MÉS O MENYS JO (2014) – Miquel Duran

Autor: Miquel Duran
Títol: Més o menys jo
Editorial: La Galera
Any: 2014
Pàgines: 168
ISBN: 9788494185762
Valoració: ★★★★

 

Quan vaig començar a llegir Més o menys jo, de Miquel Duran, no sabia ben bé com entendre’m amb el text. M’agradava la manera com la veu protagonista percebia la realitat, com l’explicava al lector barrejant versemblança i fantasia amb absoluta normalitat. Personatges que, en un moment donat, poden travessar una paret i fer tot de tasques al mateix temps o el relat de com l’hivern arriba i, en un segon, despulla els arbres i gebra el paisatge convivint sense estridències amb elements tan reals com l’anorèxia de la germana del protagonista o la noia objecte de desig adolescent del personatge narrador, em van semblar una aposta interessant, més si tenim en compte que moltes vegades, en obrir un llibre que ens ha arribat a mans sense conèixer l’autor ni l’estil, tenim la sensació d’estar llegint una història ja no explicada mil vegades, sinó explicada mil vegades de la mateixa manera.

Aquesta sensació refrescant que em va produir la lectura em va agradar, i vaig celebrar-la, però notava que em faltava alguna cosa, una història, un fil argumental que lligués tot aquest estol de sensacions que la vida diària provoca al protagonista i que, tot i estar explicades amb originalitat i veu pròpia, no acabava de veure cap on em duien. Digueu-me clàssica, però necessito que els llibres m’expliquin alguna unitat de sentit, petita o gran, llarga o curta, transcendent o aparentment banal.

I, quan va arribar el moment de la lectura en què ja em semblava que tot aquest desplegament d’imaginació i frescor no em duria enlloc, que s’esgotaria en sí mateix, la història va fer un tomb i va tibar de fils que eren allà i que ja m’havia mostrat. L’argument es va desplegar i va anar teixint davant dels meus ulls un dibuix que havia començat feia estona sense que jo me n’adonés. Tots els elements dispersos que voltaven pel text es van col·locar en la posició que els pertocava i van explicar una història com les que a mi m’agraden, una història petita i aparentment sense importància però plena de sentit i que paga la pena llegir.

lectura patrocinada per:
logo low cost
M. Mercè Cuartiella

M. Mercè Cuartiella

Llicenciada en Filologia. Treballa en el camp de la gestió cultural. Autora de Germans, gairebé bessons (Premi Llibreter, 2012), L'afer marsellès i Gent que tu coneixes (Premi Mercè Rodoreda, 2014).

mcuartiella has 8 posts and counting.See all posts by mcuartiella

Deixa un comentari