment d’amor que té amb el seu creador. “El Doctor” Alejandra Decurgez fa servir l’argot parlat a Argentina, aquesta prosa pot ser xocant per als lectors espanyols, però un cop dins de l’ambient, cal reconèixer que és encertada i que s’ha de fomentar. (Una altra discriminació superada).

“Las dos puertas de Tebas “, de M.A. Astrid. Històries d’espies informàtics, nacions dirigides per mega corporacions, hackers que treballen com assassins a sou… Entesos, ja està tot escrit… No! Encara no coneixes a Katya. Un hacker capaç de fer trontollar governs amb la seva habilitat. La seva última missió tindrà conseqüències inesperades, haurà de treballar amb una nova variable: l’amor.

“Seudo”, de Maielis González Fernández. L’autora ens porta una proposta arriscada, una història explicada des del punt de vista d’un operari d’ascensor, gairebé tota la trama transcorre dins d’aquest espai. Podria semblar que és un escenari limitat, però, gràcies a la particular forma d’explicar la història, Maielis no només ens dóna una visió de la vida personal de l’operari, sinó que a més és capaç de narrar tota la vida social i política d’un sistema en decadència a través dels usuaris de l’ascensor. L’operari, en aquest cas una “pseudo” persona que ha estat creada per a un treball en concret, haurà de superar les seves limitacions i arribar a la seva llibertat pels seus propis mitjans. Una història èpica amb un rerefons que posa els pèls de punta.

“Francine (borrador para la conferencia de setiembre)”, de María Antonia Martí Escayol és una sorprenent història entre el filòsof René Descartes, la seva dona Helena i la filla de tots dos Francine Descartes. Transcorre entre les dades històriques i la ficció. En un ambient magistral, d’estil steampunk, la sensació de relat històric és perfecte i les incursions en la ciència-ficció no trenquen l’efecte. En un univers paral·lel, els pares debatran davant la imminent mort de la seva filla: disposen dels coneixements per portar-la de la mort. És just? És moral? Qui tornarà? Francine o una altra consciència?

“¿Acaso soy una especie de monstruo, señor Pallcker?”, de Laura Fernández. Crec que Philip K. Dick va sembrar una terra prolífica d’autors delirants i d’aquesta collita han sortit autors com Laura Fernández. Un escriptor de novel·les perd al seu amic en una festa, creu que ha estat segrestat (el seu amic és un llimoner parlant) per a això recorre als serveis d’un detectiu. Aquest tipus a part de ser un alienígena que té la cara a l’inrevés, és un complet inútil incapaç fins i tot de recordar el nom del seu client, de manera que al seu torn contracta els serveis d’una mèdium que regenta una posada per esperits que estan en trànsit. Que al seu torn havia estat companya del suposat segrestador, organitzant esdeveniments de “festes d’assassinat”. De debò necessiteu que us n’expliqui més? Heu de llegir-lo!

“El ídolo de Marte”, de Julia Sauleda Surís. La família Chandrasekaran ha estat expulsada de Mart. L’adaptació de la família de nou a la Terra no serà fàcil, molt menys per al fill de tots dos nascut a Mart. El motiu de l’expulsió està relacionat amb els natius de Mart. Una població gairebé inexistent que reclama el seu dret a extingir-se sense que ningú els molesti. Una lectura que conté una dura crítica a com els diferents colonitzadors en diferents èpoques han actuat davant “el problema dels natius”.

“¿Quieres jugar?”, de Verónica Barrasa Ramos. Un relat que ens endinsa en una realitat virtual dins d’una altra realitat virtual, al seu torn dins d’una altra realitat virtual, fins a tal punt, que al lector li serà complicat desxifrar on es troba realment. Verónica Barrasa Ramos juga amb aquesta idea per donar al relat un aire d’intriga i misteri. Amb tan sols dos protagonistes, ens endinsa en el complex món dels videojocs d’immersió virtual. El futur que ens espera?

“Informe de aprendizaje”, de Sofía Rhei. Si alguna vegada trobem vida intel·ligent a l’espai exterior, el nostre principal problema serà poder comunicar-nos amb ells. Sofia Rhei ens dóna una versió molt personal i molt encertada de com podria ser aquest nou sistema de comunicació i els seus intèrprets. Però per a això haurem d’abandonar tots els estàndards que coneixem com humans. I acceptar termes tan radicals com el genocidi a favor d’una bona comunicació.

“Cuestión de Tiempo”, de Susana Vallejo. Què puc dir? Magistral, superba, innovadora, espectacular, tots els adjectius se’m queden curts. No estic familiaritzat amb aquest tipus de relat i no crec que n’hi hagi molts d’iguals. Tot el relat és un monòleg en primera persona, però al contrari dels monòlegs estil el club de la comèdia, aquest posa els pèls de punta. És completament aterridor, l’angoixa del personatge cala al lector perquè sap des del primer moment que acabarà malament. És una composició molt atrevida, perquè la veiem a través dels ulls d’una dona que està sent torturada, drogada i violada. És capaç de posar en context una intriga d’espionatge polític amb radicals mitjans informàtics. A través dels ulls d’ella coneixerem les seves pors, els seus amors, els seus records, a mesura que veu com la mort se li acosta el seu terror augmenta, però lluny d’acovardir-se, crea una estratagema per aconseguir venjar-se del seu torturador, encara que sigui més enllà de la mort. Em trec el barret davant vostè!

Relats continguts en aquesta antologia:
Historia y cronología del Universo. ★★★
Wirik Es. ★★★★
Las dos puertas de Tebas. ★★★
Seudo. ★★★★
Francine (borrador para la conferencia de setiembre). ★★★
¿Acaso soy una especie de monstruo, señor Pallcker? ★★★★
El ídolo de Marte. ★★★
¿Quieres jugar? ★★★★
Informe de aprendizaje. ★★★★
Cuestión de Tiempo. ★★★★★
lectura patrocinada per:
logo-sportula
Carlos Acedo

Carlos Acedo

Aficionat a la programació informàtica. Culturalment dispers. L’apassionen els gèneres fantàstics. Ell és @Tendenciaweb i Girona Fictícia.

cacedo has 18 posts and counting.See all posts by cacedo

Deixa un comentari