EL DIOS ASESINADO EN EL SERVICIO DE CABALLEROS (2016) – Sergio S. Morán

Autor: Sergio S. Morán
Títol: El dios asesinado en el servicio de caballeros
Editorial: Fantascy
Any: 2016
Pàgines: 334
ISBN: 9788415831860
Valoració: ★★★★

 

La literatura no és com la fruita, que n’hi ha de temporada. Però en qualsevol cas, la veritat és que aquesta novel·la de Sergio S. Morán, de títol tan llarg com desconcertant, ha estat una de les lectures més estimulants dels mesos d’estiu que ja anem deixant enrere lentament i inexorable. I també de les més comentades. Han estat moltes les ressenyes que ja han aparegut sobre aquest llibre, i la majoria n’han fet una valoració molt positiva, destacant la seva manca de pretensions i el fet d’ajustar el que dóna al que promet. És cert: El dios asesinado en el servicio de caballeros és una obra d’entreteniment que entreté, una novel·la d’intriga que intriga i una història fantàstica, fantàstica.

Morán pren com a bases per a la seva història una sèrie de materials aparentment diversos i inconnexes (un assassinat misteriós, una detectiu amb una doble vida, la mitologia nòrdica i la clàssica, tuguris de mala mort, etc.) i els barreja de manera convincent. El lector atent i amb un cert bagatge en el món de la novel·la negra de segur que hi sabrà apreciar aquell toc subtil a la Barcelona carvalhesca de Vázquez Montalbán, o la magistral combinació d’intriga i hilaritat que destil·la la ploma del grandíssim Eduardo Mendoza. En aquesta línia, a El dios asesinado en el servicio de caballeros el somriure va acompanyat sovint d’una mordaç crítica al món (als mons) en què vivim. A destacar, només per posar un exemple, la fabulosa analogia que construeix l’autor entre els déus immortals i els del futbol. També el lector avesat al gènere fantàstic segur que descobrirà entre les línies d’aquesta novel·la el llegat de Jim Butcher i el seu detectiu paranormal Harry Dresden, com ja s’ha fet notar en altres llocs. Deutes, evidents i indissimulats.

Però no només de la literatura beu l’autor. Com és habitual en les noves generacions d’escriptors d’avui dia, els referents són tant literaris com cinematogràfics, o televisius, i és així com aquesta novel·la conté innombrables deutes amb sèries i pel·lícules dels últims anys, des de l’adaptació per a la TV de la pròpia saga de Harry Dresden que dèiem, fins a Constantine, Buffy cazavampiros, Medium, Ash vs. Evil Dead, Penny Dreadful… i un llarg etcètera. I el curiós elixir desmemoritzador de l’inici de la novel·la, que anirà reapareixent al llarg de tot el llibre, que no fa pensar a més d’un en el desneuralitzador que usa indiscriminadament Tommy Lee Jones a Men in Black? El que deia: un munt de delicioses referències escampades a tort i a dret per tot el llibre.

Però El dios asesinado en el servicio de caballeros no és una simple recopilació de personatges i gags televisius i literaris. Per sort, Morán no s’acontenta amb aquest exercici merament retòric, nostàlgic, tan propi del cinema d’avui, amb els seus remakes i reboots i preqüeles i seqüeles. Morán subverteix tots els tòpics de les obres que li serveixen de referència i confecciona, d’aquesta manera, una obra personalíssima i original. Així doncs, el típic detectiu de la novel·la negra de tota la vida es converteix aquí en una protagonista femenina, Verónica Guerra (àlies Parabellum), que es veu obligada a dur una doble vida, ja que els casos que ha d’investigar no són convencionals, sinó paranormals. Precisament, el xoc entre la seva vida professional (l’extravagància i perillositat dels seus casos) i la seva vida personal (tan normal com la de qualsevol de nosaltres) és un dels encerts del llibre.

Me encargo de casos en los que a veces una pistola no es suficiente y necesitas un grimorio del siglo XV para enfrentarte a lo que sea.

El dios asesinado en el servicio de caballeros arrenca in media res. D’aquesta manera, aviat comencem a familiaritzar-nos amb el joc que ens proposa Morán. Sense preàmbuls dilatoris. A partir del cas de l’assassinat d’un déu immortal (sí, sí, aquí fins i tot els immortals poden morir) el lector entrarà en un món sobrenatural i ocult que conviu amb el nostre quotidià. I on les coses, a gran escala, anem descobrint que en el fons són força més semblants del que podríem imaginar al nostre. Així doncs, el gran tema de fons de tota la trama, l’enfrontament entre els déus nòrdics i els grecs, té un regust divertit a West Side Story sobrenatural que, inevitablement, ens arrencarà un somriure més d’un cop. Passions, enveges, interessos, etc. Tant mortals com no semblen moure’s pels mateixos estímuls. La trama, però, malgrat ésser ben construïda, m’atreviria a dir que no és el més important del llibre. El punt fort de la novel·la és la combinació d’elements reals i irreals. L’efecte que produeix l’element meravellós irrompent esperpènticament en la nostra quotidianitat. Tot i així, Morán, amb una prosa àgil però escaient al gènere, resol satisfactòriament la història i l’hilarant traca final està a l’altura de la resta del llibre.

Tal i com ha estat pensat, El dios asesinado en el servicio de caballeros té tota la pinta de ser el primer d’una saga, a l’estil dels casos de Pepe Carvalho o el detectiu anònim de Mendoza. “Un caso de la detective Parabellum”, resa un subtítol petit a la portada, a mode de pista. La frescor i l’originalitat han estat les majors bases d’aquesta història. Però serà capaç l’autor, en la propera entrega, de compensar la dissolució de l’element sorpresa del primer llibre amb alguna nova fórmula? Segurament no haurem d’esperar gaire per esbrinar-ho.

Daniel Genís

Daniel Genís

Doctor en literatura. Professor de llengua a secundària. Culturalment dispers. És el fundador i mantenidor d’aquest web. També a @CiFiCAT

dgenis has 306 posts and counting.See all posts by dgenis

Deixa un comentari