JACK EL DESTRIPADOR (2016) – Curtis Garland

Autor: Curtis Garland
Títol: Jack el Destripador
Editorial: Alberto López Aroca Editor
Any: 2016
ISBN: En tràmit
Valoració: ★★★★★

 

Això no és un llibre, sinó una petita biblioteca. Això no és un llibre, sinó una aposta arriscada, necessària i imprescindible. Això no és un llibre, sinó una atmosfera. Això no és un llibre, sinó una porta d’entrada. Perquè recollir en un volum sis novel·les de Curtis Garland, un dels últims grans autors de la novel·la popular hispànica que tenen com a denominador comú la figura de Jack l’Esbudellador és tenir l’oportunitat de gaudir de sis pulps, sis bolsilibros que retraten amb saviesa literària els carrerons ombrívols i inquietants del Londres victorià. Perquè és necessari, imprescindible i arriscat reeditar les novel·les dels mestres de la literatura de quiosc abans que caiguin en el més injust dels oblits. Perquè fer-ho és tenir una magnífica introducció a un dels fenòmens culturals i literaris més intensos que s’han viscut en aquest país; un fenomen tan extraordinari com menyspreat i oblidat per la cultura oficial.

El volum editat per Alberto López Aroca, de gairebé set-centes pàgines, recull, a més de les sis novel·les, dos estudis introductoris, un sobre Jack the Ripper, obra d’Andres Peláez Paz i un altre de l’editor, que contextualitza tant la figura de l’assassí de Whitechapel com l’obra de Juan Gallardo Muñoz (1929-2013), nom real de Curtis Garland. Igualment el llibre va acompanyat d’un reportatge novel·lat escrit per Garland el 1986 que evoca el que va passar en aquella terrible tardor de 1888. I tot això, amb una magnífica il·lustració de Sergio Bleda a la coberta del llibre.

La novel·la popular espanyola és tot un món, multiforme i divers, desmesurat i per això, un llibre com Jack el Destripador constitueix una magnífica introducció, especialment al gènere de terror, un gènere que va començar a consolidar-se al mercat una mica tardanament, ja en la dècada dels 70. Curtis Garland, amb aquest o amb altres pseudònims, va ser una de les darreres estrelles d’aquest especial firmament literari, i va tenir el rar privilegi, en els últims anys de la seva vida, d’obtenir un cert reconeixement a través de reportatges, entrevistes, reedicions i fins i tot la publicació de la seva autobiografia (Yo, Curtis Garland, Morsa, 2008). Garland, que va conrear gairebé tots els gèneres, va brillar en el de terror, i ho va fer especialment quan va escriure sobre una de les seves grans passions: Jack l’Esbudellador. Podem qualificar-lo com un dels primers riperòlegs del país -el neologisme no és meu, però el faig servir perquè em sembla encertat-, i la veritat és que el coneixement de la matèria li va permetre escriure magnífiques novel·les.

jack el destripador 1

El manuscrito del “Destripador” (1972) és la primera, i proposa una inquietant peripècia actual després de descobrir-se uns  documents presumptament escrits pel cèlebre assassí. Niebla en  Whitechapel (1973) fantasieja sobre la figura de l’assassí de prostitutes en els carrerons londinencs de finals del segle XIX amb personatges de notable complexitat. Seda y niebla para el asesino (1975) és una magnífica ficció ambientada tres anys després dels crims de Whitechapel on la ciutat es veu terroritzada davant un nou assassí. A Londres, 1888 (1978) es fon El doctor Jekyll i Mister Hyde amb la figura del terrible assassí en una brillant trama argumental. Yo, “el Destripador” (1979) és una de les més destacades novel·les de la sèrie, ja que és una novel·lització dels fets històrics combinant personatges històrics i ficticis. Vuelve  “Jack el Destripador” (1985) és l’última i l’única no publicada a Bruguera, que ja s’enfonsava en aquells anys, sinó a Fòrum Planeta D’Agostini; mesos després de la tardor de 1888, nous crims sacsegen la capital anglesa.

Curtis Garland brilla en les sis novel·les amb un estil que reuneix moltes de les millors virtuts de la novel·la popular: capacitat de síntesi -les novel·les no podien superar els vuitanta folis a màquina-, retrat precís i definit de personatges, trames complexes ben travades i millor resoltes i un estil depurat, concret, on s’elimina tot el superflu però on apareix tot el necessari. L’autor, que havia començat a publicar en els anys cinquanta, havia anat definint el seu estil novel·la a novel·la -va arribar a publicar-ne més de 2000- i dins de les convencions del mitjà, va crear un segell personal, definit i reconeixible, possiblement dels més precisos -el seu  bagatge com a periodista o la seva tasca de guionista cinematogràfic van haver d’ajudar-lo- i va demostrar la seva capacitat per dibuixar personatges creïbles, diàlegs convincents i atmosferes gairebé tangibles.

Més enllà de a llibreries especialitzades, el llibre es pot aconseguir per internet contactant amb l’editor.  I això sí, després de llegir un volum tan magnífic, res millor que culminar l’experiència amb la relectura de l’obra mestra sobre Jack the Ripper, From hell, el rotund i inapel·lable còmic de Moore i Campbell.

Joan Manuel Soldevilla

Joan Manuel Soldevilla

Catedràtic de llengua i literatura espanyoles. Professor a secundària. És autor, entre d'altres, dels assajos Som i serem (tintinaires) i Àngel Puigmiquel. Una aventura gràfica.

solde has 24 posts and counting.See all posts by solde

Deixa un comentari