LLUNA: LLUNA NOVA (2015) – Ian McDonald

Autor: Ian McDonald
Títol: Luna: Luna Nueva (Luna. New Moon)
Editorial: Nova/Ediciones B
Any: 2016 (2015)
Pàgines: 428
ISBN: 978-84-666-5933-8
Valoració: ★★★★

 

Som a la segona meitat del segle XXI. Tot comença amb una animada festa d’aniversari a Boa Vista, la increïble mansió lunar del clan Corta, i un intent d’assassinat. L’objectiu: Rafael Corta, l’hereu de Corta Hélio, l’empresa que fundà ja fa molts anys Adriana Corta i que des del petit satèl·lit s’encarrega d’il·luminar la Terra. Una posició molt avantatjosa que, és clar, no agrada als seus competidors. En especial a Mackenzie Metals, els antagonistes dels Corta en aquesta història. La resta de grans empreses lunars (de grans famílies), els Asamoah, els Sun i els Vorontsov (i moltes d’altres de més petites), basculen interessadament ara cap a un ara cap a l’altre segons els seus propis interessos. Són els cinc dracs, en una poc dissimulada referència als nostres quatre tigres asiàtics, cinc economies emergents que han capgirat els mercats mundials amb les seves tàctiques comercials agressives i mancades d’escrúpols i ètica. Amb aquest referent, aviat ens queda clar que a la Lluna de Ian McDonald tot és interès. Tot té un preu. Tothom es pot comprar. 

La faixa del llibre, per qüestions de màrqueting, estableix una analogia amb Joc de trons. Per allò de les relacions familiars i les intrigues de poder, segurament. És cert: són la base argumental d’aquesta història. Però personalment, i precisament perquè el comerç és l’epicentre de la trama (ja des del començament), m’he sentit més a prop de la recreació cinematogràfica que va fer Coppola de l’univers mafiós de Mario Puzo (i convé recordar que, casualment o no, El Padrino també comença amb una festa) o fins i tot d’un Falcon Crest o d’un Dinastia espacials, que de la magna epopeia de George R. R. Martin. Més referents? Aquesta societat mancada de lleis i on absolutament tot és negociable també m’ha fet pensar (com no!) en la novel·la de Frederick Pohl i C. M. Kornbluth Els mercaders de l’espai, un dels grans clàssics de la ciència-ficció de meitats del segle XX. Fins i tot m’ha fet l’efecte que hi ressonen ecos (potser només dins el meu cap?) a Asimov i a Philip K. Dick. Cada lector pot aportar la seva particular referència literària o cinematogràfica, ben segur, depenent del seu bagatge. En qualsevol cas, fan falta poques pàgines per veure que Luna: Luna Nueva no serà una novel·la convencional.

La Luna no era un mundo; era un submarino. El exterior era la muerte. Estaría encerrada con esas personas. No había ley ni justicia; solo estaba la dirección de la empresa. La Luna era la frontera, pero lindaba con la nada. No había ningún sitio al que huir.

Els Corta havien aconseguit mantenir-se al marge de les martingales de la política lunar fins aquell moment, però l’intent d’assassinat del cap familiar precipita els esdeveniments i disgrega la família. Tot això ho llegim en un primer capítol que funciona a mode de pròleg a tot el llibre. Des d’aquest punt de vista, Ian McDonald desplega una complexa trama d’intrigues en diversos plans, des del més proper al propi Rafael Corta, i que ens serveix per a conèixer la desconfiança envers la seva pròpia dona pel fet d’ésser d’un altre clan, les rivalitats dins el si de la família amb el seu germà Lucas, l’especial consideració del seu altre germà Wagner, que s’encarregarà de la investigació de l’intent d’assassinat, o els anhels de la matriarca Adriana, que encara ja l’ocàs del seu regnat amb el temor de la successió, fins al més llunyà, que ens porta a entrar dins el si de l’imperi dels Mackenzie, la família rival dels Corta i potser la més poderosa de la Lluna (la més antiga de les grans famílies), només per veure que les coses no són tan diferents entre elles. Les mateixes intrigues, sospites, misèries i ambicions mouen uns i altres.

Mica en mica, també anem coneixent més detalls d’algunes associacions secretes que operen a l’ombra de les grans societats comercials, amb els seus propis interessos. A les ja de per si intricades intrigues polítiques dels grans clans industrials, doncs, cal sumar-hi (per si no era suficient) les promogudes per un misteriós moviment independentista, que està movent-se sotamà per tallar els fils que uneixen la Lluna amb la Terra, de la qual encara depenen en una relació podríem dir-ne que paternalista. Paral·lelament a “la Història”, McDonald sap introduir a la trama també “històries” enriquidores i convincents. Personalment em quedo, per sobre de moltes altres, amb la història de la vida d’Adriana Corta que ens explica ella mateixa, intercalada al llarg de diversos capítols del llibre. Es tracta alhora d’una crònica personal i social del col·lapse terrestre, de com la corrupció, la repressió, la crisi i les desigualtats dugueren a la desaparició de la classe mitjana a la Terra, en una brillant analogia amb l’actual societat brasilera. De fet, el paradigma de la societat lunar no és el món anglosaxó (el sempitern mirall de la ciència-ficció contemporània), sinó el Brasil, d’on són originaris els Corta. Així doncs, els lusitanismes, la bossa nova i la promiscuïtat sexual conviuran amb aspectes molts més convencionals de la literatura de gènere, com les naus espacials o els phàsers. I sense grinyolar, val a dir.

Tengo una teoria sobre el motivo de la libertad sexual de la Luna: las etiquetas de hetero, homo, bi, poli o A no tienen importancia; lo importante es lo que quiera hacer cada uno. El sexo es un contrato entre el follador y el follado.

McDonald ha construït amb habilitat totes i cadascuna de les trames i els caràcters dels personatges d’aquest llibre, la qual cosa en una obra amb tantes trames i veus no ha de ser gens senzill. Ara bé, de vegades ni tan sols la llista de personatges que ens brinda encertadament l’editorial a l’inici és suficient per evitar que ens perdem amb tant de nom, tanta intriga i tant d’embolic familiar. El llibre demostra tenir una ambició potser major a les poc més de 400 pàgines amb què compta, amb la qual cosa en alguns punts l’acció pot acusar una certa precipitació, la història un excés de condensació i el lector un cert embafament. Potser unes extensió major hauria jugat a favor de la claredat en l’exposició de la història. De vegades podem tenir la sensació d’estar saltant amb massa alegria d’una trama a l’altra, d’avançar a batzegades, deixant massa caps solts o amarrant-los inesperadament, i això pot conduir a algun lector a una pèrdua momentània d’interès. El que en podríem dir “l’efecte aigua amb gas”: el xorro vigorós de l’inici es va esbravant progressivament.

Res definitiu, però. En la línia altra vegada del millor Puzo, el final és una traca d’alçada, que ens farà recuperar l’efervescència del començament de la història i ens mantindrà amb el cul enganxat al sofà. Malgrat que McDonald dóna la impressió de deixar-nos deliberadament in albis de massa coses, en previsió de la imminent continuació (efectivament, estem davant d’una altra trilogia), resulta inevitable no donar a aquest primer acte la valoració que es mereix, ja que realment estem davant un llibre notable. Ara bé, en les trilogies, com al cole, la valoració definitiva sempre ha de venir al final.


Lluna: Lluna nova ★★★★
[pendent]
[pendent]
Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @fantastik_cat

dgenis has 280 posts and counting.See all posts by dgenis

2 thoughts on “LLUNA: LLUNA NOVA (2015) – Ian McDonald

  • 26 de setembre de 2016 at 9:52
    Permalink

    Tinc pendent el llibre a la pila, però després de la referència a El Padrino l’has catapultat fins a dalt de tot… Bona!

    Reply
    • Daniel Genís
      26 de setembre de 2016 at 11:40
      Permalink

      A veure què et sembla. Hi ha moltes ressenyes més entusiàstiques que la meva. Personalment m’ha agradat, però sobretot al nus ha davallat el meu interès. Ara, la continuació promet.

      Reply

Deixa un comentari